Arquitectura Islàmica i Comparativa Artística: Visigot vs. Tardoromà
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,02 KB
Característiques de l'Arquitectura Islàmica Civil
Entre els edificis d’arquitectura civil islàmica, podem trobar diversos tipus:
- L’Alcassaba: Edificis militars que també desenvolupaven funcions civils i administratives.
- Fortaleses o castells: Nombroses construccions degudes al conflicte obert amb els cristians, que va durar vuit segles.
- Palaus: Residències de prínceps i de les famílies reials. Presenten escassa ornamentació exterior i interiors rics.
- Els palaus tenien dues parts: una on es desenvolupaven els assumptes de la vida pública i una altra on residien les famílies reials.
- Tenen grans patis interiors amb jardins, on l’aigua és protagonista.
- Els palaus estan envoltats per muralles.
- Destaquen Medina Azahara (Còrdova) i l’Alhambra i el Generalife de Granada.
- Banys públics: Situats als centres de les ciutats, amb origen a les termes romanes.
Anàlisi Comparativa de Relleus: Visigot vs. Tardoromà
A continuació, es proposa una comparació formal de dos relleus que representen el mateix tema bíblic: El Sacrifici d'Isaac.
Exercici proposat: Debatre en grups quines tècniques romanes es conserven, quines s'han perdut i quins tipus de temes s'utilitzen, relacionant cada relleu amb el seu context històric i cultural.
Capitell de San Pedro de la Nave (Art Visigot)
Es tracta d'un capitell que forma part d'una de les obres més característiques de l'art visigot. El capitell representa el Sacrifici d'Isaac, un tema molt tractat en aquest període.
L'escena mostra el moment en què un àngel s'apareix a Abraham ordenant-li el sacrifici del seu fill Isaac. Abraham no va vacil·lar i obeí, però Déu l'aturà i el beneí just abans de la mort d'Isaac. L'artista ha de representar la devoció a Déu per davant de tot, i és per tant el moment representat, just quan la mà de Déu atura el sacrifici (observable a la dreta del capitell).
Característiques formals:
- Estil: Imatges tosques i molt geomètriques.
- Proporcions: La figura d'Abraham està molt desproporcionada.
- Vestimenta: Coberta per una toga o mantell amb una solució molt simplificada (línies geomètriques amb un pronunciat incís).
- Tècnica: Esculpides al bisell, tècnica emprada a les escultures visigòtiques.
- Relleu: Figures aplanades, amb poc relleu.
- Decoració: Als laterals, emmarcant la imatge, apareixen dues tiges o elements vegetals propis del poble germànic.
El capitell, amb forma piramidal invertida, presenta a la part superior un cimaci decorat amb clipeus (motius tancats amb cercles). Aquests representen aus menjant raïm, símbol de l'Eucaristia. Aquí, la importància del tema, la fe i l'oració, salvaran el creient.
Detall del Sarcòfag de Juni Bassus (Art Tardoromà)
Es tracta d'un detall que pertany a una de les obres més importants de l'art tardoromà. És un sepulcre realitzat en marbre de Carrara amb un gran detallisme i qualitat artística.
El detall representat és el mateix que el capitell de San Pedro de la Nave, si bé aquí podem observar diferències importants tant en la presentació del tema com en la factura. Encara que és la mateixa escena (el moment en què Abraham pretén sacrificar el seu fill tal com li demana Déu), aquí podem observar una representació molt més dulcificada que l'anterior.
Influències clàssiques i tècniques:
- Composició: La col·locació dels personatges presenta clares influències del classicisme.
- Postura: S'observa el contrapposto d'Abraham.
- Vestimenta: Ús de la tècnica dels «draps mullats» (o wet drapery) en el mateix personatge.
- Expressió: Rostres serens i tranquils dels personatges.
- Anatomia: Detall muscular d'Isaac que en certa manera recorda els fills de Laocoont.
- Relleu: Es tracta d'un alt relleu, gairebé exempt, a diferència de l'anterior.
Encara que la imatge del capitell presenta una certa tendència al moviment a causa de la mateixa estructura, aquí el moviment està més present gràcies a l'acció tant de la mà del personatge situat al darrere (moment d'aturar l'acte) com del treball precís del vestit i la posició del peu dret situat davant, com si l'acció fos immediata. Aquesta acció contrasta amb el rostre serè i la posició d'Isaac, un clar exemple del fet que a través de la fe podem salvar-nos.
Encara que podem observar la tendència al retrat de l'art romà, les proporcions van desapareixent, sense arribar encara a la desproporció posterior. La representació de la cabra es realitza amb una gran factura, amb traços forts de cisell de gran precisió.