Arquitectura Romana vs. Grega: Materials, Tècniques i Evolució Constructiva

Diferències Materials i Tècniques: Arquitectura Grega i Romana

Diferència material i tècnica constructiva entre l’arquitectura romana i grega i què va suposar aquesta diferència en termes d’espai, estil arquitectònic i tipus constructiu.

L’arquitectura romana està basada en l’arquitectura grega, però també en l’arquitectura etrusca. Els grecs, quan construïen, ho feien de tal forma que tot semblés espectacular i estigués ben treballat. Les seves construccions eren de grans proporcions i eren atractives vistes des de fora, ja que per dintre no estaven gens decorades ni tan treballades com a l’exterior. Els grecs treballaven molt amb la pedra i amb el polit fi.

Tècniques Constructives Gregues

La tècnica constructiva grega als temples es basava en edificacions elevades, envoltades de columnes (dòriques, jòniques, corínties) amb un interior separat en un naos (o cella).

Tècniques Constructives Romanes

Els romans, per la seva banda, donaven molta més importància a la part interior de la construcció. De fet, molts dels seus treballs estaven fets amb maons i recoberts per tal de donar un aspecte diferent al material i fer-lo més atractiu visualment. Mentre que els grecs utilitzaven la pedra per treballar (exemple: murs i columnes), els romans feien servir un sistema que deixava l’interior buit per així posar formigó romà (opus caementicium) amb restes i runes, de tal forma que estalviaven material. Els arcs i les voltes van ser molt utilitzats pels romans com a tècnica constructiva, mentre que els grecs en aquest aspecte eren més simples.

Com a tècnica constructiva, es va seguir la utilització de murs i arcs dels etruscs i la composició a façana de les columnes gregues (en aquest cas com a decoració), aconseguint uns espais entre columnes majors gràcies a les voltes de canó. Aquesta possibilitat de tenir espais més grans va fer desenvolupar les basíliques.

Diferències en la Construcció de Temples

En la construcció dels temples, els grecs donaven importància als diferents nivells d’esglaons que portaven i envoltaven el temple; en canvi, els romans posaven només una única filera. Una gran diferència entre els temples grecs i romans és que els romans construïen els seus temples alçats i, per arribar-hi, calia pujar unes escales que estaven situades al centre de la part del davant. Aquests temples romans estaven molt més treballats per la cara del davant, mentre que les cares laterals no estaven tan treballades. Els grecs utilitzaven molt l’estil Dòric i Jònic, i ja els romans, amb l’hel·lenisme, utilitzaven més el Corinti.

Estructura i Revestiment en l'Arquitectura Romana Imperial

Explica el paper correlatiu de l’estructura i el revestiment en l’arquitectura romana imperial i perquè i com van arribar a assolir aquest paper.

Construir a la velocitat i la quantitat en què ho feien els romans era molt difícil. Un dels grans avenços que van aportar els romans en la construcció va ser l’opus caementicium. Aquesta mescla de caementa + sorra + calç aèria + aigua + pols volcànica va servir per millorar i reforçar la unió entre les diferents peces. Com que elaborar aquesta mescla era molt costós, i per tal d’estalviar, el que feien era un embolcall i just al centre abocaven el formigó amb més restes i runes. Una altra forma que tenien d’estalviar era utilitzar peces triangulars de manera que la punta quedés dins de l’embolcall i així utilitzarien menys quantitat de formigó.

Tipus de Revestiment i Paviments (Mosaics)

El revestiment servia per donar prestigi a la construcció, amb enguixats de plaques i motllos o amb paviments de mosaics. Aquests paviments es classifiquen en:

• Opus tessellatum: Mosaic fet amb peces petites (d’1-4 cm²).
• Opus signinum: Mosaic amb poques tessel·les (peces) per a construccions de poc prestigi i diners.
• Opus vermiculatum: Mosaic fet amb peces petites i vitrificades.
• Opus sectile: Mosaic amb tessel·les grans.
• Opus musivicum: Mosaic aplicat en vertical (parets).

Definició i Variants de l'Opus Caementicium

Explica què entenem per “opus caementicium”, la seva composició, el seu procés de fabricació i posta en obra i les seves variants segons l’aparell i material de la carcassa, així com el tipus d’acabat o revestiment que podia tenir.

L’opus caementicium és el morter que serveix per evitar “grapar” les peces i no construir en sec. S’utilitza en columnes d’ordre imposat, només visual i decoratiu, per tal d’assemblar-se al grec però seguir construint en romà. Segons la forma en què es troben disposades les pedres a la tècnica de la carcassa (pedres prismàtiques col·locades en forma romboïdal), es diferencien:

• Opus incertum: Fulles exteriors de pedra sense concertar amb carreus a les cantonades i un emparedat.
• Opus reticulatum: Seguint la tècnica de la carcassa romboïdal.
• Opus testaceum: Disposició vertical del material ceràmic.

Cronologia de l'Antiguitat Romana i Avenços Constructius

Fes una breu cronologia de l’antiguitat romana i descriu els principals avenços en arquitectura i construcció que es produïren en cada una de les seves etapes.

L’Imperi Romà va des del 753 aC fins al 476 dC. Durant la seva vigència va passar per diferents etapes:

• Monàrquica (753 aC – 509 aC)
• Republicana (509 aC – 27 aC)
• Imperial (27 aC – 476 dC)

Etapes de l'Imperi Romà i Desenvolupament Arquitectònic

Durant el primer període, els romans construïen les seves ciutats a partir dels territoris i pobles conquerits. El que feien era aprofitar les construccions ja existents i anar-se expandint i creixent amb tot el que conquerien. D’aquesta forma van aconseguir un gran territori i poder. Ja establerts i amb el poder que tenien, van començar a elaborar les seves pròpies construccions, ja fossin temples, panteons, circs, palaus, claveguerams, amfiteatres, etc. Utilitzaven la pedra en construir, però van començar a treballar el marbre, a folrar els maons amb estuc i a revestir amb pigments o mosaics; també enguixaven per fer diferents acabats. L’arc de volta, la volta de canó i la cúpula eren unes tècniques molt utilitzades pels romans. Les columnes amb els diferents estils (Dòric, Jònic, Corinti) eren una part molt característica de les construccions. Exemples d’aquests edificis serien el Panteó, el Palatí de Roma, el Colosseu, el Teatre de Marcel, la Cloaca Màxima.

Arrels i Característiques del Temple Romà Tipus

Explica quines van ser les arrels de la construcció de temples a Roma i descriu les característiques principals d’un temple romà tipus.

L’arquitectura romana es troba influenciada per l’arquitectura grega i etrusca. Els temples romans els construïen amb escales només a la part anterior, igual que els etruscs. Per als romans era molt important la imatge de l'edifici, per tant, els importaven les façanes principals i no tant la part posterior. Els temples tenien un pòrtic i columnes, com els grecs; en canvi, el pòrtic no hi era a tot el perímetre com feien els etruscs. Construïen amb una estructura adintellada, influència dels grecs, i amb arcs, com els etruscs. En conèixer l’arc, van conèixer els derivats de l’arc (voltes, cúpules, arcs extruïts) i van tenir un repertori major al dels grecs.