Arquitectura Modernista i Racionalista a Barcelona: Palau de la Música i Pavelló Alemany

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,64 KB

Palau de la Música Catalana

Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)

  • Remodelació: Òscar Tusquets (1982-1989)
  • Cronologia: 1905-1908
  • Localització: Barcelona
  • Estil: Modernisme català
  • Materials: Ferro, vidre, ceràmica, maons, terrissa artística, rajola. Utilització de materials industrials.
  • Patrimoni: Declarat Patrimoni de la Humanitat.

Estructura i Forma

  • Estructura mixta:
    • Planta baixa amb arcs gòtics i pilars de maó.
    • Primer i segon pis amb estructura de peus drets, bigues de ferro i volta de revoltons.
    • Murs de tancament i vitralls.
  • Elements arquitectònics: Arcs carpanells, columnes.
  • Balconada exterior a la xamfrà: Representació de Sant Jordi, la llar i el treball, inspirats en la cançó popular.

Interior

L'interior es divideix en accessos, auditori i escenari. Destaca la important sala d'audicions amb una claraboia central, llotges, platea (al primer pis) i amfiteatre (al segon pis).

Biografia de Lluís Domènech i Montaner

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 - Barcelona, 27 de desembre de 1923) va ser un arquitecte espanyol que va destacar per les seves obres edificades en l'estil modernista català. També va dedicar gran part de la seva vida a la política. Va realitzar edificis en els quals es combina una racionalitat estructural amb elements ornamentals extraordinaris, inspirats en les corrents arquitectòniques hispano-àrabs i en les línies corbes pròpies del modernisme.

Pavelló d'Alemanya

Ludwig Mies van der Rohe

  • Cronologia: 1929 (reconstrucció 1986)
  • Localització: Barcelona (Av. Baró de Comilles, Jardins de Montjuïc)
  • Estil: Racionalisme
  • Materials: Pedra (marbre travertí, ònix, granit), acer inoxidable i vidre. Utilització de materials industrials.
  • Dimensions: 18,48 m (ample) x 56,63 m (llarg) x 3,10 m (alçada)
  • Encarregat per: El govern de la República de Weimar.

Context i Característiques

El Pavelló va ser encarregat per mostrar els avenços alemanys a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Mies van der Rohe va arribar a Barcelona el 1928, i la inauguració va ser el 27 de març de 1929. La seva ubicació, entre la Font Màgica i el Poble Espanyol, crea un contrast notable.

  • Suports: Pilars d'acer inoxidable, prims i platejats, que alliberen els murs de la càrrega i estan regulats.
  • Tancaments: Envans, murs i tancaments de vidre.
  • Disseny: Predomini de l'horitzontalitat, planta lliure, rectangular i centrífuga.
  • Coberta: Plana, que sobresurt de l'estructura.
  • Elements addicionals: Pati amb estany.
  • Filosofia: S'aplica el principi "menys és més", creant un espai lliure que destaca per la bellesa i qualitat dels materials.
  • Escultura: Inclou l'escultura de bronze "Demà" de Georg Kolbe.
  • Planta: Composició de diferents rectangles encaixats uns amb els altres.
  • Propòsit: Edifici polivalent i auster, dissenyat per mostrar al món els avenços alemanys.

Teoria Arquitectònica de Mies van der Rohe

La seva teoria es basava en les "construccions de pell i ossos": l'acer i el formigó han d'anar a l'interior (els ossos de l'esquelet), i el vidre a l'exterior (la pell).

Altres Obres Destacades

  • Casa Tugendhat, República Txeca (1930)
  • Escola d'Arquitectura, Chicago, Illinois (1950-1956)
  • Edifici Seagram, Nova York (1958), un gratacel de 37 pisos de vidre i bronze construït amb el seu deixeble Philip Johnson.

Biografia de Ludwig Mies van der Rohe

Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, Alemanya, 27 de març de 1886 – Chicago, Illinois, 17 d'agost de 1969) va ser un arquitecte i dissenyador industrial. Va dirigir la cèlebre escola Bauhaus entre 1930 i 1933, any en què va ser tancada. Va començar la seva carrera al taller d'escultura de pedres del seu pare. El 1905 es va traslladar a Berlín per col·laborar en l'estudi d'arquitectura de Bruno Paul. El 1912 va obrir el seu propi estudi a Berlín. El 1959 es va jubilar de l'Institut de Tecnologia de Illinois.

Entradas relacionadas: