Art Antic: Escultura i Pintura Grega i Egípcia

Art Grec: Escultura, Pintura i Mosaic

Escultura Grega

• Materials: Bronze i marbre principalment.
• Tipus:
  • Relleu (decoració de temples).
  • Escultura exempta (figures humanes).

Evolució de l'Escultura Grega

• Període Arcaic: Figures rígides, hieràtiques, frontals i influència egípcia.
• Període Clàssic: Proporció, equilibri i moviment natural (*contrapposto*).
• Període Hel·lenístic: Expressió, moviment, emoció i dramatització (*pathos*).

Pintura Grega: La Ceràmica

La pintura es desenvolupava principalment en la decoració d’àmfores, plats i vasos de ceràmica.

Estils de la Ceràmica Grega

• Estil Geomètric: Motius lineals i figures esquemàtiques.
• Estil Arcaic: Escenes mitològiques i quotidianes.
  • Figures negres sobre fons vermell.
  • Figures vermelles sobre fons negre.

El Mosaic

Tècnica utilitzada per a la decoració de terres i murs.

• Fet amb còdols o petites tessel·les de pedra (*opus tesselatum*).
• Quan les tessel·les són molt petites s'anomena *opus vermiculatum*.

Art Egipci: Escultura i Pintura

Escultura Egípcia

Les escultures es feien amb pedra dura, granit, fusta o bronze.

• Característiques: Eren hieràtiques (rigidesa i solemnitat) i seguien la llei de frontalitat.
• Funcions: Principalment religioses i simbòliques.
• Representació: Representaven el faraó com a déu, els déus i els animals divinitzats. Les figures de rang inferior es mostraven de manera més realista.

Pintura Egípcia

Tècnica: Tremp opac (pigments barrejats amb aigua o rovell d’ou). Aplicada sobre parets allisades i després envernissades.

• Estil: Les figures segueixen la llei de frontalitat i la perspectiva jeràrquica (el personatge més important és més gran).
• Cromatisme: Els contorns s’emmarquen en negre i els colors són plans i vius.
• Funció: Decorar les tombes per acompanyar el difunt en la vida d’ultratomba.
• Temes: Escenes religioses, vida quotidiana i naturalesa.
• Exemple: Tomba de Sennefer, amb escenes d’amor i vegetació.

Anàlisi d'Obra: El Fris de Meidum

Fris de Meidum (Mastaba de Nefermaat)

Aquesta obra es va dur a terme durant la IV Dinastia de l’Imperi Antic Egipci (aprox. 2575–2551 aC).

Nefermaat, fill del faraó Snefru, fundador de la dinastia, va fer construir la seva mastaba a la necròpolis de Meidum, prop de Memfis.

Aquest període es caracteritzava per l'estabilitat política i la prosperitat econòmica gràcies a l’agricultura i el comerç. L’art i l’arquitectura servien per reforçar el poder del faraó i l’ordre religiós.

Descripció Formal i Significat

• Descripció: Representa sis oques disposades en dues sèries simètriques sobre un fons clar i uniforme.
• Tècnica: S’aplica la llei de la frontalitat, mostrant el cos de perfil i l’ull de cara. Els contorns estan molt definits i les plomes es detallen amb gran precisió.
• Cromatisme: Colors naturals i vius com ocre, marró, verd i gris.
• Temàtica: Naturalista, centrada en la representació d’animals amb observació de la natura.
• Significat: Decoració funerària simbòlica que mostra la relació entre art i religió, i la natura com a font de vida per al més enllà.
• Funció: Formar part de la decoració mural d’una capella funerària, amb les oques com a símbol d’abundància i aliment etern per al difunt.