Arquitectura romànica i preromànica: exemples i trets clau

Arquitectura preromànica i romànica — exemples

Arquitectura preromànica. Exemples. L'arquitectura romànica apareix en el pas de l'alta a la baixa edat mitjana. Sorgeix en un moment d'impàs, en què el model feudal comença a quedar obsolet, els territoris s'unifiquen i neixen noves ciutats que necessiten una arquitectura que les representi i els doni prestigi. Per tant, és un intent d'emular l'arquitectura romana i de recuperar el bagatge constructiu de Roma. No obstant això, a causa de la gran extensió de l'Imperi romà, cada població local té la seva pròpia tipologia constructiva; així sorgeixen diferents variants del romànic, però totes són fruit d'un mateix fenomen. El romànic s'estén per Europa des de França, pel riu Loira, que serà la carretera d'expansió de l'arquitectura romànica, i anirà adoptant trets diversos segons les regions. A continuació, alguns exemples:

Santa Maria del Naranco (Oviedo, 848)

Santa Maria del Naranco mostra una recerca de major alçada i esveltesa gràcies a murs estrets amb contraforts i arcs que comencen a ser de mig punt. A la façana central s'observa un òcul; a l'interior hi ha un espai longitudinal amb murs més perforats que afavoreixen l'entrada de la llum. La planta és ritmada amb línies que ordenen l'espai i s'introdueixen arcs faixons que indiquen una reflexió sobre com alleugerir la volta de canó.

Hi ha un desig de desmaterialització de l'edifici: gràcies als arcs faixons s'entén l'edifici com l'addició de mòduls, fragments que formen un volum; existeix una ordenació de l'espai en perspectiva amb un diafragma estructural. Es produeix una major refinació constructiva, amb murs ornamentals en pedra, ordenances verticals i estries; també s'hi veuen elements com gàrgoles que recorden els capitells clàssics. L'edifici servia com a sala d'audiència, amb escales que diferenciaven nobles i poble.

Capella Palatina d'Aquisgrà (s. IX, 782–804)

Capella Palatina d'Aquisgrà (Aachen) és un exemple de major refinament tècnic respecte a obres anteriors, amb ordres més acurats. És una capella de planta octogonal circumdada per un hexadecàgon, amb un deambulatori delimitat per columnes i decorada amb mosaics i marbres. Es nota una tripartició dels arcs en diversos pisos, amb eixos longitudinals i ortogonals ben definits.

S'hi utilitzen arcs de mig punt i columnes de base clàssica; el tractament amb pa d'or i ornaments com la làmpada de corona remeten a la influència bizantina, tant en la decoració com en la posició de les figures.

Saint Gall (s. VIII, Suïssa)

Saint Gall és un dels primers monestirs construïts pels benedictins. El pla (pergamí) del monestir demostra la recuperació d'una formació tècnica: es constitueix una elit capaç de projectar i ordenar l'espai segons la funció de cada dependència. L'església central era una gran nau longitudinal amb l'altar situat a l'est; la planta es divideix en tres parts i, en absència de bancs, la gent deambulava lliurement.

El ritme arquitectònic ve marcat pels pilars; hi ha una reinterpretació dels ordres i una voluntat de permetre l'entrada del màxim de llum possible.

Focus d'arquitectura romànica

Els focus d'arquitectura romànica van ser la frontera Holanda-Alemanya, la Llombardia i el riu Loira. Cap a mitjan segle X l'Imperi Germànic renaix i les terres germàniques es converteixen en el cor del feudalisme europeu. En aquest període apareix la primera arquitectura romànica amb esglésies altes, de forte corpulència i marcada verticalitat: edificis de tres naus sovint coberts amb fusta, amb doble absis i westwerk.

En ocasions, els pilars presenten un ritme independent del mur que suporten i s'alternen amb columnes sota els arcs, remarcant la divisió en quadrats de la planta. L'any 911 els normands s'havien convertit al cristianisme; més tard navegarien cap a Terra Santa. Inicialment l'arquitectura normanda es desenvolupa lligada a la tradició carolíngia, amb cobertes de fusta que permeten una nau central més ampla i un claristori més lluminós. Entre les aportacions normandes destaca la difusió de la volta de creueria.

A les regions del sud, a partir del segle X i coincidint amb un redreçament polític, s'experimenta un renaixement arquitectònic que dóna lloc a les primeres manifestacions romàniques. A la Llombardia l'arquitectura romànica adopta un primer llenguatge internacional gràcies a la influència de la regió i a la difusió operada pels mestres picapedrers, caps d'equips itinerants especialitzats en el treball de la pedra segons la tradició del maó.

Aquests mestres, anomenats llombards, eren experts en la construcció de voltes; els seus edificis parlen un llenguatge inconfusible, basat en les lesenes i en rengleres d'arcs de mig punt oberts sota la cornisa de l'absis central. Pel que fa a la Borgonya, l'ús de la volta i les seves conseqüències materials i espacials van tenir un paper essencial en la consolidació d'una arquitectura romànica internacional. La Borgonya, estratègicament situada, va ser el nucli difusor d'un important desenvolupament monàstic amb Cluny com a epicentre.

Arquitectura bizantina

L'arquitectura bizantina aporta tractaments ornamentals com l'ús del pa d'or i ornaments típicament bizantins (per exemple la làmpada de corona); la posició de les figures i l'iconografia recorden clarament Bizanci i influeixen en alguns interiors romànics.

Monestir de Cardona

Monestir de Cardona és considerat un edifici paradigmàtic de l'arquitectura catalano-llombarda. Està situat dins d'una fortalesa enlairada sobre el riu Cardener. Pel que fa als aspectes arquitectònics i constructius, aconsegueix una marcada verticalitat amb un cos emparedat i contraforts a la façana que ordenen i imposen els arcs.

La nau està dividida en tres parts i presenta arcs faixons (addició de segments). Hi ha un petit absis a cada nau lateral (volta d'aresta) i un absis més gran a la nau central (volta de canó) amb deambulatori i una cripta amb pedres disposades a manera d'aparell ceràmic romà. La cúpula central descansa sobre una base quadrada, resolta amb trompes d'inspiració bizantina i obertures a la base per aportar sensació de "desmaterialització". El treball del monestir revela un gran refinament aconseguit gràcies a l'ofici d'artesans i picapedrers.

Notes: S'ha procurat corregir errors ortogràfics i gramaticals, ajustar majúscules i minúscules i ordenar el text amb encapçalaments i elements semàntics per millorar la llegibilitat i la indexació SEO, sense eliminar el contingut original.