Arquitectura i escultura grega

Dateu l’obra i situeu-la en el context històric i cultural corresponent.

L’Erectèon va ser construït entre el 421 aC i el 405 aC, va ser realitzat mentre hi havia la guerra del Peloponès (conflicte que va afectar a Grècia del 231 al 401 aC). Aquesta guerra va enfrontar a Atenes amb els seus aliats, de tendència democràtica i Esparta i els seus aliats de tendència oligàrquica.

2. Digueu a quin estil pertany aquest temple i esmenteu tres característiques de l’escultura grega hel·lenística.

Aquest pertany a l’època clàssica, l’escultura hel·lenística tenia com alguna de les moltes característiques són uns rostres molt expressius, gran realisme i representació de grups escultòrics representant una escena.

3. Expliqueu la planta, l’alçat i la coberta del temple i relacioneu-lo amb el conjunt monumental on s’integra.

Ens trobem davant l’estil jònic amb quatre porticons diferents, el pòrtic est que és per on s’entra, el pòrtic oest, el pòrtic nord i el pòrtic sud. L’espai principal té forma rectangular, i just a l’entrada pel pòrtic est trobem el santuari d’Atenea, també dita la naos d’Atenea, per darrere tenim la naos del sacerdot i al costat d’aquesta naos trobem un altre. Just al darrere el pòrtic oest, a dalt el pòrtic nord (consagrat a Poseidó) i finalment a baix de tot el pòrtic sud. Les columnes, jòniques, suporten en tots els casos un entaulament amb un arquitrau. Aquestes columnes tenen una base feta amb ordre de tor, escòcia i tor, la columna té el fust i el capitell i la coberta està la gàrgola, la cornisa i l’acroteri. L’Erectèon està a l'Acropolis d’Atenes, juntament amb el Partenó i l’Atenea Niké.

4. Quina era la funció originària de l’edifici i quins en són l’ús i els significats actuals?

La seva funció era de temple dedicat a Atenea, Posidó, Cècrops i Erecteu. Ara la seva funció és de merament turística, però igualment té un gran significat que és la representació d’una part de la història grega, tradicions gregues i culte grec, juntament amb la mitologia.

L’Atena Niké

construït 421 aC, projectada 449 aC. Aquest temple commemora la victòria sobre els perses a la Guerra de Salamina, la idea de la seva construcció en l'Acròpoli d'Atenes, va sorgir en el 449 a. C., després de la pau amb els perses. Pèricles es va oposar a la construcció del mateix i no es van començar les obres fins al 421 a. C., començada ja la Guerra del Peloponès. Era també el moment dels historiadors de Tucídides i Heródot, els dramaturgs Sofocles, Aristòfanes i Esquil i Eurípides i en la filosofia teníem a un Sócrates, Plató i els sofistes.

2. Digueu a quin estil pertany aquest temple i esmenteu tres característiques de l’escultura grega arcaica.

Grec clàssic i l’escultura arcaica es presentava amb gran rigidesa i hieratisme, concepció esquemàtica i geomètrica i també absència de dinamisme.

3. Expliqueu la planta, l’alçat i la coberta del temple i relacioneu-lo amb el conjunt monumental on s’integra.

És un temple tetràstil de columnes jòniques suporten en tots els casos un entaulament amb un arquitrau. Aquestes columnes tenen una base feta amb ordre de tor, escòcia i tor, la columna té el fust i el capitell i la coberta està la gàrgola, la cornisa i l’acroteri. És amfipròstil, construït sobre un estilobat elevada en tres esglaons(estereòbat). Al ser amfipròstil hi ha dos pòrtics, on l’anterior es diu pronaus i el posterior opistodomos i entre aquests dos està la naos. El fris representa lluites entre els grecs i els perses a les guerres Mèdiques i les del Peloponès. De forma rectangular aquest temple es situa a l’Acropolis d’Atenes, juntament amb el Partenó i l’Erectèon.

