Arquitectura del Renaixement a Florència: Brunelleschi i l'Humanisme

Florència: Humanisme al Renaixement (S. XV i XVI)

Pioners i Concepció Espacial Humanista

Figures Clau

• Brunelleschi: Va impulsar la perspectiva i l'ús de l'ordre corinti florentí.
• Alberti: Va aplicar principis clàssics a l'església, basant-se en l'arc de triomf.

Concepció de l'Espai Arquitectònic Humanista

L'home ja no creu únicament en un regne de Déu, sinó que imagina un cosmos en termes numèrics, matemàtics i científics. Considera l'arquitectura com una ciència matemàtica amb l'objectiu de fer visible l'ordre còsmic.

Principis Fonamentals

A) Retorn al Coneixement de l'Antiguitat Romana

L'arquitecte romà Vitruvi (75-10 aC) destaca les proporcions matemàtiques del cos humà i les considera la mesura per a qualsevol construcció arquitectònica.

B) Proporcions Antropomòrfiques i Relacions Geomètriques

Es busca convertir un volum longitudinal en una planta central. Apareixen totes les combinacions possibles de plantes circulars, poligonals i en creu amb capelles secundàries. Cada element conserva el seu grau d’independència dins del conjunt.

C) Centralitat Espacial

La ciutat aspira a una forma ideal i proporcionada, sent objecte d’estudis científics.

BRUNELLESCHI (1377-1446)

Arquitecte, escultor, enginyer i mecànic.

Aprenentatge 1: L'Arquitecte com a Humanista

• Recuperació del llenguatge clàssic, idealització i estudi profund de l'art greco-romà.
• Trencament amb la pràctica gremial (imitació) i pas a l'artista liberal i intel·lectual (observació).
• La figura del creador (arquitecte/artista) adquireix un nou rol social, com a producte cultural.

Aprenentatge 2: Desenvolupament i Avenç Tecnològic

• Innovació tecnològica en relació a l'estil gòtic.
• Superació de limitacions tecnològiques.

Santa Maria dei Fiore: La Cúpula

El projecte inicial era d'origen gòtic (Arnolfodi Cambio, 1296). Les crisis de finals del segle XIV van interrompre l'obra, deixant la planta al descobert. El 1418 es va convocar un concurs per solucionar la cúpula sobre un edifici preexistent amb voltes d'aresta (creueria) i arcs apuntats (elements gòtics).

Solució de Brunelleschi:

• Perfil apuntalat.
• Cúpula autoportant.
• Aparell d'espina de peix.
• Doble casquet (alleugeriment i resistència, en contrast amb les masses romanes).
• Filades en Catenària.
• Cèrcol perimetral.
• Llanterna (pes superior per treballar a compressió).
• Disseny de grua com a sistema d'elevació.

Aprenentatge 3: Innovació de la Perspectiva

• Ús d'un sol punt de fuga.
• Canvi de percepció i experiència de l'espai.
• L'espai es concep com un continu geomètric, unitat parametritzable.
• La perspectiva com a eina projectual i la pintura com a mitjà d’experimentació geomètrica.
• Anticipació de la percepció de l'espai.

OBRES I COMPARACIONS DE BRUNELLESCHI

Santa Maria Novella (Arnolfodi Cambio, 1278-1350)

• Voltes gòtiques (d'aresta) i arcs apuntats.
• Planta estreta i alta.
• Cerca de verticalitat.

San Lorenzo (Brunelleschi, c. 1430)

• Imita la basílica paleocristiana, amb descàrrega sobre pilars.
• Cúpula, arcs de mig punt, columnes corínties (ordres clàssics).
• Línies de fuga cap a l'altar.
• Planta més ampla i noves capelles laterals.
• Cúpula damunt d'arcs.
• Cerca de centralitat, geometria i proporció.
• Planta en T, tot i que encara domina l'eix longitudinal.
• La cúpula actua com a instrument per agregar un espai central dominant.
• Capelles integrades en la secció del mur.

Basílica de Santo Spirito (Brunelleschi, c. 1430)

• Planta en creu llatina: el presbiteri té les mateixes proporcions que el transsepte.
• Simetria.
• Naus laterals contínues en presbiteri i transsepte.
• Voltes de quatre punts (o bufades), recolzades sobre pilars i sobre la volta de les capelles laterals.
• Capitell amb fragment d’arquitrau: entaulament, fris i cornisa, sobre el qual es desplega l'arc.
• Coberta amb sostre fals cobert amb cassetons.