Arquitectura i Urbanisme: De la Ciutat Islàmica al Renaixement Humanista

L'Islam i la Ciutat Islàmica: Orígens i Expansió

Context Històric i Expansió Ràpida (s. VII-VIII)

El món preislàmic estava dominat pels grans imperis (bizantí i sassànida), en un entorn de tribus nòmades i oasis caravaners (comerç, ramaderia i agricultura), on prevalien els llaços de sang.

L'Expansió ràpida, del segle VII al segle VIII, va suposar el control del Mediterrani i del comerç, caracteritzada per l'absència de grans ciutats i la presència de tribus nòmades.

La Ciutat Islàmica: La Medina

La ciutat islàmica és el producte de la convergència de les tradicions político-administratives de les cultures existents, juntament amb les noves directrius religioses i ètiques imposades per l’Islam.

Estructura de la Medina (Nucli Fonamental)

La Medina (nucli fonamental, posició cèntrica) és la residència urbana de qui exerceix el poder religiós. Els seus elements clau són:

• a) Mesquita Aljama: Centre religiós (la més gran, del divendres, s. VIII). Inclou la Medersa (escola) i els Hammams (banys).
• b) Centre Comercial: Inclou suqs (bazars o socs) i funduks (hostals/magatzems).
• c) Alcàsser o Palau: Centre polític-administratiu (Exemple: l'Alhambra de Granada).

L'Islam com a Sistema Cultural i Social

L’Islam, entès com a dogma religiós i força político-social, constitueix un sistema cultural comprensiu i integrat. Tot i que no prescriu conceptes arquitectònics, dóna forma a tot el sistema de vida. Islam significa pacífica submissió a la voluntat d’Al·là.

Factors que Influeixen en la Forma Urbana

L'Islam presenta dos factors que influenciaran la forma de la ciutat:

1. L’Aqida: Un dogma religiós (fe, creença).
2. La Xaria (Shari’a): La llei religiosa islàmica (ètico-legal, governança). És una força ètica que regula amb detall el comportament de l’individu com a membre de la nova societat universal (la Umma islàmica).

Canals d'Institució de la Llei Islàmica

Hi ha tres formes i canals per instituir la llei:

• L'Alcorà (El Coran): El missatge diví d’Al·là.
• La Sunna: La tradició del profeta (pràctiques).
• Les Madhhabs: Lleis i escoles canòniques establertes a través dels juristes erudits (s. IX).

Els Cinc Pilars de l'Islam

1. Professió de la fe (Shahada)
2. L'oració (Salat)
3. El dejuni (Sawm)
4. L'almoina (Zakat)
5. La peregrinació (Hajj)

La Mesquita: Arquitectura i Funció

La mesquita ocupa el lloc de l’àgora a la ciutat clàssica. El seu disseny es basa en la reconstrucció de la casa de Mahoma a Medina, incloent un pati d’oració amb pòrtics. Té usos múltiples (com ara escola).

Elements Arquitectònics Clau de la Mesquita

• Estructura: Geomètrica porticada, amb pati interior.
• Minaret: “Far”. Torre adjacent que convoca a l’oració. També té funció climàtica.
• Alquibla: Mur orientat cap a la Meca que indica la direcció de la pregària.
• Mihrab: Espai d’oració de l'imam. Tradicionalment incloïa un nínxol amb ‘restes’ del profeta. Serveix per a l'ampliació de la veu i per marcar distància respecte als fidels.
• Minbar: “Estar a dalt”. Tron elevat des d’on es predica el sermó del profeta.

El Renaixement: Brunelleschi i Alberti (s. XV-XVI)

Principis del Renaixement i l'Humanisme

El Renaixement, especialment a Roma amb figures com Brunelleschi i Alberti (segles XV i XVI), posa al centre la recuperació de la cultura clàssica, entesa com a erudició, sense negar el poder o el sentit de la religió cristiana. Es marca una clara diferenciació i negació del Gòtic com a punt de partida per a la nova cultura florentina.

La Concepció de l'Espai en l'Arquitectura Humanista

L’arquitectura de l’humanisme concep l'espai com un cosmos ordenat. L’home ja no troba la seguretat existencial ocupant un lloc en el regne de Déu, sinó que imagina un cosmos en termes numèrics, matemàtics i científics. L’arquitectura es considera una ciència matemàtica amb l’objectiu de fer visible l’ordre còsmic.

A. Retorn a l'Antiguitat Romana: Vitruvi

L’arquitecte romà Vitruvi (75-10 aC) destaca les proporcions matemàtiques del cos humà i les considera la mesura per a qualsevol construcció arquitectònica. L’home esdevé la mesura i el centre:

"Sin simetría y proporción ningún templo puede tener un plan regular; esto es, debe tener una exacta proporción elaborada a partir de los miembros de una figura humana bien formada".

B. Proporcions Antropomòrfiques i Geometria

Els arquitectes es van centrar a convertir un volum longitudinal en una planta central. Aquest nou enfocament científic sobre el disseny en planta va permetre l'aparició de totes les combinacions possibles de plantes circulars, poligonals i en creu amb capelles secundàries.

El Principi Additiu de Composició

Cada element conserva el seu grau d’independència dins del conjunt.