Art i Arquitectura a l'Antiga Roma: Anàlisi i Obres

L'Art i l'Arquitectura a l'Antiga Roma

Termes i Conceptes Clau

1. Elements arquitectònics i tipologies d'edificis:

• Aigua: termes
• Dos teatres: amfiteatres
• Quadrigues: circ
• Administració: basílica
• Pisos: insulae

2. Amfiteatre Flavi (Colosseu):

• Elements: Arena, velarium, càvea, vomitoria.
• Ordres: Corinti, jònic, dòric, toscà.
• Informació: Desconegut, encarregat per Vespasià (dinastia Flàvia). 72 - 80 dC, Roma imperial.
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.
• Funció: Amfiteatre, públic i lúdic.

3. Domus Romana (Casa Romana):

• Tabernae: botigues, establiments comercials.
• Atrium: pati tancat amb una obertura zenital (compluvium) just a sobre de l'impluvium.
• Cubiculum: habitacions per a convidats o familiars.
• Lararium: espai on es veneraven els déus de la casa.
• Triclinium: menjador.

Obres i Monuments Destacats

Cronologia d'obres:

• Panteó: 118 - 125 dC
• Maison Carrée: 16 aC
• Aqüeducte: segle I dC
• Estàtua eqüestre de Marc Aureli: 175 dC
• Ara Pacis: 13 - 9 aC

Descripció d'obres:

• Ara Pacis (13 - 9 aC, Camp de Mart, Roma): monument commemoratiu.
• Maison Carrée (16 aC, Nimes, França): funció religiosa.
• Sarcòfag dels esposos (520 aC, Museo Nazionale di Villa Giulia, Roma): funció funerària i religiosa.
• Retrat eqüestre de Marc Aureli (175 dC, Museus Capitolins, Roma): funció commemorativa i propagandística.

August i l'Imperi Romà

4. August de Prima Porta:

Octavi August, primer emperador de Roma (27 aC - 14 dC), va posar fi a les guerres de conquesta, iniciant un període de pau conegut com la Pax Romana, que va durar dos segles. August va ser representat de diverses maneres: com a cap militar, com a Pontifex Maximus, amb toga senatorial, etc.

Antecedents: El poble etrusc, la cultura i l'art del qual van assolir la màxima esplendor entre els segles VII i V aC, va dominar gran part de la península itàlica, inclosa Roma, fins al 509 aC. Durant el segle VIII aC, els etruscos ja comerciaven amb els grecs del sud de la península i amb altres pobles del centre. Les seves manifestacions artístiques estaven marcades per la religió i els rituals funeraris.

Posteriorment, Roma va dominar totes les terres que envoltaven el Mediterrani, una part d'Europa continental, les illes britàniques, Síria i Mesopotàmia. La màxima expansió es va aconseguir en l'època de Trajà (98 - 117 dC). L'urbanisme i l'arquitectura són les arts que millor representen el caràcter romà i els millors instruments de romanització, homogeneïtzant totes les ciutats de l'imperi.

Períodes històrics:

• Monarquia (753 aC - 509 aC)
• República (509 aC - 29 aC): expulsió dels reis etruscos i proclamació de la República. Tenen lloc les tres guerres púniques entre Roma i Cartago, amb la victòria romana en totes tres.
• Imperi (27 aC - 476 dC)

August va voler romanitzar tot el seu imperi, i una forma de fer-ho era construint tot tipus d'edificis: aqüeductes, temples, teatres, amfiteatres, etc. Aquesta manera d'unificar les diferents províncies també era una forma d'impressionar els pobles conquerits, un instrument de propaganda. Després de la seva mort, l'imperi es va omplir de temples dedicats al seu culte, ja que va ser divinitzat.

Característiques de l'art romà:

• Influències etrusques i gregues.
• Importància de la política.
• Eclecticisme (combinació de corrents arquitectònics).
• Artistes anònims.
• Realisme.
• Pragmatisme (manera de pensar i actuar pràctica).

