Art i arquitectura després de la Segona Guerra Mundial

Conseqüències de la Segona Guerra Mundial

El Món en dos blocs (capitalista, liderat pels EUA, i comunista, liderat per l'URSS). La Guerra Freda va posar en perill la mínima situació d'equilibri entre els EUA i l'URSS, fins a la caiguda del mur de Berlín. Innovacions científiques i avenços en la sanitat provoquen un boom demogràfic i aglomeracions. Es van crear grups de pressió popular que reivindicaven alternatives, com els hippies, les revoltes o, fins i tot, les ONG. Creien que un altre món millor era possible. Tots aquests canvis polítics i socials afecten el món de l'art.

L'arquitectura de la postguerra

La capital de l'art s'ha traslladat de París a Nova York, on hi ha les grans galeries i marxants. Es dissenya una nova arquitectura per a la creació de ciutats i la reconstrucció d'Europa després de la Segona Guerra Mundial. Destaca per la personalitat dels seus arquitectes, que treballaven en estudis cada cop més complexos per poder tirar endavant grans projectes. Els projectes eren adjudicats a través de concursos internacionals; això va fer que es creessin línies arquitectòniques paral·lelament arreu del món.

• Mies van der Rohe: va crear una tipologia de gratacels.
• Nervi, Ponti.
• Le Corbusier: elabora projectes utòpics, però el seu llenguatge va abandonar l'estricte racionalisme introduint línies dúctils i expressives.
• Sert, Wright.
• Línia organicista: Aalto intenta combinar el racionalisme amb la tria de materials càlids.
• Brutalisme: evidencia els elements constructius que s'utilitzaven (canonades, formigó, totxanes...).
• Neoexpressionisme: protagonitzen les línies corbes. Saarinen, Utzon.
• Postmoderns: enfrontada a aquesta arquitectura i la racionalista. Es crea una nova tendència que partia d'un cert eclecticisme, introduïa elements heterodoxos i formes diverses amb la finalitat de suggestionar. Venturi, Jhonson, Bofill.
• High-tech (edificis): Renzo Piano, Richard Rogers, Calatrava, Foster.
• Desconstructivista: concepció escultòrica de l'arquitectura. Gehry, Moneo, Meier.

Expressionisme abstracte / Informalisme

És el mateix moviment, però als EUA s'anomena expressionisme abstracte i a Europa, informalisme.

Als EUA

• Pintors gestuals: Pollock, Kooning.
• Pintura cal·ligràfica: Tobey, fascinació per la cal·ligrafia xinesa, omplia quadres amb lletres sense sentit.
• Pintura espacialista: absència total de violència gestual. Els colors s'anaven aplicant per capes que creaven transparències, la qual cosa donava un resultat de camps de color expressiu. Rothko, Newman.
• Motherwell i Gottieb es mantenen al marge d'aquests subgrups.

A Europa

L'informalisme rep influències de Miró i Klee amb la utilització de l'assemblatge i el collage i l'ús de colors restringits. Hartung, Mathieu, Grup CoBra, Fontana, Dubuffet, Grup El Paso (Millares, Saura), Grup Dau al 7 (Brossa, Tàpies, Ponç).

Abstracció geomètrica

Els colors i les formes pures van buscar l'expressivitat.

• L'Op-art (art òptic), que cercava la creació de moviment a partir dels efectes visuals produïts per l'ull humà en contrastar formes geomètriques i colors. Vasarely, Riley, Alfaro.
• Minimalisme: fan especialment obres tridimensionals; volien treballar l'espai amb els mínims elements possibles. Aquest moviment comença a l'escultura i es va expandir per la resta de modalitats. Less is more: Flavin, Judd, Serra.

Neofiguració pictòrica i Pop-art

Grup de pintors que reivindiquen la figuració com a element definitori. Bacon, Balthus, Freud. La figuració va esclatar amb el Pop-art (art popular); s'inspira en els productes populars de consum de masses. Ho feien amb ironia. Es basaven en l'aparició del color d'una forma plana i amb pocs matisos. Tècniques de reproducció seriades, per incidir en l'aspecte consumista de l'art. Warhol, Lichtenstein, Rauschenberg, Wesselman, Oldenburg, Hockney.