4. Quina era la funció originària de l’edifici i quins en són l’ús i els significats actuals?

La funció originaria del Partenó no era de culte, ja que les tradicions religioses es feien a l’exterior, aquest era un temple. Ara l’ús que en fan és merament turístic, però igualment té un gran significat que és la representació d’una part de la història grega, tradicions gregues i culte grec, juntament amb la mitologia.

Teatre d’Epidaure

va ser construït el 340 aC, però altres diuen que al 330aC (no s’hi posen d’acord). Just ens trobem en un moment on hi ha l’unificació de les Polis gregues i la conquesta de l’Imperi Persa. En aquesta època va morir Alexandre el Magne, es va fer la biblioteca d’Alexandria, en les matemàtiques destacaven Euclides i Arquimedes, en la filosofia Epicur i Zenon i a la literatura Teòcrit, Calimac i Menandre.

2. Digueu a quin estil pertany aquest temple i esmenteu tres característiques de l’escultura grega post-clàssica.

En l’estil tampoc es posen d’acord ja que alguns diuen que al grec post-clàssic i altres a l’hel·lenistic, segons el llibre pertany al clàssic. Les característiques de l’escultura grega post-clàssica era d’harmonia i proporció, major dinamisme i major expressivitat.

3. Expliqueu la planta, l’alçat i la coberta del temple i relacioneu-lo amb el conjunt monumental on s’integra.

La planta és semicircular, de 120m de diàmetre, dividida en 3 parts: l’orquestra (el nucli), la càvea (grades) i el porsceni dividit en 2 parts (on actuaven els actors). Està fet de pedra i de marbre, només als seients d’honor, el seu suport són columnes de tipus corinti i no té cap tipus de coberta. Està situat a la falda d'una muntanya, es va haver de construir un mur perquè la muntanya no s'obrís i al costat del santuari d’Asclepi.

4. Quina era la funció originària de l’edifici i quins en són l’ús i els significats actuals?

El teatre d’Epidaure era un lloc d’oci, on anaven els grecs a passar l’estona amb comèdies o tragèdies representades al moment. Aquest teatre va néixer a causa de les jornades festives que els grec celebraven a l’hivern i a la primavera amb honor al Déu del vi Dionís. El seu ús avui en dia és d’àmbit turístic, però ja no hi representen funcions allà i manté el seu significat amb història.

L’altar de Zeus

va ser construït entre el 180 i el 160 aC. La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 a.C va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.

Digueu a quin estil pertany aquest temple i esmenteu tres característiques.

Pertany a l’estil grec hel·lenístic i algunes de les característiques de l’escultura podrien ser que tota la cultura i l’art d’Occident estan profundament marcats pel llegat clàssic. Tots els conceptes bàsics de l’art grec: home, natura, raó, harmonia i bellesa conformen els pilars fonamentals de l’evolució de l’art europeu al llarg de la història en tant que són presents en l’art romà i en les reinterpretacions renaixentistes (segles XV - XVI) i neoclàssiques (segle XVIII). L’estil hel·lenístic te la seva màxima visualització en l’escultura. Entre les seves característiques destaca la dinamització de les composicions trencant els canons de serenitat i equilibri clàssics. Es busca la màxima expressivitat en els rostres dels personatges, mostrant sentiments de sofriment i passió [pathos]. Van proliferar els grups escultòrics i van sorgir el retrat i els temes anecdòtics, dues temàtiques en que l’idealisme deixa pas al gust pel realisme.

Expliqueu la planta, l’alçat i la coberta del temple i relacioneu-lo amb el conjunt monumental on s’integra.

Elements de suport i suportats : En origen, l’altar de Zeus constava d’un podi de planta quadrangular de 7 metres d’alçada, sobre el que s’erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana -decorada amb diversos animals fantàstics i mitològics-, que a la façana oest en forma de “U” i deixava al mig una escalinata impressionant, Aquesta escalinata, que a la part baixa envoltava tot el podi, conduïa a un pati interior tancat. Decoració escultòrica. Les parets exteriors del podi estaven decorades amb un fris continu d’alt relleu de més de 120 metres de llargada, i el pati interior, amb un fris esculpit igualment, de temàtica mitològica. De tot el conjunt només n’ha arribat als nostres dies la façana amb parts del fris exterior amb escenes de la Gigantomàquia dins la manera expressiva i dinàmica de la estatuària hel·lenística.

