Arquitectura Grega: Atena Niké i Teatre d'Epidaure

Atena Niké

El temple d'Atena Niké, obra de Cal·lícrates, va ser projectat el 449 a.C. per iniciativa del general Cimó II, però no es va construir fins al 421 a.C., després de la seva mort. D'estil clàssic, està ubicat a l'Acròpoli d'Atenes i construït amb marbre pentèlic. La decoració escultòrica s'atribueix a Cal·lima, i la tècnica emprada suggereix la influència de l'escola de Fídies.

És un temple amfipròstil i tetràstil (quatre columnes a la façana anterior i posterior), s'alça sobre un estilòbat elevat per tres esglaons (estereòbat). La cel·la interior presenta dues pilastres in antis a l'entrada.

Les columnes jòniques de la façana consten d'una base amb dues motllures (tor i escòcia), un fust monolític amb estries i un capitell decorat amb volutes. L'entaulament s'estructura amb un arquitrau dividit en tres franges, un fris amb relleus continus, una cornisa amb frontó i acròteres. La coberta, actualment perduda, era a dues aigües. Originàriament, el temple albergava una escultura de fusta policromada de la Victòria de Samotràcia sense ales, per evitar que abandonés Atenes.

Situat al costat dels Propileus, obra de Mnèsicles, està orientat a l'est. La manca d'espai va obligar Cal·lícrates a prescindir de la pronaos.

Dedicat a Atena, deessa de la saviesa i l'estratègia militar, patrona de la ciutat, commemora el tractat de pau de Càl·lias amb els perses, que va posar fi a les guerres mèdiques. Les cerimònies religioses es feien a l'exterior, mentre que a l'interior es custodiaven la imatge de la divinitat i el tresor. A l'Edat Mitjana, el temple va ser desmuntat i el marbre reutilitzat per a la muralla de l'Acròpoli. Al segle XVII, va ser destruït pels turcs otomans i els venecians. El fris incorporava escenes de les guerres mèdiques, la guerra del Peloponès i temes mítics (centauromàquia i gigantomàquia). L'any 407 a.C., el fris va ser decorat amb relleus al·lusius, realitzats amb la tècnica dels draps molls, que destacaven l'anatomia. Una de les figures més representatives és la Victòria traient-se la sandàlia. El 1998, el fris original va ser traslladat al Museu de l'Acròpoli.

És un bon exemple d'ordre jònic. Les seves dimensions recorden el Temple del Tresor dels Atenesos i el Tresor de Sifnis, a Delfos. La Victòria era personificada per Atena. Es creu que la Victòria de Samotràcia decorava la proa d'un vaixell i es conserva al Louvre.

Teatre d'Epidaure

Construït el 350 a.C. per Policlet el Jove, possiblement nét del famós Policlet, i probable autor del thólos d'Epidaure. D'estil grec clàssic, està construït amb pedra i ubicat a Epidaure, al Peloponès (Grècia).

Situat al capdamunt d'un pujol, s'estructura en tres parts: l'orquestra, la càvea i les construccions escèniques (prosceni i escena).

• L'orquestra, circular, té terra.
• La càvea, de 120 m de diàmetre i 24 m d'alçada, puja pel vessant de la muntanya. El diazoma la divideix en dues seccions. La part inferior, amb 34 grades, està dividida en 12 sectors per 13 escales. La superior té 20 grades i 22 sectors. Amb un aforament de 15.000 persones, els seients eren de pedra llisa per al poble i amb respatller i braços per a les personalitats.
• Les construccions escèniques, darrere l'orquestra, inclouen l'escena, un edifici de dos pisos amb balcó (avui destruït), que servia per a la representació, magatzem i vestidor, i el prosceni, un espai elevat entre l'escena i l'orquestra on es desenvolupava l'acció teatral.

La càvea, situada al vessant d'un pujol, aprofita el pendent natural, integrant-se amb la natura, característica de l'art grec.

El teatre va néixer de les festes dedicades a Dionís. Al centre de l'orquestra hi havia un altar per als rituals. L'acústica permetia a tots els espectadors escoltar els actors. S'hi representaven obres de Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Aristòfanes.

Il·lustra l'evolució del teatre clàssic cap a les formes hel·lenístiques, amb càvees més grans i proscenis elevats, model que va influir en teatres com el de Sagesta, a Sicília. Els romans van adoptar aquest model amb lleugeres modificacions a l'orquestra i l'escena.