Art i Arquitectura de l'Antiga Grècia: Guia Completa

L'Evolució de l'Escultura Grega

Període Arcaic

Marcat per la influència egípcia, amb representacions de figures femenines com les sacerdotesses (Korai) i masculines (Kouros).

• Reflecteixen rigidesa i frontalitat.
• Disposició: una cama avançada, braços enganxats al cos i punys tancats.
• Trets característics: ulls ametllats, ordenació geomètrica dels cabells i el característic somriure arcaic.
• Hi ha una clara simetria en la relació entre les parts del cos.
• Es busca una progressiva humanització i naturalitat.

Període Clàssic

Primera meitat del segle V aC

S'inicia una evolució cap al naturalisme, l'harmonia i l'equilibri. S'alliberen les convencions formals del Kouros gràcies a la tècnica del bronze. Els canvis principals són:

• Els ulls perden les formes ametllades.
• Supressió del somriure arcaic.
• Disminució de la rigidesa.
• Interès per mostrar les emocions.

Exemples notables: el Discòbol de Miró i els Guerrers de Riace.

Segona meitat del segle V aC

L'evolució continua en la representació del moviment i les proporcions, seguint el cànon de Políclet.

• Contrapposto: Posició natural i equilibrada d'una figura en repòs, que alterna membres tensos i relaxats, amb una base allargada i poca alçada.
• Introducció de la tècnica dels draps mullats.
• Desenvolupament de mètopes i frisos continus.

Segle IV aC

Els déus perden la seva serenitat i apareixen com a simples homes. Nous conceptes abstractes esdevenen temes escultòrics. S'alleugereix la figura i es fuig de la verticalitat, com es veu en l'obra de Praxíteles.

• Corba Praxiteliana: Lleugera arcuació de l'escultura en forma de S invertida.
• Les figures necessiten un suport extern.
• Aportació clau: la necessitat de voltar completament l'escultura per percebre-la en la seva totalitat.

Període Hel·lenístic

Se supera la serenitat clàssica per donar pas a l'expressió de l'estat d'ànim i els sentiments.

• Trencament amb la visió frontal per a una percepció total de l'obra.
• Desenvolupament de grups escultòrics complexos.
• Aparició d'escoles amb un estil característic.

Art i Arquitectura Minoica

Arquitectura

• Grans escalinates d'accés als pisos superiors.
• Arquitectura arquitravada (llindada).
• Columnes amb el fust en disminució (més ample per dalt).
• Capitell format per un àbac i un equí.

Escultura

• Representació de la deessa domadora de serps.
• Figures d'homes nus i dones amb faldilles acampanades.

Pintura

• Tècnica de pintura al fresc, alternada amb estucs en relleu.
• Temàtica basada en elements de la naturalesa, motius marins i escenes de circ.
• Influència de la frontalitat egípcia.

Ceràmica

• Decoració amb formes geomètriques i animals marins.

Arquitectura i Urbanisme Grec

El Temple

Era l'eix de la vida religiosa de la polis. Els primers eren de fusta i, posteriorment, de pedra. Es compon de tres espais:

• Pronaos: L'entrada o vestíbul.
• Naos (o Cel·la): L'espai sagrat on es trobava l'estàtua del déu.
• Opistòdom: La nau posterior on es guardava el tresor.

L'Àgora

Tenia dues funcions principals: ser un lloc de reunió per a les solemnitats i el centre del comerç i els negocis.

L'Estoa

Un pòrtic cobert que servia per a guarir-se del sol i de la pluja.

El Teatre

Era l'espectacle predilecte. Es construïen les grades aprofitant la falda d'un turó per a una acústica natural.

Conceptes i Tècniques Artístiques

Mosaic

Tècnica artística destinada a la decoració de terres i murs en àmbits privats i monuments públics.

• Còdols: Pedres blanques i lleugerament acolorides que es troben a les platges i als rius.
• Tessel·les: Petites peces de pedra de diferents colors tallades expressament.

Tríglif

Rectangle que sobresurt, solcat per tres motllures lineals, que decora el fris de l'entaulament dòric.

Arquitrau

Part inferior de l'entaulament que descansa directament sobre l'àbac del capitell.

Obres Escultòriques Destacades

Discòbol

• Autor: Miró.
• Material: Còpia romana en marbre d'un original en bronze.

Dorífor

• Autor: Políclet.
• Característica principal: Exemplifica el contrapposto i el cànon de proporcions.

Victòria de Samotràcia

• Autor: Atribuïda a Pitòcrit de Rodes.
• Trets: Gran dinamisme (aconseguit amb el contrapès i la cama dreta avançada) i ús magistral de la tècnica dels draps mullats.

Laocoont i els seus fills

• Autors: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes.
• Trets: Enorme dinamisme i expressivitat del dolor i la tensió.