Arquitectura icònica: Gaudí, Vignon, Mies i Wright

La Casa Milà (La Pedrera)

Gaudí, 1906-1912

Estil: Modernista.

Materials: Pedra, maó, ceràmica.

La línia corba domina la façana. La planta baixa té dues entrades, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per l'ondulació de tota la façana. A la coberta se situen les xemeneies, caixes d'ascensors i ventilacions.

A l'interior de l'edifici hi ha un pati privat que aporta ventilació i llum natural. Al voltant hi ha les plantes, organitzades irregularment, amb habitacions poligonals. El carrer central feia que els cotxes anessin al soterrani (aparcament) i les voreres a les habitacions. Se sosté per una estructura de ferro, maons i pedra. La façana és una estructura autònoma suportada per bigues i tensors de ferro.

Entorn: La seva façana, situada en la confluència de dos carrers, aprofita l'amplada i permet gaudir de les perspectives del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Funció: Va ser construïda per allotjar aparcament de carruatges al soterrani, botigues a l'entresòl i habitatges a la planta noble. Es deia "Pedrera" perquè les pedres es treien d'un solar del davant.

L'église de la Madeleine

Alexandre Vignon, 1806-1842

Estil: Neoclàssic.

Materials: Pedra.

Església elevada per un podi, al qual s'accedeix per una escalinata. Temple perípter monòpter de planta rectangular. Pòrtic octàstil precedit per columnes corínties, molt esveltes, damunt les quals hi ha un entaulament. Frontó amb ornamentació escultòrica. Sostre tancat per coberta de dues aigües.

L'interior de l'edifici s'estructura en una única nau, espai dividit en tres trams coronats per cúpules sobre petxines.

Entorn: Extrem de l'eix viari transversal que travessa la Place de la Concorde. Aquesta plaça es troba situada en un dels eixos urbanístics de París, de manera que separa els Camps Elisis i el riu Sena.

Funció: Edifici de la Revolució Francesa, inicialment com a temple de la revolució. Amb Napoleó, va tenir una funció commemorativa, i també funció religiosa, consagrada a Santa Maria Magdalena. Relleus alts decoren el frontó.

Pavelló Alemany de Barcelona

Mies van der Rohe, 1929

Estil: Funcionalista.

Materials: Marbre, vidre, acer.

S'aixeca sobre un podi de travertí al qual s'accedeix per una escala que permet l'accés a una piscina de planta rectangular. A l'esquerra, hi ha una zona de serveis, integrada al conjunt mitjançant un mur de travertí recorregut per un banc. Hi ha un pati on hi ha un estany més petit amb una escultura femenina.

La major part és vidrada, cosa que afavoreix la interrelació exterior-interior. La llum permet la sensació d'un espai més gran. Els avenços permeten que se sostingui damunt de vuit pilars. Les parets, amb il·lusions de color, fan la percepció d'un recinte obert i equivalent.

Mobiliari: Cadira Barcelona, catifa negra i cortina vermella.

Entorn: Dins del recinte firal, a la falda de Montjuïc, elegit per l'arquitecte.

Funció: Acollir la recepció oficial del rei Alfons XIII i difondre les noves idees de l'arquitectura.

Casa Kaufmann (Fallingwater)

Frank Lloyd Wright, 1935-1939

Estil: Arquitectura orgànica.

Tres plantes, composició geomètrica de plans verticals de pedra que s'oposen als plans horitzontals de formigó. El conjunt mostra una gran plasticitat estructural. Això potencia l'asimetria entre l'horitzontalitat construïda i la verticalitat natural.

Criteris que constitueixen la lògica compositiva:

• Encreuament continu de volums damunt d'altres.
• Integració de l'edifici en un entorn natural.
• Asimetria dels blocs.
• Desplaçament de volums i pisos, que dóna sensació de desordre.

Cada planta té una disposició lliure, sense cap estructura reguladora. Les finestres fomenten una gran intercomunicació amb l'exterior, eviten l'opacitat i la sensació d'estar tancat dins d'una caixa.

Entorn: Integració total amb l'exterior, envoltada d'arbres i cascades.

Funció: Pensada com a habitatge unifamiliar, cerca la unitat entre humans i natura, per poder viure en la natura sense renunciar a la comoditat.