Arrels Llatines i Gregues: Jocs Romans, Matemàtiques i Elements Químics

Jocs i Espectacles Romans

Els Jocs de Circ i les Curses de Carros

Els jocs de circ eren els preferits. El circ tenia una forma rectangular amb un mur central (la spina) que separava la pista per on corrien els carros. Les curses de carros eren comandades per un auriga. Podien participar 2, 4 o 6 carros. S'hi feien apostes.

Representacions Teatrals

Es representaven tragèdies i comèdies. El Teatre de Marcel, per exemple, tenia capacitat per a 14.000 espectadors i presentava una forma de semicercle.

Lluites de Gladiadors

Les lluites es duien a terme a l'amfiteatre (de forma ovalada). Els gladiadors lluitaven fins que un moria. En cada sessió hi havia diverses parelles. També s'hi feien exhibicions d’animals, lluites entre animals o lluites mixtes.

Banquets i Jocs de Societat

S’organitzaven banquets que duraven fins a la nit, on es menjava i bevia, però també es practicaven jocs de societat:

• Daus
• Cara o creu
• Micatio: Dos jugadors aixequen la mà dreta a la vegada i ensenyen els dits, mentre diuen una xifra. Guanya qui encerta el nombre total de dits mostrats.
• Escacs (latrunculi)
• Parells o senars

Apostar diners estava prohibit, excepte durant el període de les Saturnals.

Prefixos Llatins i Conceptes Geomètrics

Prefixos Numèrics

• Uno: unitat
• Duo: dual
• Tres: triangle
• Quattuor: quadrat
• Quinque: quíntuple
• Sex: sèxtuple
• Septem: septuplicar
• Octo: octogonal
• Novem: novè
• Decem: decimal
• Centum: centèsima
• Mille: mil·lèsima

Altres Prefixos i Arrels

• Multi- (molts): multilàter (de multi + latus, lateris, costat), multiusos.
• Equi- (igual): equilàter, equimúltiple, equivalent.
• Semi- (meitat): semicercle, semidesnatada, semicircumferència, semicilindre.
• Rect- (recte): rectilini, rectangle, rectímetre, rectangular.
• Circum- (entorn de): circumferència, circumflex, circumcentre.
• Acut- (agut): acutangle.

Etimologia de Termes Matemàtics

• Potència: Resultat d’una multiplicació. Del llatí Potentia (Poder).
• Incògnita: Quantitat desconeguda. De in-cognita (no coneguda).
• Addició: Sumar. De Additio (agrupament).
• Equació: Igualtat entre dues operacions amb variable. De Aequatio (igualació).
• Multiplicar: Fer créixer un nombre. De Multiplico (augmentar).

Etimologia Clàssica dels Elements Químics

La taula periòdica es va crear perquè, a part de l’aigua, la terra, el foc i l’aire (que es pensaven que eren les úniques substàncies), els científics van descobrir que hi havia moltes substàncies pures i que la matèria era més complexa. Amb la taula periòdica, les van poder ordenar.

Elements i Deïtats

• Au (aurum, “or”): L’or simbolitza poder i sempre ha estat molt apreciat. Els romans tenien l'aureus, una moneda d’or. Derivats: aurora, Aureli, aurèola, auri. Del seu homònim grec χρυσός tenim Crisòstom i crisantem (tipus de plantes).
• Ag (argentum, “argent” o “plata”): Deriva d’arguo (“brillar”), d’on tenim argument, argúcia, argüir o argentífer. La seva versió grega és ἄργυρος, emparentada amb ἄργιλλος (“fang blanc”), que ens ha donat argila. La plata ha estat considerada el segon metall preciós. L’ofici de treballar-la rep el nom d’argenteria.
• Cu (cuprum, “coure”): El país del coure per excel·lència va ser Xipre. Els romans van anomenar aquest metall aes cyprium o, simplement, cuprum. Estava associat a Venus (Afrodita grega), ja que Xipre (Kypros) fou l’illa on va anar a parar la deessa de l’amor. De la seva versió grega χαλκός tenim calcografia (procediment gràfic amb planxes metàl·liques gravades en profunditat).
• S (sulphur, “sofre”): Derivats: sulfúric, sulfat, sulfurar.
• Pu (plutonium, “plutoni”): Del déu dels inferns Plutó (Hades), germà de Júpiter. En grec πλοῦτος vol dir “riquesa”. Derivats: plutocràcia (govern dels rics).
• Ti (titanium, “titani”): Al·ludeix als titans, fills d’Urà i Gea. Derivats: titanomàquia, titànic, titanífer, titanós.
• Ta (tantalus, “tàntal”): Pren el nom de Tàntal, condemnat al Tàrtar a no poder ni menjar ni beure per haver robat el nèctar i l’ambrosia dels déus.
• Np (neptunium, “neptuni”): Del déu romà de les aigües i dels sismes (Posidó grec).