L'Arquitectura Racionalista: El Pavelló de Barcelona (1929)

Fitxa Tècnica del Pavelló Alemany

• Títol: Pavelló Alemany (Pavelló de Barcelona)
• Arquitecte: Ludwig Mies van der Rohe
• Cronologia: 1929
• Tipologia: Pavelló d’exposició, edifici oficial representatiu
• Materials utilitzats: Pedra, acer inoxidable, formigó armat i vidre
• Estil: Racionalista i funcionalista
• Localització: Barcelona

Context Històric i Cultural

A Catalunya, ja des de finals del segle XIX, es va produir una forta implantació del moviment obrer. El 1923, el general Primo de Rivera va reaccionar davant els desordres, instaurant una dictadura acceptada pel rei Alfons XIII, amb l’objectiu de restablir l’ordre social.

La influència del pensament de Nietzsche, Marx i Freud qüestiona molts dels valors i categories tradicionals, creant sentiments molt diversos:

• Desorientació, angoixa i pessimisme (en alguns sectors).
• Rebel·lió i inconformisme (en altres).

És una època convulsa, entre guerres, on conviuen expressions extremes en el camp ideològic (a dreta i esquerra). Es qüestiona la deshumanització de les ciutats, i molts artistes i intel·lectuals rebutgen els excessos de la revolució industrial i el capitalisme.

En el camp de l’art, aquesta desafecció per la tradició es manifesta de diverses maneres en les avantguardes artístiques. A Espanya, destaca la literatura innovadora de García Lorca i la Generació del 27. S’impulsa un nou tipus d’arquitectura més racional i depurada d’ornamentacions, que trobarà un nou impuls un cop superat el trauma de la Primera Guerra Mundial.

Anàlisi Formal i Estil Racionalista

L’estil s’inscriu dins de la tradició funcionalista iniciada per Louis Sullivan a les darreries del segle XIX, un corrent que identifica bellesa amb utilitat. Els materials emprats, les tècniques de construcció i la conformació d’espais han de respondre escrupolosament a la seva funcionalitat. Se suprimeix tot allò que és superflu.

Principis del Funcionalisme Racionalista

En el funcionalisme racionalista destaquen els següents principis:

• Regularitat de l’esquelet estructural metàl·lic: Són els elements que sostenen tot l’edifici.
• Façana lliure: L’esquelet estructural fa la funció de suport, alliberant completament els murs. La façana admet la presència de finestrals.
• Planta lliure: Caracteritzada per l’absència de grans pilars o murs. Es substitueixen les parets mestres per simples mampares de separació.
• Trencament de la separació entre espai exterior i interior: Fusió i continuïtat dels espais. La transició entre espais és fluida gràcies a la planta lliure i la façana lliure.
• Depuració formal i simplicitat geomètrica: Predomini de l’horitzontal i l’ortogonalitat, amb ús exclusiu de cobertes planes. Es tendeix a la claredat i a la precisió de muntatge. Les formes no s’inspiren en la natura, sinó que resulten abstractes amb tendència al rectangle.
• Rebuig del decorativisme: Les proporcions es mantenen a escala humana. El component decoratiu es limita a l’exhibició de les textures i colors característics dels materials purs.

Elements de Suport i Estructura

Arquitectura adovellada amb esquelet d’acer. Els elements bàsics de suport són vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable, disposats en intervals regulars. Aquests vuit pilars suporten una coberta plana i horitzontal.

Espai Interior i Exterior

L’edifici no té una façana tradicional. L’accés es fa per una escala de vuit graons. Darrere l’estany hi ha una zona de serveis que connecta amb l’edifici principal a través d’un mur de marbre.

L’estructura principal disposa d’una coberta plana de formigó avançada respecte de l’estructura inferior, de manera que forma un ràfec de volada agosarada i deixa al descobert un petit pati on hi ha un estany amb una escultura femenina. Tant l’espai exterior com l’interior estan constituïts per una combinació de rectangles.