Arquitectura, Gaudí i Avantguardes: Un Viatge per l'Art dels Segles XIX i XX

Arquitectura i Societat al Segle XIX: Transformacions i Tendències

Aquest segle és una centúria de canvis ràpids i transcendentals. Les revolucions burgeses van significar el final de l'absolutisme monàrquic, i els moviments nacionals van donar lloc al naixement de nous estats. El fet més transcendental és la Revolució Industrial, que va representar un augment impressionant de la producció de mercaderies i de les transaccions comercials, fent possible la revolució dels transports.

En l'arquitectura, hi ha tres tendències principals:

• La tendència historicista i eclèctica, que comença amb el Neoclassicisme i continua amb estils basats en influències exòtiques.
• L'arquitectura del ferro i nous materials, que dona importància a la recerca de solucions tècniques per a nous problemes constructius.
• El Modernisme, que significa una nova valoració de l'estètica sense renunciar a la utilització sistemàtica de nous materials.

Antoni Gaudí: Vida, Obra i Innovació Arquitectònica

Antoni Gaudí (1852-1926) va néixer a Reus, en una família de calderers. Des de petit va aprendre l'ofici artesanal que li va donar gust pel tractament de materials metàl·lics i interès pels detalls. Es va formar com a arquitecte a Barcelona. En els seus inicis, reflecteix la influència d'estils historicistes, però cal tenir en compte la passió de Gaudí per la natura.

La seva obra és fruit d'una contínua experimentació que combina elements moderns amb la recuperació de materials i tècniques tradicionals. El resultat és una arquitectura d'espais complexos i formes exteriors sorprenents. Gaudí dissenyava tots els elements interiors; el més característic és el trencadís.

Amb el temps, va treballar en una cripta d'església en la qual va utilitzar suports inclinats que segueixen les línies de descàrrega de la coberta. També va dur a terme el projecte del Parc Güell. A la mort de Gaudí, alguns col·laboradors van desenvolupar una notable activitat com a arquitectes.

Avantguardes Històriques: Moviments Artístics del Segle XX

Les Avantguardes Històriques són grups d'artistes que, conscientment, es plantegen dur a terme experiències comunes i fixen els seus objectius en manifestos i publicacions diverses.

Fauvisme: L'Autonomia del Color

El Fauvisme és el primer dels "ismes" del nostre segle. Neix al Saló de Tardor de l'any 1905 a París. El punt de partida de la pintura fauvista són les investigacions sobre el color dels pintors simbolistes i postimpressionistes Gauguin i Van Gogh.

Les seves característiques formals més importants són:

• L'autonomia del color respecte de la forma: el color és el protagonista de l'obra.
• Utilitzen colors primaris i complementaris.
• L'aplicació de colors en pinzellades gruixudes i l'abundància de pasta ajuden a donar expressivitat a les creacions fauvistes.

El pintor més conegut és Henri Matisse.

Expressionisme: L'Art de l'Emoció i l'Angoixa

L'Expressionisme és un estat d'ànim col·lectiu que dura des del final del segle XIX fins a mitjan segle XX. L'obra d'art ha d'expressar un sentiment o emoció. Les obres expressionistes reflecteixen angoixa, terror i misèria. Volen plasmar en el llenç allò que és més profund de l'ànima humana, tot deformant la realitat visual per tal de remarcar l'expressivitat.

Edvard Munch i "El Crit"

Edvard Munch va viure a Alemanya. "El Crit" és la seva obra més coneguda i ha esdevingut la imatge emblemàtica de l'angoixa en el món contemporani.

Cubisme: La Reconstrucció de la Realitat

El Cubisme aprofundeix en la recerca de noves formes de representació iniciada per Cézanne. El pintor ha d'organitzar-se en una síntesi que en destaqui les dades essencials. Consideraven que la pintura era només "retina", mancada de "cervell". El gran propagandista era Guillaume Apollinaire.

Pablo Picasso: Innovació Constant

Pablo Picasso no va deixar d'experimentar nous camins en la pintura del segle XX. Nascut a Màlaga el 1881, la seva família es va traslladar a Barcelona, on el jove Picasso va començar la seva activitat pictòrica.

Futurisme: La Negació dels Valors Tradicionals

El poeta italià Filippo Tommaso Marinetti publica el primer manifest futurista. El principi bàsic d'aquest moviment és la negació total dels valors tradicionals.