Arquitectura i Vida Quotidiana a les Cases Romanes: Domus, Insula i Villa

La Domus Romana: Arquitectura i Estructura

La domus era un habitatge unifamiliar situat al nucli urbà, destinat a famílies amb recursos econòmics. Generalment d'una sola planta, el seu disseny bàsic s'orientava cap a l'interior, sense finestres a l'exterior, permetent que l'aire i la llum entressin a través de l'obertura del pati. Era el tipus de residència predominant per a les classes benestants dins de les ciutats romanes.

Parts Clau de la Domus

• Ianua: Porta principal que donava accés a un corredor dividit en dos trams: el vestibulum (espai d'entrada) i les fauces (passadís d'accés a l'atri).
• Ostarius: El porter, encarregat de la vigilància de l'entrada.
• Cella ostiaria: L'espai o habitació del porter, sovint prop de l'entrada.
• Tabernae: Botigues o locals comercials oberts a l'exterior, sovint integrats a la façana de la domus i llogats a comerciants.
• Atrium: El cor de la vida familiar, un espai central descobert o amb una obertura al sostre, de forma rectangular. Era el lloc de recepció de visites i de culte domèstic.
• Compluvium: Obertura rectangular al sostre de l'atri, per on entrava la llum, l'aire i l'aigua de pluja.
• Impluvium: Estany o bassa rectangular situat al terra de l'atri, just sota el compluvium, que recollia l'aigua de la pluja. Sota l'impluvium hi havia una cisterna per emmagatzemar aquesta aigua.
• Lararium: Petita capella o altar dedicat als lars (déus protectors de la llar) i als penats, on es realitzava el culte familiar i les ofrenes.
• Focus: El foc de la llar, sovint situat a l'atri, utilitzat per cuinar i escalfar.
• Cubicula: Els dormitoris, generalment de dimensions reduïdes i amb poca llum natural.
• Triclinium: El menjador, anomenat així per les tres lliteres (lecti) on els comensals s'estiraven per menjar, seguint el costum romà.
• Tablinum: Les dependències del pater familias (cap de família), situades entre l'atri i el peristil, on es guardaven els documents importants, els arxius familiars i les imatges dels avantpassats.
• Andron: Passadís estret que connectava l'atri amb el peristylum, sovint utilitzat per evitar el pas directe per les zones més privades.
• Peristylum: L'espai més obert i luxós de la casa, un jardí interior porticat envoltat de columnes, que proporcionava llum i ventilació a les habitacions circumdants.
• Oeci: Altres habitacions o sales d'estar situades al voltant del peristylum, utilitzades per a reunions o activitats diverses.
• Exedra: Sala d'estar o de recepció, sovint oberta al peristylum, utilitzada per a converses i activitats socials.
• Culina: La cuina, generalment petita i situada en una zona menys visible de la casa.
• Latrinae: Els excusats o lavabos, sovint connectats al sistema de clavegueram.

La Insula Romana: Habitatges Col·lectius Urbans

La insula era un bloc d'habitatges de lloguer, típicament situat dins del nucli urbà, destinat a les classes socials menys afavorides. Aquests edificis podien tenir entre 6 i 7 plantes, sovint amb escales exteriors per accedir als diferents pisos.

Es construïen amb materials més barats i menys resistents, com la fusta i el maó sense coure, cosa que els feia propensos a ensorraments i incendis freqüents. Generalment, els apartaments superiors eren els més econòmics i menys confortables.

De vegades, es trobava una combinació de domus i insula, on una domus podia tenir pisos de lloguer a les plantes superiors. Els residents de les insulae no disposaven d'aigua corrent a cada apartament i utilitzaven latrines comunitàries. Al centre de la insula solia haver-hi un pati interior per als veïns, que proporcionava una mica de llum i ventilació.

La Villa Romana: Finca Rústica i Residència de Luxe

La villa era una finca rústica que comprenia dos tipus principals d'edificis, sovint complementaris: la villa rústica i la villa urbana.

Villa Rústica: Centre de Producció Agrícola

La villa rústica era la construcció destinada principalment als esclaus, als animals i a les activitats agrícoles i productives de la finca. Era el cor econòmic de la propietat.

• Vilicus: L'esclau encarregat de la gestió de la finca i de la supervisió dels altres esclaus, que sovint disposava d'una casa pròpia dins la villa rústica.
• Cortes: Estances destinades al bestiar en general.
• Bubilia: Estables específics per als bous, animals de tir essencials per a l'agricultura.
• Equilia: Estables per als cavalls.
• Horrea, granaria, apothecae: Magatzems per emmagatzemar els productes de l'explotació agrícola, com ara gra, vi, oli, fruites i altres provisions.
• Dolia: Grans gerres de terracota, sovint semienterrades, on es guardaven l'oli i el vi nou per a la seva conservació.

Villa Urbana: Residència de Luxe i Descans

La villa urbana era la segona residència dels romans més acabalats, un lloc de descans i oci allunyat del bullici de la ciutat. Es concebia com una casa de luxe, situada en llocs privilegiats, com ara prop de rius, boscos, llacs o platges, oferint vistes panoràmiques i un entorn natural.

La seva distribució era similar a la d'una domus, però amb més espais, jardins extensos, fonts, escultures i elements decoratius sumptuosos. Les seves dependències es caracteritzaven per la seva gran amplitud i per l'exuberància i riquesa de la decoració, reflectint l'estatus social i la fortuna del propietari.

Mobiliari i Decoració a les Cases Romanes

El mobiliari romà es destacava per la seva funcionalitat i, en les cases més riques, també per la seva elaboració i materials preciosos. Els romans valoraven la comoditat i l'estètica en els seus espais privats.

• Lectus: Jaç o llit, utilitzat tant al triclinium (per menjar, estirats) com als cubicula (per dormir). Podien ser simples o ricament decorats.
• Cathedra: Cadira amb braços i respatller alt, sovint utilitzada per dones o per persones de rang, que oferia una postura més formal i còmoda.

El Mosaic Romà: Art i Símbol d'Estatus

Els elements principals de decoració a les cases romanes, especialment a les domus i villae, eren la pintura al fresc i el mosaic. El mosaic, en particular, era una forma d'art decorativa molt apreciada.

Consisteix a representar formes geomètriques o escenes figuratives mitjançant la col·locació de petites peces (tessellae) de marbre, pedres de colors, ceràmica o pasta vítria, una al costat de l'altra, per crear imatges duradores al terra o a les parets.

El mosaic era un símbol de poder i estatus social; com més petites eren les peces (tessellae) i més complex i detallat el disseny, més car i prestigiós resultava, indicant la riquesa i el bon gust del propietari.