Arquitectura i escultura del Renaixement: Brunelleschi, Bramante, Donatello i Miquel Àngel
Església de San Lorenzo
Autor: Brunelleschi (Florència, 1377-1446)
Cronologia: 1421-1470
Estil: Renaixentista
Tipologia: Església
Material: Pedra
Localització: Florència
Biografia
Un dels arquitectes florentins més cèlebres del segle XV. La seva formació s'inicia com a orfebre i escultor. Després de la derrota en el concurs per decorar les portes del Baptisteri, que el va impulsar a deixar l'escultura per l'arquitectura, va aconseguir els seus majors èxits. Se li atribueix la invenció de la perspectiva, que va utilitzar en les seves construccions.
Descripció formal
L'exterior de l'obra és de tipus toscà, sobretot la façana. El conjunt manté una harmonia estructural perfecta i es poden veure amb claredat els diferents alçats de la nau central, les laterals i les capelles. La part posterior destaca per una cúpula lleugerament ogival.
A l'interior, la planta de creu llatina es divideix en tres naus i capelles laterals, transsepte i absis central, flanquejat per dues sagristies.
- Nau central: d'ordre corinti, que suporta un entaulament fragmentat i arcs de mig punt. Sobre aquests, un mur amb llargs finestrals que corresponen a l'obertura de l'arc inferior.
- Naus laterals: les capelles sobren a través d'arcs de mig punt, sobre els quals hi ha finestres circulars.
- Coberta: voltes bufades als laterals i un sostre pla amb casetons quadrats al centre.
- Creuer: s'alça una cúpula semiesfèrica sobre petxines.
Totes les línies de perspectiva convergeixen en un punt: l'altar, de manera que el visitant percep un costat i l'altre de l'església com a simètrics. L'autor es basa en la simetria i les matemàtiques, així com en l'harmonia de la complementarietat entre el quadrat i el cercle.
Resultat: un interior ampli, diàfan i molt lluminós, gràcies a les nombroses finestres a diferents alçades.
Integració urbana
Forma part de l'espectacular i homogeni centre històric de Florència, una ciutat renaixentista i enlluernadora.
Funció i contingut simbòlic
Pel que fa a la funció litúrgica, des del punt de vista arquitectònic, la simplicitat dels elements i l'ús de la geometria estaven pensats per provocar una sensació de pau i equilibri al visitant. Les proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d'una nova societat humanística que ha deixat enrere l'Edat Mitjana.
San Pietro in Montorio
Autor: Donato Bramante (Urbino, 1444-1514, Roma)
Cronologia: 1502
Tipologia: Església
Material: Pedra, marbre, granit
Estil: Renaixentista
Localització: Roma
Diàmetre: 4,5 m
Biografia
És el millor representant de l'arquitectura del Alt Renaixement. Tot i que va dedicar una bona part de la seva carrera a la pintura, va treballar a Bèrgam, al Palau del Podestà. L'any 1480 es va establir a Milà, on va participar amb Leonardo da Vinci en la renovació artística i cultural de la ciutat. L'any 1499 va anar a Roma i va participar com a arquitecte en la basílica de Sant Pere.
Descripció formal
El temple es divideix en dos pisos. El primer comença amb una escalinata circular que limita el peristil de 16 columnes d'ordre toscà. Sobre aquestes se situa un entaulament clàssic format per un arquitrau, un fris dividit en tríglifs i metopes decorades amb imatges dels instruments del martiri de Sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana, i una cornisa.
El pis superior envolta un cos cilíndric que fa les funcions de tambor i que contribueix a la lleugeresa del conjunt. També hi trobem una sèrie de finestres obertes i nínxols en forma de semicúpules coronades per una petxina.
Damunt, s'alça una cúpula de mitja esfera, i els nervis acaben en una llanterna rematada amb una creu.
A l'interior hi ha una única cel·la de planta circular amb pilastres adossades al mur, sobre la cripta construïda al lloc on es creu que va ser crucificat Sant Pere. A l'costat oposat a l'entrada principal hi ha un altar petit pensat per a la celebració litúrgica d'un grup de fidels.
Integració urbana
Pretenia emmarcar l'obra en un pati circular que potenciés la monumentalitat del llenguatge clàssic. No va prosperar, i l'obra va quedar a l'interior del claustre rectangular del monestir. No obstant això, els nombrosos càlculs geomètrics i de proporcions, juntament amb la concepció pictòrica de la llum, generen clarobscurs entre els diferents espais i volums que van permetre el deliteig de la monumentalitat.
