Art i Arquitectura a l'Antiga Roma: Guia Completa

Arquitectura Romana

Arquitectura Religiosa

Temples

La cella rectangular precedida d'un pòrtic amb columnes. A diferència dels temples grecs, pot haver-hi tres cellae. S'aixeca damunt d'un pòdium amb escalinates d'accés només en un dels costats, on està el pòrtic. La columnata està adossada a la cella (pseudoperípter). Es valora especialment la façana. Exemples: Maison Carrée a França. També són freqüents els temples circulars, com el Panteó a Roma.

Monuments Funeraris

Els enterraments es feien fora de la ciutat i la seva magnificència mantenia una relació amb el poder econòmic del difunt. Exemple: el Mausoleu d'Adrià.

Arquitectura Civil

Segons la seva funció:

Edificis per a espectacles públics

Teatre

Recull la tradició grega, però amb variacions: graderia sobre un conjunt de voltes, pèrdua d'importància de l'orquestra, adopta una forma semicircular i tancament de l'espai amb un mur posterior a l'escena fins al nivell de les grades superiors. Exemple: el Teatre de Mèrida.

Amfiteatre

Lloc de lluita entre gladiadors, caça d'animals salvatges i batalles navals simulades (naumàquia). Consta d'una graderia de forma el·líptica al voltant d'un espai circular (arena) on es fa l'espectacle. Són construccions d'enorme complexitat estructural, ja que les grades no s'adapten als desnivells del terreny, sinó que s'aixequen sobre voltes superposades. Exemple: el Colosseu.

Circ

S'hi celebraven curses de cavalls i carros. La seva estructura deriva de la dels estadis grecs, amb una planta molt allargada i un cos central, l'espina. Exemple: el Circ Màxim.

Les Termes

Des de simples sales de bany fins a l'època imperial, quan eren centres de reunió i esbarjo amb sales de joc. Les seves parts fonamentals són les sales de bany (frigidarium, tepidarium, caldarium).

Edificis administratius i monuments commemoratius

• Basílica: edifici administratiu on es tracten assumptes comercials. Edifici de tres naus. Exemple: la Basílica de Maxenci.
• Arcs de triomf i columnes commemoratives.

Arquitectura Domèstica

• Domus: casa unifamiliar de ciutadans benestants organitzada al voltant de l'atri, al centre del qual es troba l'impluvium, i un segon pati (peristil).
• A les grans ciutats, insulae: habitatges de tres o quatre pisos amb botigues a la planta baixa i un pati central.
• Villae: cases de camp dels romans rics. Exemple: la Domus Aurea de Neró.

Obres d'Enginyeria

• Calçades o vies: enllaçaven diverses províncies i afavorien el desplaçament de tropes i el comerç.
• Ponts: aconseguien salvar grans amplades. Exemple: el Pont d'Alcántara.
• Aqüeductes: gran desenvolupament a partir de l'època d'August.

Escultura Romana

Les estàtues eren un element omnipresent, com ara els retrats funeraris. L'estatuària pública tenia una triple funció: embelliment de les ciutats, commemoració i exaltació de l'emperador, sobretot a l'època d'August. Materials: bronze, pedra (sobretot marbre), or, terracota, guix i ivori.

Evolució plàstica romana

Període Republicà

Forta influència grega i etrusca.

Període d'August

Segle I dC. Etapa de classicisme amb tendència a la idealització en els retrats. Exemples: l'August de Prima Porta i els relleus de l'Ara Pacis.

Període de Trajà a Dioclecià

Segles II-III dC. Època de màxima producció, síntesi entre els corrents populars i cultes. Exemples: la Columna Trajana i el retrat eqüestre de Marc Aureli.

Període baix imperial

Segles IV-V dC. Inici d'un canvi radical, guanya la tendència a l'hieratisme i figuren una estètica pròpia de l'art bizantí.

Pintura Romana

Gran importància de la pintura mural. El problema és que la majoria es concentra en una zona i un espai temporal molt reduït. Exemple: les cases de les ciutats de Pompeia.

Estils

1. Primer estil o d'incrustacions: simula parets de marbre segons la tradició hel·lenística.
2. Segon estil o arquitectònic: representació d'elements arquitectònics com columnates i frontons. Exemple: la Vil·la dels Misteris.
3. Tercer estil o ornamental: els elements arquitectònics ja no componen perspectives il·lusionistes, sinó que s'allunyen del naturalisme.
4. Quart estil o il·lusionista: freqüent en la representació de jardins o paisatges exòtics. La tècnica és una barreja de fresc i tremp.

Mosaic Romà

Tècnica d'origen hel·lenístic que consisteix a decorar superfícies amb trossos petits de pedra o vidre sobre una capa de guix o calç (tessel·les).

• Opus sectile: llosetes de marbre de diferents mides.
• Opus tesselatum: tessel·les regulars.
• Opus vermiculatum: tessel·les molt petites.