Arquitectura Romana: Urbanisme, Temples i Edificis d'Oci

Arquitectura Romana: Característiques i Tipologies

Influència Etrusca en l'Art Romà

La temàtica principal dels etruscos era la funerària, i els sarcòfags són la tipologia més destacada. També van cultivar el retrat amb una gran intenció realista. Van desenvolupar la tècnica de la fosa del bronze pel procediment de la cera perduda.

Urbanisme Romà

L'urbanisme romà es basava en una quadrícula ortogonal:

• Cardo: Carrer principal de la ciutat romana que la travessa en sentit nord-sud.
• Decumanus: Carrer principal de la ciutat romana que la travessa en sentit est-oest (originalment anomenat Decuma).

El Fòrum

Plaça central on s'aixecaven els edificis públics més importants: temples, basíliques i monuments commemoratius.

Tipologia Arquitectònica

Edificis Privats (Habitatges)

Domus

Habitatge unifamiliar, típic de la classe benestant.

Atri

A la casa romana, pati porticat on es troba l'impluvi (estany rectangular o quadrangular construït al centre de l'atri per aprofitar l'aigua de la pluja).

Peristil

A la casa grecoromana, pati interior envoltat de columnes, situat a la part posterior.

Edificis Públics Religiosos: El Temple

El temple romà és una mescla d'influències gregues i etrusques. Podia ser rectangular o circular.

Temple Rectangular: Diferències amb el Model Grec

1. S'aixeca damunt d'un podi o basament.
2. Només té una façana amb pòrtic de columnes, a la qual s'accedeix mitjançant una escala.
3. Consta de pronaos i naos, però no té opistòdom.
4. La resta de columnes estan adossades al mur (pseudoperípter).

Temple Circular

És similar al tolos grec. Eren temples monòpters i normalment dedicats a la deessa Vesta.

Edificis Públics Civils

Administratius: La Basílica

Edifici civil dedicat a l'administració de justícia i a activitats comercials. A partir de l'Edicte de Milà (any 313), el model de la basílica romana va ser adoptat per a les esglésies cristianes.

La basílica romana tenia planta rectangular i constava de tres naus. Al fons de la nau central acabava de forma semicircular (Absis), on se situava el tribunal. La coberta podia ser arquitravada o de volta de canó o aresta.

Oci i Espectacles

Les Termes (Banys Públics)

Construcció romana dedicada als banys públics. Les instal·lacions principals eren:

Apoditerium

Vestuari.

Caldarium

Sala amb piscina d'aigua calenta. S'escalfava gràcies a unes canonades subterrànies que provenien d'un forn de llenya que escalfava el terra (Hipocaustum).

Tepidarium

Sala tèbia que actuava com a sala de relaxament entre el Caldarium i el Frigidarium.

Frigidarium

Sala amb piscina freda.

El costum era visitar les sales en aquest ordre. A més, a les termes hi podia haver piscines per nedar, gimnàs (palestra), biblioteca i jardins. Les més importants són les de Caracal·la (segle III). Eren populars, d'entrada gratuïta, decorades luxosament i també tenien un espai per a espectacles.

El Teatre

Segueix el model de Grècia, però en lloc de situar-se al vessant d'un turó, és un edifici compost amb façana i integrat dins la ciutat.

• La càvea és semicircular. Els espectadors estaven separats segons la classe social.
• L'orquestra era semicircular, ja que a les obres romanes el cor no tenia tanta importància.
• Els romans preferien la comèdia a la tragèdia. L'escena és més espaiosa i està tancada per una arquitectura arquitravada amb columnes.

Teatres més importants: el de Marcel i el de Mèrida.

L'Amfiteatre

Edifici romà dedicat a les lluites de gladiadors, animals salvatges i espectacles navals (naumàquies). Solia tenir la planta ovalada, conseqüència d'unir dos teatres per l'escena. Hi havia amfiteatres a totes les ciutats importants de l'imperi. El més important és el Colosseu.

El Circ

Edifici romà dedicat a les curses de carros (anomenades quadrigues). Tenia forma el·líptica amb un eix central, la Spina, per marcar el sentit de la carrera. Era el lloc d'oci preferit pels romans. En el Circ Màxim hi cabien 250.000 persones.