Funció i contingut simbòlic
Finançat pels Reis Catòlics, es va edificar per commemorar el martiri de Sant Pere, on va ser crucificat i mort. La tipologia circular estava relacionada amb la creença neoplatònica que afirma que a «Déu li correspon la forma geomètrica més perfecta», és a dir, l'esfera. Per aquest motiu, el temple es considera un temple platònic ideal. La cúpula simbolitza el trànsit del món terrenal al celestial.
David
Autor: Donatello (Florència, 1386-1466)
Cronologia: 1444-1446
Tipologia: Escultura exempta
Material: Bronze
Mides: 1,58 m
Estil: Renaixentista
Tema: Bíblic
Localització: Museo Nazionale del Bargello (Florència)
Biografia
Donatello va ser l'escultor més famós del segle XV. El seu aprenentatge es va produir sota les ordres de Ghiberti, però va desenvolupar un estil molt diferent. Va realitzar obres importants per a la catedral de Florència. Després va marxar a Roma (1430-1432), on va quedar impressionat. Entre 1443 i 1453 va viure a Pàdua, on va realitzar treballs importants, i l'any 1453 va tornar a Florència.
Descripció formal
Representa un jove nu, dret, amb cabells llargs, barret i calçat amb unes botes fins als genolls. A la mà esquerra subjecta una pedra amb la qual va ensorrar el seu enemic i a la dreta aguanta l'espasa amb què li va tallar el cap.
La cama dreta aguanta el pes del cos mentre l'esquerra descansa sobre el cap de Goliat. La nuesa permet apreciar el modelatge suau del cos i el joc de corbes compositives que dibuixen una anatomia perfecta. Amb el contrapposto, Donatello aconsegueix una hàbil compensació de volums, recreant la corba prexiteliana: manté dret el tors alhora que eleva el maluc dret i flexiona l'altra cama.
La sinuositat dels contorns delicats està reforçada per la perfecció anatòmica de la musculatura, cosa que genera ambigüitat en la sexualitat del personatge. El seu rostre transmet una sensació de serenitat gràcies a les proporcions molt estudiades de les faccions.
Temàtica
Segons la Bíblia, David es va oferir al rei d'Israel (Saül) per acceptar el desafiament del gegant Goliat, que volia decidir en una lluita personal el vencedor de la guerra que mantenien els dos pobles. Amb una simple fona, David va aconseguir vèncer-lo. Això es pot interpretar com una prefiguració de la victòria de Jesús sobre Satanàs, del bé sobre el mal.
Històricament s'ha interpretat l'elm amb visera i les ales de Goliat com una al·lusió als ducs de Milà, que en aquella època amenaçaven la ciutat de Florència, representada per David (que duu al cap el barret típic dels pagesos florentins). Alguns crítics afirmen que no es tracta de la victòria del rei David, sinó de la representació del déu Mercuri amb el cap del gegant Argos.
Pietat
Autor: Miquel Àngel (Caprese, 1475-1564, Roma)
Cronologia: 1498-1499
Tipologia: Escultura exempta
Material: Marbre
Mides: 1,74 x 1,95 m
Estil: Renaixentista
Tema: Religiós
Localització: Basílica de Sant Pere del Vaticà
Biografia
Va ser pintor, escultor, arquitecte i dibuixant, i un dels creadors més destacats del Renaixement. Va passar part de la infància i la joventut acollit pels Mèdici i es va relacionar amb el selecte ambient aristocràtic. Durant aquests anys es va formar com a pintor al taller de Ghirlandaio, on va aprendre la tècnica del fresc i va desenvolupar una gran capacitat de dibuix.
Florència va passar per una mala situació política després de la mort de Llorenç de Mèdici, i Miquel Àngel es va traslladar a Bolonya i després a Roma, on va crear la Pietat. El 1505 va tornar a Florència i va realitzar diverses obres. El 1546 va ser nomenat arquitecte del Vaticà i va construir la cúpula de la basílica.
Descripció formal
Representa Maria i Crist, construïts en una composició piramidal que exemplifica la perfecció de l'equilibri clàssic. El cos nu de Crist descansa sobre Maria, amb les extremitats penjants. Els rostres són serens, sense expressió de dolor. Tots dos personatges mostren una expressió de bellesa platònica (ideal), ja que l'autor vol comunicar un concepte de perfecció.
El treball de modelat aconsegueix una gran sensació de dinamisme, flexibilitat i realisme en els vestits de Maria. També són excel·lents la nitidesa i la precisió amb què tracta els detalls anatòmics del cos de Crist. La manera de treballar de l'artista és la d'un bloc de marbre del qual va anar obtenint les figures a poc a poc, llevant-ne el material sobrer.