Arquitectura Romana: Temples i Cases a Pompeia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,68 KB

Integració

Quan va ser construït, ocupava un lloc preeminent de l’antic fòrum romà, creat a partir de la confluència dels dos carrers principals: el cardo i el decumanus. La priorització de la façana de davant per sobre de les altres cares de l’edifici indica que els temples romans eren obres pensades per ser contemplades frontalment i amb la intenció que fossin un element important del traçat urbà.

Significat

Naturalesa: La seva naturalesa és arquitectura religiosa. Funció: Va ser construït per ordre del governador Agripa en honor de l’emperador Octavi August i la seva família. Significació política: Durant l’època d’August es van construir molts monuments públics i commemoratius com aqüeductes, arcs de triomf o temples per impulsar una política d’unificació de l’Imperi fent servir el recurs de romanitzar els edificis públics. Va servir per reforçar el procés de divinització de l’emperador i per unificar territorialment l’Imperi.

Casa Poeta Pompeia

El model primitiu de la domus era d'origen etrusc, de planta rectangular dividida en tres zones: l'entrada, un cos central i un jardí en la part posterior. En contacte amb la cultura grega va anar evolucionant i ampliant-se: a Pompeia trobem els exemples millors conservats. Té aquest nom per un mosaic que representa un preparador d'actors de teatre que es troba en el tablinum (una espècie de sala per rebre). Tenia dos pisos però només queden restes de la planta baixa. Casa de poques dimensions que pertanyia a una família de classe mitja enriquida. A banda i banda de l’entrada hi ha dos grans espais comunicats amb l’exterior (tabernae) que el propietari de la casa feia servir com a botigues on venia les seves mercaderies. S’entrava a la domus per un corredor (vestibulum) que era un passadís fins a l'atrium, espai buit amb una obertura en el sostre, compluvium, que es corresponia a terra amb una pila rectangular, impluvium, destinada a recollir l'aigua de la pluja. Al voltant de l´atrium hi ha les cubiculae (habitacions per convidats). El tablinum->habitació on l’amo rebia els clients, triclinium->menjador i el lararium->capella petita. El peristylum->jardí envoltat d'un pòrtic sostingut per columnes. Al seu voltant hi havia les diverses estances. No hi havia finestres, això es relaciona amb el valor de la intimitat familiar pròpia del món romà. Hi havia pocs mobles, però moltes pintures a les parets i mosaics. La paraula mosaic prové de “musa”. Es realitzava amb fraccions petites de pedra, marbre o vidre de diversos colors, sobre grans superfícies planes: sòls, parets i sostres. Després de conquerir Grècia, els romans van incorporar aquesta tècnica a les seves construccions. Feien servir la tècnica de l´opus tessellatum: eren petites peces cúbiques, tesseles. En la domus del Poeta Tràgic es representa un tipus de mosaic d'estil hel·lenístic.

Significat

Naturalesa: Arquitectura civil. La domus era una casa unifamiliar urbana on vivien les famílies de nivell social i econòmic alt. Aquesta casa és de dimensions modestes. Nom: Deriva del mosaic que decorava el terra del tablium, on s'hi presenta una escena teatral. Temàtica: representa un episodi de la guerra de Troia. Ifigenia era filla de Agameon, que en el transcurs de una cacera va irritar la deessa Artemis la qual ofesa el va castigar sense poder rescatar la dona del seu germà, Helena.

Sarcofag dels esposos

Fet amb terracota. La tapa té forma de kliné (llit), a sobre hi ha les figures reclinades d’un home i una dona en actitud plàcida i amable. Ell és fort i protector, té el tors nu, va descalç, i porta el cabell cenyit enrrere. La dona està en primer terme i va vestida amb una túnica grega llarga (quitó), porta unes sabates acabades en punxa i es cobreix el cap amb una gorra de da que surten unes llargues trenes. Les mirades dels personatges no es creuen però la relació afectuosa entre ells es transmet a partir dels gestos de les mans. L’home recolza el braç dret sobre l’espatlla de la dona, mentre la mà esquerra queda estesa al seu davant com esperant la mà de la dona. El treball de les figures és molt precís a la part superior del cos i als peus i les sabates. En canvi, a les cames la tècnica és més simple. Els rostres tenen un perfil geometritzant i hieràtic en el que destaquen la forma ametllada dels ulls, la barbeta punxeguda i el somriure estereotipat. Les poques restes de policromia que conserven les figures, els coixins i els vestits, fan pensar que el conjunt va estar pintat amb colors vius.

Entradas relacionadas: