Arquitectura del segle XIX: Neoclassicisme, Torre Eiffel i Escola de Chicago

La Madeleine: Neoclassicisme sota Napoleó

La Madeleine és un dels principals exemples d'arquitectura neoclàssica a França. Va ser construïda com a obra pública per Napoleó. Els elements propis de l'estil neoclàssic són evidents en aquesta obra, que revisa els models del classicisme grec i romà, adaptant-los al segle XIX. La raó, l'equilibri i l'harmonia de l'època clàssica són els pilars d'aquest estil, que rebutja el barroc i el rococó. Sorgeix el moviment academicista, fonamental per entendre l'art dels segles XIX i XX, ja que considera l'art clàssic com el model a seguir.

Context històric de la Madeleine

L'obra simbolitza la reacció francesa després de la seva pròpia revolució i reflecteix la prepotència militar de l'època. És un moment en què sorgeix el neoclassicisme com a nova corrent de pensament, que busca millorar l'urbanisme de la ciutat.

Influències i transcendència

L'obra es va inspirar en la Maison Carrée, amb la qual s'assembla, excepte en les dimensions. El neoclassicisme va ser la base de la decoració de molts edificis del segle XIX a totes les ciutats europees.

Torre Eiffel: Arquitectura del ferro i Exposicions Universals

La Torre Eiffel és obra d'un arquitecte i enginyer francès que va desenvolupar una important indústria de construccions metàl·liques arreu d'Europa. Els elements propis de l'arquitectura del ferro són presents en aquesta obra, que destaca per l'ús predominant del ferro com a nou material constructiu del segle XIX. Això va permetre construir edificis íntegrament en ferro, lleugers, funcionals i pràcticament sense elements decoratius afegits.

Les Exposicions Universals

A partir del 1856, a Londres, s'instaura una modalitat de propaganda tecnològica anomenada Exposicions Universals. En aquestes, una ciutat del món convida a diversos països a construir pavellons on exposar la seva riquesa. Durant un temps, la ciutat es converteix en un centre econòmic i comercial. Periòdicament, una o dues ciutats organitzen una Exposició Universal, que pot ser d'un tema genèric o d'un de concret.

Magatzems Carson: Escola de Chicago i els gratacels

Els Magatzems Carson són obra d'un arquitecte americà, fundador de l'Escola de Chicago. Es va especialitzar en estructures metàl·liques i arquitectura urbana, concretament en arquitectura comercial, industrial i gratacels. Després d'un gran incendi que va arrasar bona part de Chicago, els arquitectes van tenir l'oportunitat de reconstruir la ciutat amb nous edificis.

Característiques de l'Escola de Chicago

• Ús d'estructures metàl·liques que permeten carcasses de ferro, i edificis de gran alçada i molt lleugers.
• Ús de pilars i bases de formigó.
• Finestres extenses, grans i horitzontals.
• Possibilitat d'eliminar els murs de càrrega.
• Ús dels ascensors elèctrics.
• Progressiva eliminació d'elements decoratius, substituïts per superfícies llises i envidriades.
• La forma està al servei de la funcionalitat.

Context històric dels Magatzems Carson

A finals del segle XIX i principis del XX, els Estats Units, igual que altres ciutats, intentaven expandir-se i aconseguir un gran imperi econòmic.