Arquitectura i Escultura Neoclàssica: Característiques i Artistes Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,47 KB
Arquitectura Neoclàssica: Models i Característiques
L'arquitectura neoclàssica va rebutjar les ornamentacions supèrflues de tota mena i va cercar versions simplificades dels models grecs, etruscos, romans i egipcis. Formalment, les columnes van substituir els pilars, mentre que els murs es van deixar llisos o simplement es van recobrir amb motius senzills en estuc.
La Nova Arquitectura Civil i Pública
Pel que fa a tipus d'edificis, es va accentuar una tendència que s'havia iniciat ja en el període rococó i que va esdevenir la característica més rellevant de l'arquitectura moderna: la desaparició progressiva de l'arquitectura religiosa i la construcció d'un gran nombre d'edificis de caràcter públic i d'espais urbans, com ara:
- Biblioteques
- Mercats
- Museus
- Pòrtics
- Places
En aquest sentit, va ser important l'aportació de Napoleó, que, seguint els costums imperials romans, va potenciar l'arquitectura civil.
Exemples Destacats d'Arquitectura Neoclàssica
El classicisme oficial va estar representat en una construcció parisenca, La Madeleine de Pierre Vignon, construïda com a temple de la Glòria i finalment convertida en església. En aquest període, també es van edificar grans columnes commemoratives i arcs de triomf a la manera romana, com:
- La Colonne Vendôme, erigida en honor de Napoleó (París).
- L'Arc de l'Étoile de Jean Chalgrin (París).
A Alemanya van excel·lir sobretot les obres de l'arquitecte Leo von Klenze, entre les quals destaquen els Propileus i la Gliptoteca a Munic. També s'ha de fer esment de l'abundant arquitectura neoclàssica que es va desenvolupar als Estats Units i que té un dels exemples més rellevants en l'edifici del Capitoli a Washington, obra de grans proporcions i coronada per una gran cúpula que sintetitza les aportacions fetes durant el Renaixement i el Barroc en la construcció d'aquest tipus d'estructura.
El Neoclassicisme a Espanya
A Espanya, l'academicisme potenciat per Ventura Rodríguez a la darreria del segle XVIII a través de l'Academia de San Fernando, va continuar amb una arquitectura més classicista en l'obra de Juan de Villanueva, autor del Museo del Prado i del Jardín Botánico de Madrid.
Escultura Neoclàssica: Equilibri i Proporcionalitat
El pas de l'escultura barroca a l'escultura neoclàssica suposa uns canvis formals que es van produir lentament i que van portar a la substitució del dinamisme característic del Barroc per l'equilibri i la proporcionalitat, gràcies, en part, al racionalisme sorgit durant la segona meitat del segle XVIII. El resultat va ser una escultura més harmoniosa, basada en models de l'antiguitat clàssica.
En aquest sentit, cal remarcar que l'enlluernament que van provocar els models clàssics va ser tan gran, que no es va pretendre de recrear-los, com feia el Renaixement, sinó, simplement, de copiar-los, perquè la seva perfecció es considerava insuperable.
Temàtica i Materials
La temàtica mitològica és omnipresent en l'escultura neoclàssica, tractada directament o bé de manera al·legòrica, mentre que en els temes religiosos es pretén una idealització allunyada de les formes del Barroc més tardà. Els materials escultòrics més habituals són el marbre i el bronze, deixant de banda la fusta policromada del Rococó.
Gèneres i Artistes Destacats
Els gèneres més sovintejats per l'escultura neoclàssica van ser:
- El retrat (característic de la burgesia)
- El monument públic
- El monument funerari
D'una banda, el fet que la monarquia, l'alta noblesa i l'Església deixessin de ser els únics clients i, d'una altra, la irrupció en el mercat de l'art d'una burgesia de gustos més prosaics van comportar un canvi substancial en l'escultura i en l'art en general. Els escultors neoclàssics més destacats van ser el danès Bertel Thorvaldsen i, sobretot, l'italià Antonio Canova.
A Espanya cal esmentar l'obra dels escultors catalans Damià Campeny i Antoni Solà, tots dos formats a Roma sota la influència de Canova.