Art i Arquitectura de l'Antiga Roma: Història, Característiques i Obres Clau

Història de Roma: Monarquia, República i Imperi

Roma es funda el 753 aC (Ròmul i Rem). 3 etapes històriques: Monarquia (753-509 aC), etapa fosca governada per reis, amb influència cultural dels etruscs. República (509-31 aC), expulsió dels etruscs, gran expansió i colonitzacions. Imperi (31 aC-476 dC), govern d'emperadors. Organització del territori en províncies. L'imperi es va dividir en l'orient i l'occident; l'occident va caure el 476 dC i l'orient va resistir fins al 1453 dC.

A Roma destaquen dos períodes artístics: el republicà (segles III-I aC), amb influències etrusques i gregues, i l'imperial (segles I aC-V dC), que inclou l'alt imperi, amb el classicisme romà, i el baix imperi, amb l'esquematisme oriental i el simbolisme cristià. Els antecedents arquitectònics dels romans són els etruscs, però la influència grega va ser més gran. L'art romà és eclèctic, no té en compte la figura de l'artista (que és un artesà), utilitza l'art per glorificar el poder i prioritza els aspectes tècnics i pràctics sobre els estètics, ja que volien un imperi per a l'eternitat i el caràcter cultural romà era sobri.

Característiques de l'Escultura i l'Arquitectura Romana

Característiques de l'escultura romana: dues tipologies: relleus commemoratius (esculpits en grans monuments) i retrats (bust, escultura exempta, escultura eqüestre). Subordinació de l'escultura a l'arquitectura, que tenia un paper ornamental. L'escultura estava al servei de l'autoritat, amb moltes còpies en marbre d'obres gregues, tendència al realisme inicial i més tard a l'esquematització. Materials: marbre, pedra i bronze.

Característiques de l'arquitectura romana: gran influència grega, però també etrusca. Ús d'arcs, nous materials adaptats a les seves necessitats, colossalisme, grans escenografies i superposició d'ordres. Les tipologies arquitectòniques es dividien en edificis públics i religiosos, edificis públics i civils, i edificis privats.

El Colosseu o Amfiteatre Flavi

Autor desconegut, encarregat per l'emperador Flavi, inaugurat per Tit i Domicià va fer l'últim pis. 72-80 dC. Materials: marbre, formigó, maó, pedra i estuc. Estil romà imperial. Situat a Roma. 4 nivells aixecats sobre un estilòbat. 80 arcs de mig punt. Superposició d'ordres d'adalt a baix: dòric-toscà, jònic i corinti. L'últim pis estava decorat amb lesenes d'estil corinti i tenia 24 màstils de fusta que sostenien un tendal. Planta el·líptica, amb l'arena al centre i la càvea al voltant, amb capacitat per a 50.000 espectadors. Complexa organització de galeries que permetien la circulació per tot el recinte. Portes anomenades vomitoris. Sota l'arena hi havia un complex sistema. Hi havia una colossal estàtua de Neró de 40 m. S'hi celebraven espectacles de lluita entre gladiadors i feres salvatges. Regals generosos de l'emperador al poble.

El Panteó de Roma

Autor desconegut, 118-128 dC. Temple, materials: formigó, granit, maó, marbre i fusta. Situat al Camp de Mart (Roma). Fases: temple original d'Agripa (27 aC), destrucció per incendi (80 dC), reconstrucció per Adrià amb l'arquitecte Apol·lodor de Damasc. Pòrtic octàstil d'ordre corinti amb la inscripció del temple d'Agripa al frontó. Pòrtic estilòbata amb columnes de 17 m. Capitell, entaulament i frontó. Exterior: la cel·la es divideix per dues línies d'imposta amb arcs interns de maó, sense contraforts. Interior: 8 pilars que sostenen l'edifici dividint-lo en 3 nivells. Tambor amb arquitectura decorativa. Cúpula més gran de l'antiguitat, amb cassetons i correccions òptiques per simular altura i profunditat. S'ha perdut tota la decoració externa. Temple dedicat als déus de l'Olimp i als emperadors beatificats després de morir. Espai d'unió entre l'home i la divinitat.

Aqüeductes Romans: Aqüeducte de Ferreres i Aqüeducte de Segòvia

Aqüeducte de Ferreres: 51 dC. 15 km. Parts: 2 fileres amb arcs de mig punt. Filera superior: 25 arcs, inferior: 11. S'adapten al terreny. 217 m de llargada i 26 m d'alçada. Línies d'imposta i àtic impermeabilitzat. Material: carreus en sec de pedra calcària. Desemboca al centre de Tarragona i a les canonades. Decoració: línies d'imposta. Necessitat de proveir d'aigua i, segons el mite, el constructor demanava aigua al diable.

Aqüeducte de Segòvia: 90-105 dC. 16 km. Primer tram: 78 arcs en una filera, segon tram: 44 arcades dobles i 728 m. Alçada màxima: 29 m. Línies d'imposta i àtic impermeabilitzat. Materials: pedra calcària i granit. Desemboca a la Plaça de l'Azoguejo. Decoració: línies d'imposta i lletres commemoratives. 2 fornícules, una amb una verge i l'altra buida.

Maison Carrée

Autor desconegut, 16 aC. Temple, pedra calcària, estil romà imperial. Situat a França. Temple més ben conservat. Alçada: 17 m, amplada: 14 m i llargada: 28 m. Elevat sobre un podi, hexàstil amb columnes corínties. Fris amb decoració perduda. Fris lateral amb decoració floral. Temple pseudoperípter de planta rectangular. Entrada amb escalinata. Interior de la cel·la sense obertures. Dedicat a August i la seva família i als déus de Roma. Es considera que honorificava el poder imperial. Es va construir sota una política d'unificació imperial.

Sarcòfag dels esposos