Quina era la funció originària de l’edifici i quins en són l’ús i els significats actuals?

Al pati interior un altar pels sacrificis.Tema: Dos frisos. Un interior sota el pòrtic, dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida, Tèlef, fill d’Hèracles, i un altre d’exterior de gairebé 200 metres [en origen] i que representa la Gigantomàquia, es a dir, la lluita dels deus olímpics -l’ordrecontra els gegants -el caos. Significat: L’elecció temàtica te la finalitat d’associar la victòria del poble atàlida [identificat amb els deus] sobre els bàrbars gàlates [identificats amb els gegants]. Zeus, que és agafat com amodel del rei Èumenes II, i Atena, deessa protectora de la ciutat, de la saviesa i de l’estratègia de la guerra, son els personatges que adquireixen un paper més rellevant en aquest fris.

Curos i Cora

Dateu l’obra i situeu-la en el context històric i cultural corresponent.

Aquesta escultura va ser creada al 530 aC. Ens situem en el període arcaic (s.VIII-VI aC). El 776 aC apareixen els primers Jocs Olímpics i el s.VII aC també apareix l’arquitectura i l’escultura a partir del primer contacte amb Egipte i Mesopotàmia. És per això que tenen influència dels models orientals i també es fixen molt en els ordres arquitectònics.

Digueu a quin estil pertany i esmenteu tres característiques.

Pertany a l’estil arcaic i aquest estil presenta unes figures atlètiques però molt rígides i amb poca expressió facial. Per crear aquesta obra l’autor s’ha ajudat de la simetria, frontalitat i geometria.

Quina era la funció originària de l’edifici i quins en són l’ús i els significats actuals?

Inicialment tenia funció funerària i vocativa, ofrena. Però ara s’utilitza com a atracció turística per a que els estrangers vinguin a visitar el lloc on esta.

Discòbol de Miró

Dateu l’obra i situeu-la en el context històric i cultural corresponent.

Creada al 460 aC. : Època clàssica. S’inicia desprès de les Guerres Mèdiques on l’Atenes de Pericles va resultar vencedora implantant la Democràcia. Moment dels historiadors Tucídides i Herodot. Dramaturgs: Sòfocles, Esquil i Eurípides (tragèdies); Aristofanes (comèdies). Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes.

Digueu a quin estil pertany i esmenteu tres característiques.

Clàssic. Característiques conceptuals: Els pilars fonamentals de l’art Grec son: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Com deia Protàgores: “l’home és la mesura de totes les coses”. Característiques artístiques: Moment de màxim esplendor de l’art Grec. Aparició de l’ordre jònic. Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fidies, Miró, Praxíteles, Escopes i Lisip. Construcció de

l’Acròpoli.

c)       Quina era la funció originària de l’edifici i quins en són l’ús i els significats actuals?

Monument públic o exvot en homenatge a un atleta. Ara s’utilitza com a atracció turística.

Dorífor de Policlet

a)     Dateu l’obra i situeu-la en el context històric i cultural corresponent.

Cronologia: 450-430 aC.

• Època clàssica. S’inicia després de les Guerres Mèdiques en què l’Atenes de Pèricles va resultar vencedora implantant la Democràcia.

• Els pilars fonamentals de l’art grec són: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Com deia Protàgores: “l’home és la mesura de totes les coses”.

• Moment de màxima esplendor de l’art grec.

• Aparició de l’ordre jònic.

• Construcció de l’Acròpoli que va ser objecte d’una important campanya de monumentalització durant els anys de l’anomenada “Edat d’Or” de la polis d’Atenes (460-430).

• Sota el directe lideratge de Pèricles, el més influent dels ciutadans en l’Atenes democràtica, les obres varen acollir els millors artistes disponibles en el món grec.

• Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fídies, Miró, Praxíteles, Escopes i Lisip

b)      Digueu a quin estil pertany i esmenteu tres característiques.

