Arquitectura gòtica a València i Catalunya

València:

-La decoració exterior es complementa amb merlets i 28 gàrgoles que representen animals fantàstics i persones en actituds indecoroses.

-Les llotges acollien les activitats comercials d’una ciutat.

-A l’interior del Consolat de Mar destaquen els magnífics cassetonats de fusta poligonals i quadrats que decoren els sostres de la planta baixa i noble.

-La Llotja de la Seda es va convertir en un símbol econòmic de la ciutat de València, ja que representava el seu gran potencial marítim i comercial en un moment en què la corona catalanoaragonesa gaudia de grans riqueses i prestigi.

Monestir de Poblet:

-Localització: Vimbodí.

-Materials: Pedra i fusta

-Funció, contingut, significat: L’austeritat i la funcionalitat (dos dels valors principals de l’orde del Cister). Per això, es van determinar les dependències principals del monestir: una església, per poder pregar; una sala capitular, dedicada a la lectura diària dels capítols de l’orde del Cister; el refectori o menjador, per fer els àpats en comunitat, i un dormitori també comunitari. Hi havia també una biblioteca i un celler, a més del claustre. És evident doncs, que es tracta d’una estructura arquitectònica pensada en relació amb les activitats que s’hi feien.

-Descr. form: És de planta basilical de 3 naus amb capelles laterals en un dels costats, el transsepte, on hi ha els sepulcres reials i dues capelles, i capçalera amb deambulatori o girola i cinc capelles radials. La nau central està coberta amb la volta de canó apuntada, reforçada amb sis arcs torals, mentre que les naus laterals presenten una coberta de volta de creueria.

-Ent. Urb: L'aïllament respecte dels nuclis urbans era una de les condicions de l’orde del Cister, que amb aquesta mesura volia procurar que els seus integrants estiguessin allunyats del món.

El matrimoni Arnolfini:

-Context: 1434, Flandes sota el ducat de Borgonya, Humanisme, Europa de les capitals, fort paper de la burgesia comercial, època de grans catedrals.

-Estil: Gòtic flamenc

-Caract: Gran realisme i detallisme / simbolisme / Barreja de temes religiosos i profans / gran interès pel retrat / Influència a la Península Ibèrica / Composició simètrica / Profunditat a través de la perspectiva / mirall per donar profunditat / retrat realista.

-Tècnica: Pintura a l’oli sobre fusta o taula de roure

-Tema iconogràfic: Noces entre Giovanni Arnolfini, ric mercader italià, i la seva promesa Giovanna Cenanni. Escena en la cambra nupcial, plena d’elements simbòlics referents a la religiositat de l’acte del sagrament del matrimoni: fidelitat, compromís, fertilitat, etc. La riquesa dels vestits i mobiliari indiquen una posició social elevada.

-Innovador: És perquè és la primera vegada que s'usen aquests miralls com a recurs pictòric i reflecteix el moment en què l’obra va ser pintada

Santa Maria del Mar:

-Context: 1328-1383, Europa de les capitals, paper de la burgesia, cultura a les universitats, Aparició de les ordres mendicants, Pesta negra, Inici humanisme, importància dels gremis.

-Descr. form: Presenta un aspecte robust amb predomini de línies horitzontals.

La volumetria exterior s’estructura en tres nivells superposats que es corresponen amb les capelles, en les quals s’obren finestrals estrets apuntats; les naus laterals, sostingudes per contraforts amples, i la nau central.

La façana principal, flanquejada per dues torres altes octogonals, es divideix en dos nivells en el pla horitzontal. El cos inferior està dominat per una gran portalada, coronada per un gablet i una decoració escultòrica discreta al timpà i als laterals. Al nivell superior hi domina la gran rosassa de traceria flamígera del segle XV, acompanyada per dos poderosos contraforts per pinacles / espai molt ampli, vertical i diàfan.

Hi ajuda la il·luminació natural de l’interior, que s’obté gràcies a les moltes finestres dels murs i als òculs situats entre la coberta de la nau central i les naus laterals.

L’interior, cobert per una volta de creueria, presenta una planta de saló de tres naus, separades per vuit esveltes columnes octogonals que divideixen l’espai longitudinal en quatre trams.

-Funció, contingut, significat: L’edificació de Santa Maria del Mar s’inscriu en el procés d’expansió urbana i d’intensa activitat constructiva que va experimentar la ciutat de Barcelona durant el segle XIV. Al mateix lloc hi havia hagut un temple anterior (Santa Maria de les Arenes), que havia estat consagrat a la devoció mariana i que, amb el desenvolupament de la ciutat, es va anar fent insuficient.