Arquitectura Romana: La Maison Carrée i el Panteó de Roma

La Maison Carrée de Nimes

• Obra: Maison Carrée
• Autor: Desconegut
• Materials: Pedra calcària blanca (amb el temps esdevé vermellosa)
• Cronologia: 16 aC
• Localització: Nimes (França)
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Estil: Romà imperial
• Dimensions: 14 m (ample) x 28 m (llarg)

Anàlisi formal de la Maison Carrée

Elements de suport i suportats: Columnes corínties que envolten el temple, adossades al mur de la cel·la. Al pòrtic d’entrada, les columnes soles sostenen l’entaulament.

Espai exterior: Presenta un pòdium elevat, planta rectangular i columnes laterals i posteriors adossades (20 columnes). És un edifici hexàstil (6 columnes al pòrtic) i compta amb 2 laterals per cada costat (exemptes). El sostre interior és horitzontal i té casetons quadrats. Les columnes corínties són estilitzades, amb fulles d’acant i ornaments florals als capitells.

Espai interior: Només té una cel·la, sense cap divisió, tot i que podia haver estat dividida en parts per honorar diverses divinitats.

Estil i influències

El temple romà deriva del temple grec, però incorpora el pòdium (zòcol amb escales al davant). Podia ser de planta rectangular, com aquest, o circular (com el Panteó o el temple de Vesta a Roma).

Interpretació i funció

Interpretació: Aquest temple fou dedicat als nets d’August i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa, i s’erigí en honor de l’emperador i la seva família. El feu construir Agripa, mà dreta d’August, el qual s’encarregà d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia (vies i aqüeductes), així com l’administració i el sistema de tributs. A Roma, Agripa també erigí el primer edifici del Panteó.

Funció: August va voler romanitzar tot el seu imperi, i una forma de fer-ho era construint tot tipus d’edificis. Era una manera d’impressionar els pobles conquerits, un hàbil instrument de propaganda per demostrar la força i la grandesa dels seus nous amos. Després de la mort d’August, l’imperi es va omplir de temples dedicats al seu culte.

El Panteó de Roma

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 118-128 dC
• Tipologia: Temple
• Materials: Formigó, pedra, marbre i maó
• Estil: Romà imperial
• Localització: Camp de Mart (Roma)

Context històric del Panteó

El Panteó és una obra arquitectònica construïda originalment l'any 27 aC, en l'època d'Agripa. Panteó significa: temple dedicat a tots els déus; així doncs, aquesta és una construcció realitzada per honrar totes les divinitats de l'Olimp.

Aquest primer Panteó va sofrir un incendi l'any 80 dC i un altre l'any 110 dC, pel que va haver de ser reconstruït. Però, encara que no se sap exactament per què, en l'època d'Adrià (anys 117-128 dC) es va construir el Panteó actual. En el segle VII, el Papa Bonifaci IV va permetre que aquest temple pagà fos convertit en una església dedicada a Santa Maria dels Màrtirs.

Anàlisi formal de l'edifici

El temple està aixecat sobre un pòdium amb escalinata (una de les diferències clau dels temples romans). La planta del Panteó és circular i central. Dins de la planta es poden distingir dues parts: un pòrtic octàstil amb quatre parells de columnes d’ordre corinti que sostenen un entaulament llis amb una inscripció, coronat per un frontó triangular. D'altra banda, trobem un cos circular on s'ubica la cúpula.

La cúpula i l'espai interior

La coberta es realitza a través d'una gran cúpula que té 43,5 m de diàmetre. L'altura de l'edifici és exactament igual al diàmetre de la cúpula. Per construir-la es va utilitzar la tècnica de la cimbra (un esquelet previ de fusta). Aquesta es va cobrir de formigó i, per adornar-la, es van crear casetons de bronze.

La cúpula té en el centre un òcul (finestra circular) de 9 m de diàmetre. El gruix de la cúpula va disminuint a mesura que s'alça. Està decorada amb un conjunt de paral·lels i meridians que separen els casetons, els quals donen un sentit de profunditat en anar disminuint de grandària cap a l'interior. La cúpula va sobreelevada per un cos central que és el tambor, i se sosté sobre vuit enormes pilars i arcs. L’interior del temple està decorat amb marbre i pintures murals.

Funció i significació simbòlica

El Panteó és el temple dedicat a tots els déus de la religió romana. Es pensa que a l'òcul podria haver-hi hagut una estàtua de Júpiter, pare de tots els déus; per tant, aquest temple tractaria d'unir l'Univers amb la Terra. Els romans ho veien com un símbol del cosmos: la volta representava la volta celeste i la planta circular la perfecció còsmica. El temple mostrava la protecció dels déus sobre l'Estat Romà. El Panteó era el lloc on se celebraven les principals cerimònies polítiques i religioses.