Art Antic: Grècia, Etrúria i Roma - Evolució i Característiques

Grècia: Economia, Cultura i Art

Grècia va ser el bressol de la cultura occidental, amb una economia basada en el comerç i la instauració de colònies. Les seves polis independents van ser l'escenari dels Jocs Olímpics, la mitologia i la filosofia (Sòcrates, Plató). La cultura grega, antropocèntrica, va ser filtrada posteriorment per Roma.

Períodes Artístics Grecs

• Arcaic: Kouros.
• Clàssic (V-III aC): Miró (disc), Dorífor de Policlet, Guerrers de Riace, Partenó, Erectèon, Atenea Niké, Teatre d'Epidaure, Hermes de Praxíteles. Guerres Mèdiques (contra els perses). Guerres del Peloponès (entre ells).
• Hel·lenístic (III-121 aC): Altar de Pèrgam, Laocoont. Alexandre el Gran conquereix Grècia i escampa la cultura grega fins a l'Índia. Conquesta de Grècia pels romans el 121 aC.

Etruscs: Influència a Roma

Els Etruscs, situats al nord d'Itàlia, tenien una monarquia aristocràtica. Van tenir una gran influència sobre Roma, especialment en la volta i el retrat. Destaquen els seus sarcòfags i el seu culte funerari.

Roma: Imperi i Cultura Eclèctica

Roma (I-III dC) va desenvolupar una cultura eclèctica, influenciada pels etruscs i els grecs. El seu caràcter militar i de conquesta va portar a una gran expansió territorial (Mare Nostrum). La romanització va ser un procés clau. L'emperador era la màxima autoritat i la seva figura era divinitzada. Van adaptar la religió de Grècia. La propaganda política i la cultura urbana (vies romanes) van ser molt importants. Obres destacades: Maison Carrée, Panteó, Colosseu, aqüeductes, arquitectura domèstica, Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri, Columna Trajana, August de Prima Porta, Ara Pacis Augustae.

Pintura Grega

Els pintors grecs tenien domini del naturalisme i el realisme. Figures negres i vermelles.

Arquitectura Grega

Arquitravada i estructuralment molt senzilla. Espai rectangular amb sostre a dues aigües. Gran importància a l'estètica, l'element era l'estructuració d'horitzontals i verticals. La columna (stylos) era la peça clau de l'edifici.

Ordres Arquitectònics Grecs

Base ornamental de l'arquitectura grega.

• Ordre dòric: la columna no tenia base i el fust era d'arestes marcades.
• Ordre jònic: incorpora la base de la columna.
• Ordre corinti: era el més estilitzat de tots.

Temples Grecs

L'exterior dels temples estava format per quatre parts:

• Estereòbat: són les escales d'entrada.
• Columna: composta per la base, el fust i el capitell.
• Entaulament: constituït per l'arquitrau, el fris i la cornisa.
• Frontó: forma triangular. L'interior s'anomena timpà i està decorat amb relleus.

Estructures dels Temples Grecs

Normalment eren de planta rectangular, però de vegades eren circulars, ex: Thóloi. Temple de planta rectangular format per:

• Prónaos: porta d'accés.
• Cel·la o naos: residència de la deïtat i lloc de culte.
• Opistòdom: espai de la part posterior.
• L'exterior estava ornamentat amb columnes.

Escultura Grega

Lluita per aconseguir la representació de la realitat i la bellesa. Els materials més utilitzats eren el bronze i la fusta revestida d'or, ivori i altres elements luxosos. Aquestes escultures s'anomenen criselefantines. Nucli temàtic: representació humana.

• Període arcaic: rep influència de cultures orientals. Van incorporar el hieratisme i l'estudi de la realitat codificada i l'organització de les escenes amb frisos. Primers models de l'escultura: koúroi (atletes nus) i kórai (sacerdotesses vestides).
• Període clàssic: Es divideix en tres moments:
  • 1r: Sever. Rigidesa però presència de lleus moviments.
  • 2n: Introducció del moviment amb el contrapposto, adopció de la realitat, idealització de la bellesa.
  • 3r: Grup d'escultors que supera l'estructura harmònica i tendeix cap al realisme. Autors: Lisip, Praxíteles, Escopes, Leocàres.
• Època hel·lenística: s'inicia amb l'expansió d'Alexandre el Gran. Amb l'expansió cap a l'orient, Grècia torna a descobrir:
  • Monumentalitat (altar de Zeus a Pèrgam).
  • Tallers: es deixa de treballar individualment.
  • Incorporació de l'expressivitat: en els moviments a partir dels sentiments.
  • Temes: nous temes com escenes quotidianes i divinitats zoomòrfiques.