Escultura Romana

4.2 Característiques de l'escultura romana:

• Estil romà imperial.
• Desconegut.
• 19 aC (còpia 14 dC).
• Influència grega (hel·lenística especialment, copiant en marbre les escultures en bronze) i etrusca.
• Gran realisme (època imperial, tendència a idealitzar).
• Dos gèneres principals:
  • Retrat (bust, exempt o eqüestre).
  • Relleu històric: es caracteritza pel seu alt grau narratiu, recreant sobretot escenes bèl·liques.
• Materials més comuns: bronze, marbre i pedra.
• Subordinada a l'arquitectura (ornamentació d'edificis i monuments).

El Panteó de Roma

5.1 Característiques arquitectòniques del Panteó:

• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat. L'arquitravat es caracteritza pel predomini de línies verticals, horitzontals o inclinades, amb bigues rectes o inclinades de pedra o fusta sostingudes per columnes. El sistema voltat té com a base l'arc com a element suportat, amb predomini de les corbes.
• Elements de suport: Pòrtic octàstil (façana) amb 8 columnes corínties a l'interior (formant 3 naus), tambor (cilindre de 3 pisos), mur que combina l'opus caementicium amb 3 sèries superposades d'arcs fets amb maons, i 8 pilars que sustenten la cúpula.
• Elements suportats: Frontó de la façana (pòrtic), sostre interior del pòrtic (coberta a doble vessant) i cúpula hemisfèrica.
• Influències: Presenta característiques de l'arquitectura grega, com les columnes, el pòrtic i la decoració interior. D'influència oriental trobem la cúpula i els arcs. Per tant, hi ha eclecticisme, és a dir, una barreja de diferents influències de les cultures que més els van interessar. Això reflecteix el sentit pràctic dels romans, que agafaven les tradicions constructives que els semblaven millors dels diferents territoris conquerits. L'eclecticisme és la principal característica de l'arquitectura romana a causa de la gran extensió del seu imperi.
• Cúpula: Formada per una estructura d'anells i nervis amb cassetons. Consta de 5 cercles amb 28 cassetons cadascun. L'òcul, d'uns 9 m de diàmetre, il·lumina i ventila l'edifici.

5.2 Interpretació i funció del Panteó:

Les proporcions i l'estructura del Panteó representen la concepció religiosa romana. Havia de ser la casa de tots els déus (pan - theos), i es presenta com una síntesi entre el cel i la terra (esfera celeste on a la part superior trobem l'òcul). A l'interior hi havia 7 absis on es col·locaven les estàtues de les divinitats principals: Venus i Mart com a protectors de la gens Iulia (família d'August), Mercuri, Saturn, Júpiter, el Sol i la Lluna. La cúpula, dividida en 5 cercles (sistema planetari antic) de 28 cassetons, simbolitza els dies del mes lunar. És una reproducció simbòlica de la volta celeste, il·luminada pel Sol (òcul) al centre, fàcilment identificable amb Roma. Al pronau hi havia les estàtues d'August i Agripa, com a promotors de l'edifici.

Funció: El Panteó és un edifici de caràcter religiós, des dels seus orígens dedicat a tots els déus, incloent-hi els emperadors anteriors ja divinitzats. Aquesta era una manera de glorificar indirectament l'emperador viu, és a dir, Adrià. Aquest va fer girar l'entrada 180º, a causa de la presència de les termes, per poder construir una plaça porticada que ressaltés l'edifici.

5.3 Models i influències del Panteó:

• Antecedents: Antics tholoi grecs (temples circulars) com el Tholos d'Atena.
• Influència orientalitzant en la coberta (món mesopotàmic i etrusc).
• Va influir en el Renaixement (Brunelleschi a Santa Maria del Fiore i Miquel Àngel) i en el Barroc (Borromini).