Arquitectura i Urbanisme a Barcelona i Més Enllà

Cementiri de San Cataldo de Modena

El Cementiri de San Cataldo, comunament denominat Cementiri de Modena (Itàlia), va ser projectat el 1971 després d'un concurs guanyat per l'arquitecte italià Aldo Rossi. Es tracta de l'ampliació de l'antic cementiri de Modena, concebut com una idea analògica amb les imatges col·lectives de "la casa dels morts", filtrada a través de la memòria de l'arquitecte, però que a la vegada és un espai públic. En el centre hi ha un cub per les osseres que s'estén en altura però que es restringeix en àrea. Aquest cub s'assembla a una vivenda, però la vivenda dels morts, té finestres, una articulació rítmica de forats en la paret. El seu acabament sembla inconclús, una casa sense sostre, semblant a una casa abandonada. Segons Rossi, era una casa on les dones havien mort. El color utilitzat busca que s'identifiqui clarament amb l'entorn, però que a la vegada està en contraposició a la idea de mort. Té un color viu.

Plans Urbanístics de Barcelona

Pla Cerdà

El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic (pla urbanístic que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant illes de cases rectangulars, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària). Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà. El Pla de Reforma i Eixample de Barcelona es considera un projecte pioner en l'evolució de l'urbanisme modern. Cerdà aspirava a una ciutat que, tot i haver arrabassat el terreny al camp, s'articulés a través de carrers amples i espais verds. Sobre el plànol l'enginyer va dissenyar una quadrícula on imperava una geometria estricta de carrers paral·lels i perpendiculars que únicament trencaven les grans avingudes que travessaven la trama en diagonal. Entre les principals novetats destacaven les illes octogonals que incorporaven els xamfrans per facilitar la circulació.

Pla Jaussely

El Pla Jaussely fou un projecte d'adaptació del planejament urbanístic de Barcelona definit al Pla Cerdà per tal d'encaixar la trama de l'Eixample de Barcelona amb els traçats originals de les vil·les que envoltaven la ciutat de Barcelona. La proposta no era un conjunt de normes fixant criteris urbanístics, sinó uns traçats viaris específics amb espais representatius, parcs i equipaments públics, així com una proposta de densitat de població diversa, qüestionant una de les propostes centrals del Pla Cerdà. Per contra, el projecte coincidia amb Cerdà en la centralitat de la plaça de les Glòries Catalanes.

Pla Macià

El 1934, es va completar la redacció del projecte més ambiciós, el "Pla Macià", per a la creació d'una nova Barcelona, que va comptar amb el suport de Le Corbusier. El creixement de la ciutat s'hauria de fer descartant les propostes radials tipus Jaussely i conservant l'organització reticular de Cerdà, però amb un mòdul major (una poma nova equivaldria a nou antigues). Es prestava atenció especial al cinturó litoral, a la zonificació i a la modificació de les ordenances urbanes. Le Corbusier proposava enderrocar part del centre de Barcelona. Calia sanejar la ciutat com ho havia fet a París. La fotografia és un instrument bàsic per conèixer millor la ciutat com pot ser la seva construcció.

El Paral·lel: Oci i Espectacles

El Paral·lel va ser un lloc d'oci i d'espectacles que va existir des de finals del segle XIX fins als anys 70 del segle XX. En un tram del carrer no superior als dos-cents metres de llarg per uns de 50 metres d'ample s'havien arribat a concentrar infinitat de teatres, cabarets i altres sales d'espectacles.

En l'actualitat, d'aquell Paral·lel només queda una ombra en el record de la gent, dues edificacions teatrals de llavors: El Molino i el Teatre Arnau, i tres teatres que, encara que existien, han estat reedificats i continuen funcionant: el Teatre Apolo, el Teatre Victòria i el Teatre Condal.

La Vil·la La Californie de Pablo Picasso a Cannes (1956)

VIDA: La vil·la La Californie de Pablo Picasso a Cannes (1956): El 1955, Picasso s'instal·la a Cannes, a La Californie. Aquesta vil·la està envoltada d'un jardí exòtic i exhuberant. Picasso arregla la sala d'estar com a taller, de manera que transforma així aquest univers barroc i recarregat en un lloc per pintar. La sèrie dels Tallers, realitzada entre octubre de 1955 i novembre de 1956, comprèn una quinzena de quadres de diferents formats i colors que alguns no deixen d'evocar a Matisse. Picasso els crida "paisatges d'interior".