Pertany al grec clàssic.

• Potenciació del monument –arcs de triomf, columnes commemoratives.

• Potenciació dels relleus [Ara Pacis Augustea].

• Realisme en els retrats.

• Retrats de mig cos, de cos sencer i eqüestres.

•Temàtiques mitològiques.

• Còpies en marbre d’obres gregues.

c)     Quina era la funció originària de l’edifici i quins en són l’ús i els significats actuals?

Commemorativa. • Us habitual com a ex-vot religiós. • Honorar i representar l’excel·lència ètica de l’èxit enfront de l’orgull i la vanitat. Ara s’utilitza com a atracció turística.

Hermes amb Dionís infant de Praxítel·les

a)         Dateu l’obra i situeu-la en el context històric i cultural.

Context històric:

Els macedonis sota el lideratge de Filip II i, posteriorment, del seu fill Alexandre, unificaren les polis gregues i van aconseguir el somni hel·lènic de conquerir dominis de l’Imperi Persa. · Context cultural: Filosofia: Plató funda l’Acadèmia (380 aC). Demòstenes pronuncia les Filípiques contra Filip II de Macedònia (351-340 aC). Aristòtil funda el Liceu (336 aC). Teatre: Menandre (342 aC- 292 aC). El món s’expandeix al món oriental i entra en contacte amb altres cultures que li aporten nous i enriquidors models

b)       Digueu l’estil al que pertany i tres característiques.

Estil clàssic. : Embalum rodó, Compensació de volums [contrapposto]. Estructura suau i dinàmica en forma de S [corba praxiteliana]. Plecs de la túnica amb la tècnica dels draps molls. Suavitat en la descripció anatòmica. Nuesa heroica

c)       Funció originaria i actual.

Representació de dos deus de la mitologia grega: Hermes, missatger dels deus i Dionís, déu del vi. Originàriament sembla que decorava l’antic temple d’Hera a Olímpia. Tema: Dionis fill de Zeus i de la princesa de Tebes Sèmele, va ser perseguit per Hera, l’esposa gelosa de Zeus. Davant el perill Zeus torna Dionís a la infantessa i va manar a Hermes que el portés al mont Nisa, perquè en tinguessin cura les nimfes. Significat i funció: Escultura feta per commemorar la pau entre les polis d’Elis i Arcàdia, perquè Dionís i Hermes eren respectivament, els patrons d’aquestes dues ciutats.

Característiques generals art grec

Bellesa buscada amb l’harmonia, l’equilibri i la proporció; perfecció, racionalitat i antropocentrisme (l’home com a centre de tot). Etapes històriques:

-   Arcaic (VIII-475 aC): creació de la polis a Atenes i període d’establiment entre els pobles grecs a la Península Ibèrica i les guerres mèdiques. Es comencen a fixar estils arquitectònics i s’inicia una evolució estilística grega.

-   Clàssic (475-323 aC): època d’esplendor econòmic i polític on Esparta i Atenes estaven enfrontades. Es desenvolupa la democràcia a Atenes. Aquest període es compren des del fi de les guerres mediques fins la mort d’Alexandre el gran.

-    Hel·lenístic (323-146 aC): Al morir Alexandre el gran s’abandona l’idealisme i es centra en el realisme, mostrant diversitat temàtica, dinamisme, expressivitat i teatralitat. L’imperi es divideix, la cultura grega s’atomitza i Atenes deixa de ser capital.

Capitell: disposat a l’extrem de la columna per transmetre la força de l’entaulament.

Frontó: remat triangular, o corb, d’un pòrtic típic dels temples grecs, en aquest, es representen grups escultòrics d’escenes mitològiques.

Cornisa: part superior i sortint d’una façana, serveix per evitar que l’aigua caigui directament al mur.

Fris: part ample d’un entaulament que pot ser d’ordre dòric, jònic o corinti.

Arquitrau: part inferior de l’entaulament que es recolza a les columnes i serveix per transmetre el pes de la coberta a les columnes.

Entaulament: conjunt del fris, cornisa i arquitrau. Aquest últim, originalment era de fusta.