Arquitectura Gòtica: Voltes, Arcbotants, Arcs i Vitralls

Tipus i Funcionament de les Voltes de Creueria Gòtiques

La volta de creueria és un arc faixó utilitzat al punt on dues voltes de canó es creuen. Això permet alleugerir els murs i reforçar els pilars, donant un espai més fluid, homogeni i unificat. La volta d'aresta necessita reforçament amb nervi, per això també es coneix com a volta nervada. La volta d'aresta es divideix en quatre parts, anomenades plementeria, gràcies als nervis que distribueixen el pes cap a les quatre cantonades, i d'aquí als quatre pilars.

Elements Constituents de la Volta de Creueria:

• Nervis: Estructures que reforcen la volta i distribueixen el pes.
• Plementeria: Les quatre parts en què es divideix la volta d'aresta, que omplen els espais entre els nervis.
• Clau: Element central on es troben els nervis diagonals.
• Carcanyols: Elements a les cantonades per evitar la penetració d'aigua.

L'Arcbotant i el seu Paper Estructural en la Catedral Gòtica

Els arcbotants s'utilitzen per descarregar el pes de la construcció, no directament als nervis, sinó per permetre que la façana pugui ser més prima i apta per a la vitrificació. Els nervis es recolzen primer als arcs botarells, que al seu torn transmeten el pes als arcbotants, els quals sovint estan coronats per pinacles.

L'interior de la catedral es compon de les naus, els laterals de les quals estan formats per un trifori (com a segona planta) i un claristori (la part superior, la més vitrificada).

Tipus d'Arcs Apuntats en la Catedral Gòtica i la seva Geometria

L'arc apuntat és un arc de mig punt amb el radi desplaçat per crear la seva geometria característica. L'arc ogival (o apuntat) es construeix repetint el procediment de l'arc apuntat (dues vegades), resultant en una forma encara més esvelta.

L'arc former és el que es forma amb la volta de creueria als quatre costats de la volta. En plantes rectangulars, pot ser toral (si es troba als costats llargs) o ogival (si es troba als costats curts).

La volta de creueria es construeix amb els nerviS diagonals, que es troben a la clau i després es cobreixen amb plementeria i carcanyols a les cantonades per evitar la penetració d'aigua.

Els Vitralls en la Catedral Gòtica: Construcció i Importància

La vitrificació de la façana va ser una innovació de l'arquitectura gòtica, basada en la construcció de murs amb menys pedra i més vidre. El vitrall és una composició de petites peces de vidre de colors, unides per tires de plom.

Al llarg del temps, la forma i el color dels vitralls van evolucionar: des de tons molt forts fins a tonalitats groguenques i vermelloses, i els tons clars i geomètrics propis del Císter. La tècnica va evolucionar cap a la combinació de vidres acolorits amb altres de clars, tractats amb grisalles (pintura vitrificada directament sobre el vidre).

A mesura que la llum exterior canvia, ja sigui pel sol o pels núvols, els vitralls il·luminen l'espai interior de diverses maneres, creant una atmosfera mística i canviant.

La construcció es realitzava manipulant les peces sobre una taula, tallant-les amb un ferro calent, i posteriorment col·locant-les en un travesser de ferro dins del marc del finestral.

Císter i Ordres Mendicants: Diferències amb el Gòtic Francès

L'arquitectura del Císter considerava que el gòtic francès no s'alineava amb els ensenyaments de Crist a causa de l'ostentació de les catedrals. Per això, utilitzaven els elements estructurals geomètrics d'una manera més austera, prioritzant la simplicitat i la funcionalitat sobre l'ornamentació excessiva.

Elements Ornamentals del Gòtic Flamíger

L'arquitectura gòtica flamígera és una etapa tardana que es va desenvolupar a França. Les catedrals gòtiques franceses eren molt exuberants (fastuoses), i alguns grups de cristians s'oposaven a tanta ostentació, ja que per a ells, ser cristià significava solidaritat, simplicitat i humilitat.

Característiques i Elements Ornamentals:

• Arcs decorats: Presentaven arcs decorats amb motius vegetals.
• Formes petites: Una profusió de petites formes a les façanes.
• Corbes i arcs conopials: S'utilitzaven corbes i arcs conopials (amb una gran similitud a l'arc ogival, però amb una forma més corba).
• Absència de capitells: S'eliminaven els capitells.
• Voltes nervades: Les voltes presentaven una gran quantitat de nerviS, creant patrons complexos.
• Fletxes i agulles: Les torres, en les seves corones, tenien fletxes i agulles, elements punxeguts que accentuaven la verticalitat.