Roma: Arquitectura, Pintura i Estils Posteriors

Arquitectura Romana

L'arquitectura de l'Antiga Roma és un dels testimonis més significatius de la civilització romana. Es caracteritza per la grandària de les edificacions i la seva solidesa, que ha permès que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organització de l'Imperi Romà va normalitzar les tècniques constructives, de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres unes de les altres. Utilitzen l'arc de volta. Inventen el sistema hipodàmic (cardo i decumanus: carrers principals. Fòrum: plaça central on es creuen els dos carrers).

Arquitectura Civil Romana

El geni arquitectònic romà té la seva màxima expressió en les obres, espais i monuments públics: les basíliques, termes, teatres, amfiteatres, arcs de triomf, etc. S'agrupaven al voltant del fòrum de la ciutat.

Arquitectura Religiosa Romana

Menys desenvolupada que la civil, procedeix d'una doble herència: la grega i l'etrusca. Temple: edifici més destacat. Estaven pensats per celebrar la litúrgia a l'interior, sobretot el culte a l'emperador. Edificis funeraris: se situaven en els camins d'accés a les ciutats amb l'objectiu de preservar la memòria dels difunts. L'ordre més utilitzat és el corinti. (Maison Carrée, Panteó d'Agripa).

Arquitectura Paleocristiana

A partir de la legalització de la religió cristiana, van aparèixer tres nous models arquitectònics, encara que de fet es tractava de reinterpretacions d'estructures anteriors: les basíliques, els baptisteris i els mausoleus.

Pintura Romana

Els orígens de la pintura romana es confonen amb els de l'escultura. Decoren les seves parets amb pintures murals i, encara que segueixen la tradició grega, mostren en les seves pintures un gran colorit i moviment. Els procediments usats en aquesta pintura van haver de ser l'encàustica, el tremp i el fresc. Encara que se sap que els romans van desenvolupar la pintura sobre taula, les restes pictòriques conegudes més importants són de tipus mural, frescos protegits amb una capa de cera que avivava els colors.

Rococó

Neix a França (1715-1789). És l'art de l'aristocràcia, amb molta decoració, molt detallista i destaca la pintura.

Arquitectura Rococó

Innovacions tècniques i culturals. Decoració d'ambients luxosos. Gran presència a França, Alemanya i Àustria. Cuvilliés, Neumann, Fischer.

Palau urbà

Pintura Rococó

Watteau (pinta coses quotidianes) i Boucher (tipus galant).

Marxant d'art

Encarrecs privats que superaven els oficials en els quals es demanava pintura frívola, sensual i eròtica i temes intranscendents.

Romanticisme

S'enllaça amb moviments revolucionaris i liberals del segle XIX. Art revolucionari, ambientat en terres exòtiques, amb misticisme del paisatge agitat i dóna emoció estètica. És un moviment pictòric. Domini del color sobre la línia i la utilització de clarobscurs i llums vibrants. Autors: Blake i Fuseli són precursors, Géricault, Delacroix, Friedrich i Turner.

Neoclassicisme

Segle XIX. La Il·lustració utilitza la raó com a fonament per transformar la realitat. Apareixen idees liberals d'àmbit artístic amb l'objectiu d'explorar un nou corrent estètic. Redescobriment de l'art grec.

Arquitectura Neoclàssica

Recupera estructures i elements arquitectònics grecs. Alemanya, Espanya i Anglaterra. Vignan, Soufflot, Ledoux.

Escultura Neoclàssica

Claredat compositiva, mitologia. Canova.

Pintura Neoclàssica

París: centre de desenvolupament de la pintura neoclàssica. Jacques-Louis David, Gros, Ingres.