Arquitectura Romana: Característiques i Tipologies

Art Romà: Arquitectura

Urbanisme

És la distribució organitzada de la ciutat. Segueix el model hipodàmic, en quadrícula. Situen el fòrum al centre de la ciutat, col·locant al voltant temples, teatres i edificis de vida pública. Aquest model organitzatiu és influència dels grecs i dels campaments militars.

La ciutat té dos carrers principals: el decumanus (horitzontal) i el cardo (vertical). On es creuaven, esdevenia el centre de la ciutat i, per tant, on hi havia el fòrum.

Característiques

• Funcionalitat, flexibilitat (que es pugui utilitzar de diferents maneres) i rapidesa.
• Funció de servei públic.
• Simetria.
• Colossalisme.
• Ordres arquitectònics:
  • Grecs (dòric, jònic, corinti).

○ Toscà

○ Compost

• Avenços tècnics:
  • Opus caementicium: aigua, sorra i pedres.

○ Arcs, voltes i cúpules.

• Materials:
  • Pedra i maó: edificis.

○ Marbre: columnes i revestiments de luxe.

Tipologies arquitectòniques

Àmbit privat

○ La casa romana (domus / insulae).

Àmbit públic

○ Religiosos:

■ Temples.

○ Civils:

■ Obres d’enginyeria.

• Ponts, aqüeductes i vies destinats a la diversió.
• Termes, teatre, amfiteatre, circ de caràcter administratiu.
• Basílica.

■ Commemoratius:

• Columnes commemoratives.
• Arcs de triomf.

Arquitectura religiosa: Temple

És una barreja de temple grec i etrusc.

Característiques gregues:

• Planta rectangular.
• Estructura arquitravada.
• Ús dels ordres arquitectònics.

Característiques dels etruscos:

• Podi.
• Una sola escalinata (no es pot accedir per qualsevol part del temple). En els temples només hi ha naos i pronaos; desapareix l’opistòdom. La pronaos agafa més importància.

Ja no són temples perípters, sinó pseudoperípters (columnes adossades a les parets del temple menys al pòrtic, on són exemptes).

Presentaven tots els ordres arquitectònics: toscà, compost i els grecs.

El material que s’utilitzava era la pedra.

Es feien bastides de fusta prèviament.

Arquitectura civil

Funció: servei per al poble. En trobem quatre tipus:

Lúdica

Són edificis destinats a la diversió del poble.

Teatre

És hereu del teatre grec, presenta moltes similituds. La diferència més destacada és que els grecs per crear el teatre eren dependents de la natura, però en canvi els romans no; creaven la pendent amb l’arc i la volta.

La seva funció era la representació de tragèdies i comèdies gregues i romanes.

• Teatre de Mèrida.
• Teatre de Verona.

Circ

Edifici rectangular i ovalat en els extrems. Presenta grades als dos costats llargs. L’espai que hi havia al mig era l’arena i al centre d’aquesta es trobava l’espina, on hi podia haver el marcador, escultures, etc.

La seva funció era representar les carreres de quàdrigues.

- Circ Màxim de Roma.

Amfiteatre

Unió de dos teatres. Edifici circular o el·líptic. Presenta diferents parts:

• Càvea: grades.
• Vomitoris: accés a les grades.
• Velarium: tela que cobria del sol i la pluja.
• Arena: on es feien els jocs.
• Hipogeu: soterrani on es feien els preparatius dels jocs.

L’edifici estava fet per arcs de mig punt i voltes de canó que repartien el pes als pilars.

La funció que tenia l’amfiteatre era ser un espai de: batalles de gladiadors, feres i navals.

• Colosseu de Roma.
• Amfiteatre de Tarragona.

Termes

Centre social de la ciutat. Era un conjunt d’edificis amb diferents piscines:

• Caldarium: aigua calenta.
• Frigidarium: aigua freda.
• Tepidarium: aigua termal.
• Natatio: piscina gran.
• Palestres: patis porxats on feien exercici.

Exemples:

• Termes de Carcalla.
• Termes de Diocleià.

Basílica

Funció: tasques administratives. Planta rectangular o quadrada on hi ha una nau central, dues laterals i un absis. - Basílica de Majenci.

Commemoratius

Arcs de triomf

Funció: commemorar l’emperador i fets històrics.

Hi ha dos tipus:

• Senzills: una arcada.
• Compostos: 3 o 5 arcades.

Els podem trobar a les entrades de la ciutat, als extrems dels dos carrers principals (cardo i decumanus) o al fòrum.

Presentaven relleus que explicaven les històries de l’emperador.

• Arc de Titus.
• Arc de Constantí.

Columnes commemoratives

Commemoren gestes de l’emperador o fets històrics.

La columna s’aixeca sobre una base o plint. El fust és on hi ha els relleus escultòrics i a la part alta hi ha una escultura de l’emperador.

La part més important de la columna són els seus relleus. La història començava a la part baixa i anava pujant de forma helicoïdal. Aquests relleus s’han convertit en fonts històriques ja que permeten saber als historiadors com vivien i els avenços que feien.

- Columna Trajana: representa les guerres Dàciques. L’estàtua del capdamunt es va substituir per una de Sant Pere.

Enginyeria

Trobem la calçada, els ponts, els aqüeductes i els ports.

La calçada romana

Els romans són els primers que pavimenten els camins. Ho fan perquè el comerç sigui més ràpid i eficient i per al desplaçament.

Era un seguit d’estrats de pedres superposades per crear una superfície plana. Al costat creaven voreres amb desaigües.

Hi havia “milliario”, comptadors de la distància que et quedava per arribar a Roma.

Tots els camins partien de la ciutat i per això la frase de “tots els camins porten a Roma”.

Aqüeducte

Funció: transportar aigua potable.

Venia de fonts, manantials o rius de fora de la ciutat.

L’aqüeducte no només era la part visible, sinó que també hi havia canalització interna que conduïa l’aigua.

Presenta una pendent constant que permetia que l’aigua arribés en bones condicions a la ciutat.

• Aqüeducte de Tarragona.
• Aqüeducte de Segòvia.

Ordres arquitectònics

Afegeixen l’ordre compost. És una barreja de l’ordre jònic i corinti. Té una columna amb fust llis o estriat i el capitell combina les volutes i les fulles d’acant.

En el fris sempre hi ha decoració. L’arquitrau és a dues o tres bandes i també hi trobem una cornisa.

Opus

Manera de construir amb maons i formigó (opus caementicium). Jugaven amb la forma dels murs resultants.