Art i Arquitectura Funerària de l'Antic Egipte: Anàlisi de Monuments Clau

Temple Solar de Niuserre a Abu Gurab

El Temple Solar de Niuserre a Abu Gurab, de la V dinastia, és un exemple destacat. Les piràmides de les dinasties V i VI són més petites, i als faraons no els importava tant el material amb què estaven farcides. De nou, l'interior és d'adob i després està cobert de pedra calcària. El que realment importa és que el temple funerari i la cambra funerària estiguin molt més elaborats.

Estàtua Sedent de Djeser (Saqqara, c. 2680 aC)

Aquesta escultura de pedra representa el faraó Djeser. Es troba al Complex Funerari de Saqqara, dins del Serdab, i està feta de pedra calcària. Data d'aproximadament el 2680 aC (Dinastia III) i actualment es conserva al Museu del Caire.

Identificació i Atributs Faraònics

És una escultura de pedra en la qual apareix el faraó perquè porta el tocat (Nemes), la barba postissa i està assegut en un tron. Aquest tipus de tron, en angle recte (90º), només es troba a les primeres dinasties. El faraó també podia aparèixer dempeus.

Cànon, Postura i Simbolisme

Adopta una posició recta i frontal, amb una mà sobre el genoll i l'altra sobre el pit. Aquests cànons seran adoptats al llarg de l'Imperi. La mà tancada significa força i autoritat. Hi ha una diferència en la mesura dels peus i les mans respecte a la resta del cos, i també es pot observar al cap. Aquest canvi comença en la dinastia III/IV. Hi ha una descripció del seu nom al front.

Funció i Visualització de l'Estàtua

La figura està dissenyada per ser vista frontalment. L'estàtua coincidia amb dos forats que hi havia a la porta perquè pogués "veure" les donacions, ja que no era una estàtua destinada a la contemplació estètica.

Rahotep i Nofret (Mastaba de Meidum, c. 1630 aC)

Aquestes figures, tot i estar separades, formen un grup escultòric. Es van trobar a la Mastaba de Meidum i estan fetes de pedra calcària pintada, amb una alçada de 120 cm. La seva datació aproximada és del 1630 aC.

Anàlisi del Grup Escultòric

No hi ha perspectiva jeràrquica; tots dos tenen la mateixa importància. A partir de la Dinastia IV, el cos de l'home comença a ser molt més atlètic i els trets de la cara molt més juvenils. Es pot observar una clara diferència en el color de la pell: ell és més ataronjat i ella més blanca. Ella porta perruca. Les mans i els peus són més grans. Les mans d'ell apareixen tancades (simbolitzant poder), i les d'ella obertes. Les estàtues s'identifiquen amb jeroglífics. Apareixen asseguts, però en bancs diferents. Ell no és un faraó, sinó un intendent, un funcionari de la burocràcia.

Mastaba de la Reina Merneith (Dinastia I)

La Mastaba de la Reina Merneith, de la Dinastia I, és un exemple interessant. Hi ha una tomba a Abidos, però també una mastaba a Saqqara. Sembla ser que en aquesta època els faraons tenien una tomba a Abidos, mentre que a Saqqara tenien una representació del seu palau. Per tant, es formava un complex funerari que incloïa la tomba d'Abidos i la mastaba de Saqqara.

Estructura i Característiques de la Mastaba

La cambra principal de la reina, a la mastaba, estava situada al centre. A les altres estances hi podien haver sacrificis, ofrenes, etc. La tomba recorda una fortalesa, i molts escriptors les anomenen així en comptes de mastabes. Estaven construïdes amb adob, i la part interna, sobretot les que donaven a la cambra principal, tenien una capa d'estuc. A la paret exterior hi ha uns pilars que entren i surten, creant un efecte de façana de palau.

Mastaba d'Horus Djed (Saqqara)

A la Mastaba d'Horus Djed a Saqqara, hi ha una escala que condueix a la cambra sepulcral. Això indica l'existència d'una part superior i una altra inferior, suggerint una tendència a la construcció subterrània. Aquestes edificacions són més simples del que posteriorment serien les piràmides.

Influències Culturals: Çatalhöyük i Simbolisme

Les parets que envoltaven la cambra principal tenien caps de bou, amb banyes reals. Aquesta característica és molt típica de Çatalhöyük, a Anatòlia (Turquia central, cap a la Mediterrània). Sembla que hi havia un culte a la fertilitat, amb la creença que la cacera seria propícia en aquesta societat.