Arquitectura i escultura modernista: Gaudí, Sullivan, Montaner i altres
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 22,12 KB
Torre Eiffel
Gustave Eiffel, Nougier, Koechlin i Sauvestre (enginyers) 1887 - 1889, París. Sist. constr.: reticular (xarxa). Elem. sup.: Pilars. Sust.: bigues. AF: construcció on interior i ext. no estan ben definits (buit). 4 costelles de ferro que arrenquen i es van ajuntant. Proces de convergència es van creant 3 pisos. A baix: estructura 4 arcs que connecten 4 costelles. Arcs que Eiffel utilitza en altres ponts. Aquests arcs arriben fins a 1 pis i continuen costelles fins al 2n. A partir del 2n, 4 costelles s'ajunten formant una agulla estilitzada metàl·lica. Estructura: calada (forats). Més lleugera, segura i resistents al vent. Espais interns reduïts poc funcionals. Elements no constr.: inexistents, perquè per a ells la decoració és innecessària, però es considera propi de l'edifici com a element decoratiu. Obra d'estil arquitectura de ferro. Interpretació: Encàrrec de l'Estat francès per l'EXPO de 1889 - Funció simbòlica era exemple modernista. És un landmark (símbol d'identitat). MHC: plena revolució industrial. Època de canvis, innovacions, creixement de nova ciutat, art s'adapta a innovacions i arquitectura també. París ciutat moderna.
Magatzems Carson
DG: Louis Sullivan, 1899-1901, Chicago. S. Constr.: reticular, Ferro, vidre i formigó. Elem. sist.: bigues. Sup.: pilars. Anàlisi formal - Espai interior: planta rectangular. Planta lliure, no existeixen els murs de suport, ja que es distribueix d'acord amb la funció. Línies rectes però cantonada corba. Espai diàfan, ampli. Interior ampli funcional i il·luminació perquè finestres a dalt i abaix (Chicago windows). Murs exteriors inútils perquè fets de vidre. - Espai exterior: geomètric, predominen línies horitzontals, però equilibri entre línies verticals i horitzontals. El més destacat, els dos pisos inferiors decorats. Elements no constr.: d'inspiració modernista. Pisos inferiors: decoració amb ferro forjat i temes vegetals. Columnes amb florals. Pis superior: decoració amb terracota. Estil: FUNCIONALISME ARQUITECTÒNIC DE L'ESCOLA DE CHICAGO - SC reticulat - Forma segueix la funció - Planta lliure - Poca decoració - Geometrització - CHI: Windows DE SULLIVAN - Decoració inspirada en el modernisme francès en ferro forjat Interpretació - Encàrrec: empresa Carson, Pirie & Scott - Funció: grans magatzems. Econòmica comercial - Marc històric / cultural: incendi de 1871 obliga que la ciutat s'hagi de reconstruir. És la gran oportunitat per modernitzar l'arquitectura i convertir Chicago en una ciutat moderna, en la qual hi ha grans magatzems com aquests.
Palau de la Música
DG: Domènech i Montaner 1905-1908, Barcelona. S. Contr.: reticular, ferro, vidre i formigó en estructura i ferro forjat, fusta i ceràmica de decoració. Sust.: arcs, campanes i voltes. Ed. Sup.: pilars, columnes, bigues i murs. AF: Espai interior: planta lliure tancada per mampares de vidre. 8 pisos. Vestíbul: escala imperial que porta al 1r pis. Auditori: sala de planta oval, parets de vidre, terra de marbre i una claraboia amb vidres de colors i decoració vegetal. Escenari: separat de la sala amb un arc i relleus escultòrics. Espai exterior: integrat als carrers de la Ciutat Vella. Situat a una cantonada, té dos accessos, un al públic i l'altre pels carruatges. Façana és un mur de maons amb un mosaic, alterat per una balustrada. Elements no decoratius: art total, fins i tot la taquilla està decorada. Molta decoració floral i vegetal en diferents estils i tècniques. A l'interior hi ha escultures de Gargallo i bustos i muses de la música i un trencadís de ceràmica. A l'exterior un mosaic de la Balanguera, bustos de músics, grup escultòric de Sant Jordi i un escut amb la senyera. Estil: MODERNISTA: llibertat ús materials diversos, combinació artesanal i industrial, decoració i èmfasi en la línia corba. DE DOMÈNECH I MONTANER: ornamentació floral, policromatisme, art nacional català Interpretació. Encàrrec: L'Orfeó Català de Lluís Millet. Funció: sala de concerts. MHC: Catalunya en plena industrialització, creixement, que aspira a convertir-se en un territori important europeu però amb elements propis de catalanisme i de la ciutat de Barcelona.
