Arquitectura Romana: Colosseu i Panteó

Colosseu

Autor:

Desconegut

Cronologia:

72 - 80 dC

Localització:

Vall del Colosseu a Roma (Itàlia)

Context històric:

Període Imperial. A partir de la segona meitat del segle I aC. L'expansió territorial provoca la crisi de la República. Hi havia conflictes i guerres civils a Roma. Pel que fa a l'art, entre els segles I i III dC es pot considerar com l'època del classicisme romà.

Material:

Marbre, pedra, tova.

Sistema constructiu:

Arquitravat i voltat als tres primers pisos.

Elements de suport:

Podi (estilobat), pilars, columnes adossades als pilars (que tenien funció decorativa). També arcs de mig punt i contraforts.

Elements suportats:

Els entaulaments que fixen el límit de cada un dels tres pisos, voltes de canó i voltes d'aresta.

Espai exterior:

Cada pis és d'un ordre diferent:

• 1r pis: Ordre dòric toscà amb columnes sense estries i té base. Té 80 arcades.
• 2n pis: Ordre jònic i es compon de base. El fust més esvelt i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat. Té 80 arcades.
• 3r pis: Ordre corinti. És el més elaborat de tots tres i destaca pel capitell amb fulles d'acant. Té 80 arcades.

Espai interior:

Als intercolumnis del segon i el tercer pis tenien escultures. La graderia envoltava l'arena que era l'espai circular on es feien les celebracions. Sota l'arena hi havia un subsòl ple de passadissos interns on hi havia els muntacàrregues per pujar les feres a l'arena. Aquest subsòl estava cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable.

Estil:

Romà imperial. Consisteix en la unió de dos teatres.

Antecedents:

Els teatres grecs.

Influències:

El Renaixement copiarà i utilitzarà molt la superposició d'ordres.

Funció:

Lúdica per entretenir ja que s'hi feien jocs, gladiadors, lluites d'animals i batalles navals.

Tipologia:

Amfiteatre

Interpretació:

El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l'acompanyava. Era un regal del rei Vespasià al seu poble. Tenia el caràcter públic d'edifici civil on s'oferien espectacles gratuïts.

Panteó Romà

Autor:

Desconegut

Cronologia:

27 aC. Reconstruït del 118 al 125 dC.

Localització:

Roma

Context històric:

El Panteó va ser construït durant el període Imperial, durant la "Pax romana". La construcció inicial del Panteó va ser el 27 aC, encarregat per Agripa, la mà dreta d'August.

Material:

Formigó, marbre, maó.

Sistema constructiu:

Arquitravat i voltat.

Elements de suport:

• Una façana amb un pòrtic octàstil amb columnes corínties.
• Interior: 8 pilars de contenció que aguanten la pressió del tambor de tres pisos i els murs del tambor que combina el formigó amb tres sèries superposades d'arcs de maons.

Elements suportats:

A la façana principal trobem un entaulament amb arquitrau, fris i cornisa. Rematat per un frontó i una coberta inclinada a dues aigües.

Espai exterior:

El temple es trobava sobre un podi, per aixecar el nivell del terra i que quedés a la mateixa altura. El frontó de la façana principal no està decorat però té una inscripció en llatí dedicada a l'emperador Agripa, qui va encarregar construir el Panteó. El pòrtic està format per 16 columnes de capitells corintis i base de marbre blanc (pòrtic octàstil + 8 columnes més a l'interior del pòrtic).

Espai interior:

Presenta una única cel·la de planta circular amb una sola entrada, el pòrtic octàstil. Té 8 pilars que aguanten la cúpula, i entre cadascun hi ha una petita capella dedicada a un déu. Aquestes capelles tenen columnes que tenen la única funció de decorar i amagar els pilars i tot el sistema de càrregues que sosté l'edifici. Al 2n pis hi ha petites finestres.

Estil:

Romà Imperial. Presenta característiques de l'arquitectura grega, com són les columnes, el pòrtic i tota la decoració interior.

Funció:

El Panteó és un edifici amb funció religiosa, perquè era per rendir culte a tots els déus de l'Olimp.

Tipologia:

Temple

Interpretació:

La cúpula simbolitza la volta celeste. L'òcul de la cúpula simbolitza el Sol, centre de l'Univers, com era Roma en aquell moment. El temple era dedicat a tots els déus i també als emperadors que havien estat divinitzats.