L'arquitectura romànica: característiques i context històric

L'art romànic (Context)

Context històric

Amb l'estil romànic, l'art occidental aconsegueix per primera vegada una unitat que no s'havia donat des de la caiguda de l'Imperi Romà. A partir del segle XI van cessar les invasions de musulmans, normands i hongaresos, i la relativa estabilitat va afavorir certa pau política i militar i la sortida de l'estancament econòmic.

Al segle XIX, en estudiar l'art medieval, l'art de monestirs i catedrals es va considerar una derivació de l'art romà, d'aquí el nom de romànic.

Com a moviment artístic, es desenvolupa entre els segles XI-XIII.

Característiques socials i econòmiques

El feudalisme, amb l'activa participació de l'Església, es va imposar com a sistema econòmic, social i jurídic.

• La noblesa i el clergat acaparaven terres (símbol de prestigi social i poder) i funcions públiques (justícia, administració, rendes i monopolis) a canvi d'oferir protecció per la feblesa del poder de l'Estat.

Durant els segles XI-XII va haver-hi una certa recuperació econòmica, motivada per un tímid augment de la demografia gràcies a la millora dels conreus i a les noves tècniques de producció agrícola.

• Les ciutats van començar a recuperar importància dintre d'una Europa en la qual predominava l'economia de subsistència.

Era una societat teocèntrica i piramidal: els que treballen (pagesos), els que resen (clergues) i els que els protegeixen i lluiten (nobles).

Influència de la religió

La mentalitat religiosa imperant afavoreix dos fenòmens que van tenir una gran incidència en l'art romànic:

1. L'extensió de la vida monàstica en el medi rural. Al segle X, a l'abadia de Cluny (França) es va emprendre una reforma profunda de la regla benedictina basada en la pregària i el treball, lluny de les temptacions d'aquest món. L'orde va fundar monestirs per tota Europa i es va convertir en la força més poderosa de l'Església, contribuint a la difusió del romànic.
2. Els pelegrinatges per a la veneració de relíquies i llocs sants. L'esperit religiós i la seguretat relativa als camins va reactivar les grans rutes de pelegrinatge a Roma, Terra Santa o la de Sant Jaume de Compostel·la. El culte a les relíquies de màrtirs i sants es va estendre per tota Europa. Les esglésies s'afanyaven a adquirir-ne, perquè amb l'afluència de fidels i pelegrins que anaven a venerar-les arribaven també molts ingressos econòmics. Gràcies a això, molts temples s'amplien o reconstrueixen, i ho fan en estil romànic.

• Artistes, mestres d'obres i picapedrers es desplaçaven d'un lloc a l'altre, afavorint la unitat estètica.
• La catedral fou símbol i eix vertebrador de la naixent cultura urbana.
• La catedral, juntament amb les esglésies i ermites, han donat fama al romànic.

L'art romànic (Característiques)

El romànic septentrional

• Comprenia les zones del nord d'Europa, des d'Escandinàvia fins a Santiago de Compostel·la.
• Es desenvolupa i difon al llarg del Camí de Sant Jaume i es caracteritzava pel gust per la decoració escultòrica.
• A l'Europa central, el romànic es caracteritza pel westwerk i per la utilització de cimboris alts que creaven un efecte de gran verticalitat.
• A la península Ibèrica, a part de la influència septentrional, a mesura que s'anaven conquerint territoris musulmans, s'adoptaven solucions arquitectòniques musulmanes com la cúpula de nervis de tipus califal i arcs polilobulats i entrellaçats.

El romànic meridional

• Comprenia l'arc geogràfic que va des d'Itàlia fins a Catalunya.
• És una arquitectura molt més sòbria que la septentrional, amb forta pervivència de l'arquitectura romana.
• Està influïda per l'estil de la zona llombarda, caracteritzada per una decoració basada en arcs cecs, bandes llombardes i alts campanars.
• A Itàlia es va mantenir el model paleocristià format per tres edificis independents: església, baptisteri i campanar.