Pedrera
DG: Barcelona, 1906-10. Gaudí. Materials industrials: ferro, vidre, formigó, però també pedra de Garraf i Vilanova. S. Constr.: reticular. Elem. sup.: pilars. Sust.: bigues. AF: Planta dóna aspecte d'animal, orgànic, vegetal. 2 patis principals que donen llum. Planta lliure amb funció d'habitatge. Distribució segons funció. Estructura bastant complexa, moltes línies corbes. Interior: expressionista, imaginatiu, màgic creat per formes originals, dóna sensació d'allunyar-se de la idea d'una casa. Pis superior, golfes espai d'innovació arquitectònica. Innova i crea noves coses arquitectòniques. Innovació de Gaudí, arcs catenaris, dàlsoles diferents fan sostre ondulat. Terrat taulada irregular perquè sostre golfes irregular. Exterior original, teulada irregular ondulada. Gaudí va disposar sèrie d'elements com xemeneies, forats escala... que va convertir en elements originals que recorden a elements naturals. Façana expressionista per forma ondulant, i molt clarobscur. Clarobs en balcons per introduir formes que donin expressió. Cada balcó té pesa de ferro forjat, per tant cada balcó és diferent. Elements no constructius: balcons, trencadís, formes naturals del terrat, vidres decor... Adalt, inscripció: Ave Maria gratia plena. Estil: MODERNISTA: materials industrials, sist. reticular, planta lliure, importància funció, arc total, arquitectura epidermica. GAUDÍ: formes orgàniques, originalitat, arcs catenaris, trencadís, referència religiosa. Interpretació: Funció: residencial. Encàrrec: Pere Milà i Camps i Roser Segimon. MHC: el Passeig de Gràcia és el centre i el carrer principal de l'Eixample, de l'alta burgesia i també gràcies a la industrialització.
La Vicaria
DG: Marià Fortuny, 1863-70. MNAC. Oli sobre taula. AF: composició amplia sala on personatges alineats a una mateixa alçada que va augmentant d'esquerra a dreta. Profunditat reforçada pel banc de la dreta. Llum ve desquerra i crea representació naturalista en la qual l'afany de mimesi es reflecteix en els personatges i en elements que tenen volum. Molts detalls i preciosisme en representació objectes, vestits... colors variats. Els colors aplicats amb pinzellada lliure, que fa vibrar els colors i abundància de pasta en alguns punts. Amb aquests recursos plàstics, elabora una visió luxosa i amable. Estil: costumista - Iconografia: Arran del seu matrimoni Fortuny va haver de visitar en vàries ocasions la vicaria de Madrid. Els personatges representats són la major part familiars i amics de Fortuny. Goya i Beethoven al racó. Iconologia: representació d'un matrimoni desigual entre un vell ric i una jove més humil. Funció decorativa.
El Crit
DG: Eduard Munch, 1893. Oli i encaústica sobre cartro. MN d'Oslo. AF: composició dues parts iguals separades per línia diagonal. Part esquerra predominen rectes i dreta línies ondulades. Perspectiva oberta, gràcies a línies rectes de terra, barana, figures... però no és perspectivisme detallat. Poc volum, no objectiu, poc cuidat, clarobs poc perfecte. Dibuix decorat amb línies ondulants i línia gruixuda. Colors poc reals, agressius, contrastats creen sensació d'horror vacuï. Antinatural, distorsió realitat, sense il·luminació, clar dinamisme part dreta. Tractament figures: antinatural, són siluetes. Rostre femení distorsionat i desproporcionat. Expressió molt protagonista, tots recursos que utilitza expressen alguna cosa. Ambient d'angoixa amb un crit pertorbador que fa tremolar el paisatge. Estil: EXPRESIONISME: antinatural, expressió dominant, visió pesimista. Interpretació: Iconografia: figura femenina cridant al costat paisatge on trobem fiord. Crit poderós que deforma paisatge i persona, crit existencial. Iconologia: simbol d'art contemporani. Segon pla figures reflecteix l'angoixa existencial, i l'ansietat que pateix per por, solitud. Cap encàrrec. Funció expressiva del seu món interior. MHC: successió dismes, avantguardes rebutjades, ni i no París, mercantilització de l'obra d'art.
Habitació Vermella
DG: 1908, oli tela, St. Petersburg, Henri Matisse. AF: cromatisme, el vermell ho domina tot menys paisatge. Color base pintura. Part color vermell poca perspectiva, però paisatge una mica. Però no és objectiu principal de l'autor. Volum poc cuidat, només figura dreta, considerem un collage. Dibuix senzill, esquemàtic amb línies que marquen l'espai, està superat pel color, que és protagonista. Colors plans, arbrictoris. No estan barrejats tot i que no representin realitat. Línia ondulant i recargolada, donen moviment. Parteix de realitat coneguda però està modificada, transformada, per tant, és antinaturalisme. Acaba interpretant realitat perquè per ell el món és de color. Ritme i expressió donada pel vermell però sense significar dramatisme sinó afany decoratiu. Estil: fauvisme: origen despectiu, colors, color independent de l'objecte, tot a partir del color. Interpretació: Iconografia: representació personal de l'interior d'una habitació en la qual una dona es troba al costat d'uns objectes sobre una taula mentre per la finestra es pot observar un paisatge natural amb alguna edificació. Iconologia: sense. Funció: expressiva, desenvolupar llenguatge plàstic personal. Encàrrec lliure. MHC: successió d'ismes, fotografia, moviments d'avantguarda, artista contemporani.
Composició IV
DC: Vassily Kandinsky, 1910-13, oli tela, NY. AF: composició oberta sense principi ni final. Sense objectiu de reconstruir realitat sinó substituir objectes i figures per línies (ALL OVER). Línies formes variades i colors diferents amb essència de nacionalitat. Línies donen moviment. Gama cromàtica variada que porten expressivitat. No perspectiva ja que autor renuncia a l'espai. No volum. Quadre transmissió forces, no veus res però alhora sí. Antinatura, renúncia realitat. No hi ha natura ni paisatge ni persones, només colors. Estil: abstracte: cap referència realitat, tot línies i color. Lírica: vol sugerir un sentiment poètic. Interpretació: Tema abstracte. Són taques de colors, sense referència clara. No hi ha iconologia, cada espectador té la seva. Tot són possibles emocions, ell proposa els colors no els sentiments. Lliure creació. MHC: successió dismes, rebutjats, mercantilització de la burgesia.
Dona i Ocell
: DG: 1981-82. miró. ciment i trencadis de ceramica. AF: compo amb ckara verticalitat amb forma fàl·lica i un cilindre part superior. tract fig: formes recobertes de trencadis de ceramica, colors miconians(primaris i plans, groc blau vermell). Destaca insicio vertical q hi ha en una de les cares descultura, de tal forma q figures tenen una expre mironiana amb arrels surrealistes. Estil: SURREALISTA: ja q no respon a realitta logica, regulada x inconscient, obra inesplicable. MIRONIANA: fig i objecte shan convertit en signes propiss del llenguatge d miró, fig es un ideograma. Obra ddominada xl repos, ocell porta deseqilibri. força expre. INT: iconog: representa la dona amb linsicio en negre sobre el cos de lescultura, com una vulva de grans dimensions, i a sobre un barret sobre el q descansa un ocell. iconol:dona es per miro un esser q simbolitza lunivers i lhumanitat. Encarrec: ajuntament de bcn. funcio donar la benvinguda a bcn. MHC: Successió d’ismes, dinamisme societat burgesa contemporània, dispersió estètica de l’art contemporani. Artista contemporani Avantguardes Teories de Freud: complexitat del concepte de realitat Allunyament de la plàstica tradicional.
GUERNICA: DG: picasso, 1937. oli tela. reina sofia. AF: 6 persones 3 animals. sensacio de caos. comp: com si fos triptic(dos parts + pqes q el central), la part central te estruct trangular. Renuncia a perspect tot i q hi ha una mica a finestra dreta. Figu planes pro algunes com coll cavall una mica volum. es com un collage. renuncia als colors, nmes blanc negre gris. diu q n vol color fagi perdre la força del quadre. no vol macu. dibuix esqematic, senzill, avegades nmes linea. Renuncia a la realitat, tract fig: antinatu, fig distorsionades, modificacions destil cubista (rostre deformat al toro). transformacions expresionistes: els ulls dreta llagrimes llengua caball afilada pq crida i talla laire. coll mare amb fill mort es com altaveu. algunes insp clasqies com la pietat de miguel angel. mov incresiendo de dreta esqerra. expre important, es objectiu, transmetre angoixa. Estil: eclectic, barreja entre cubisme i expresionisme. INT: historic, el bombardeig. iconog: victimes de bombardeig. 6 pers 3 animals. iconol: crit antibelicista, anuncia q no nomes moren soldats sino tmb persones dl poble. encarrec: govern espanyol. funcio: moralitzant. MHC: Guerra civil, feixismes.EL PROFETA: DG: Pablo gargallo. reina sofia. bronze. 1933-34. AF: comp: basada en contraposto, tract: antinaturalista per deformacio del cos basada en dormes cubistes, braços i cames convertits en figu geometriqes. Tambe es antinaturalista x deformacio del cos, q dona expr(mans grans boca oberta), i per ultim pel buit, la no materia convertida en materia. Eqilibri mov repos ja q no hi ha mov exagerat sino q aixeca braç... expre molt important, veiem boca oberta.Estil: eclectic: ja q es barreja de dos estils, cubista i expresionista. tret principal personal Gallargo: buit. INT: tema alegoric. iconog: veiem home amb ma aixecadai cridant anunciant alguna cosa. iconol: ens anuncia problemes, allo negatiu q esta apunt de venir, les guerres. es actitud amenasant. encarrec:no. funcio: desenvolupar llenguatge plastic es a dir ensenyar el q a ell li interesa, + productiu, + interesant...