Arquitectura del Ferro i Organicista: Anàlisi de la Torre Eiffel i Fallingwater

La Torre Eiffel: Símbol de l'Enginyeria Industrial (1889)

Fitxa Tècnica de la Torre Eiffel

• Autor: Alexandre Gustave Eiffel
• Cronologia: 1887-1889
• Localització: París, Camps de Mars
• Estil: Arquitectura del segle XIX i dels nous materials

Context Històric: Exposició Universal de 1889

La Torre Eiffel es va construir entre 1887 i 1889 amb motiu del centenari de la Revolució Francesa (1789) i per a l’Exposició Universal de París. Inicialment, el projecte havia estat rebutjat per Barcelona.

L’obra simbolitza el progrés de la Revolució Industrial, una època marcada per l’ús de nous materials com el ferro, el ciment i el vidre, que eren més econòmics i permetien una construcció ràpida.

L’augment de població urbana va fer necessàries noves infraestructures i habitatges, impulsant l’enginyeria moderna (construcció de ponts, estacions i vies ferroviàries). La burgesia emprenedora va jugar un paper clau en aquest desenvolupament, i les exposicions universals van ser un gran impuls per a l’arquitectura i la innovació tecnològica.

Anàlisi Formal i Estructura

La Torre Eiffel és una obra d’enginyeria industrial, construïda amb ferro forjat. Presenta una estructura piramidal i simètrica, dividida en quatre blocs separats per tres plataformes.

Els quatre pilars inclinats de la base suporten l’estructura, reforçats amb arcs i sistemes hidràulics dissenyats per resistir el vent. Amb una alçada de 325 m, destaca per:

• Verticalitat i lleugeresa.
• Innovació tècnica.

Representa un nou estil funcional i modern, propi de la Revolució Industrial, on la bellesa rau en l’estructura i en els materials nous utilitzats.

L'Arquitectura dels Nous Materials

Aquest estil neix en el context de la Revolució Industrial, caracteritzat per l’ús innovador de ferro, acer i vidre, que permeten construccions més altes, ràpides i lleugeres. Destaca la verticalitat i l’eficiència estructural.

Els enginyers van ser clau en aquest procés, ja que estaven més oberts als materials nous que molts arquitectes, encara lligats a tradicions.

Exemples d'Arquitectura dels Nous Materials

• Antecedent: Crystal Palace de Paxton.
• Obres representatives: Pont de ferro de Girona, estructura interna de l’Estàtua de la Llibertat.
• Influència moderna: Ponts de Calatrava.

Casa Kaufmann (Fallingwater): Arquitectura Organicista

Fitxa Tècnica de la Casa de la Cascada

• Títol: Casa Kaufmann o Casa de la Cascada (Fallingwater)
• Autor: Frank Lloyd Wright (1867-1959)
• Cronologia: 1938
• Tipologia: Casa unifamiliar
• Estil: Organicista
• Localització: Bear Run, Pennsilvània (EUA)

Context Històric i Artístic

L'obra es situa en un període de grans tensions internacionals, just abans de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), que dividiria el món en dos blocs: Comunistes (Unió Soviètica) i Capitalistes (EUA i part d’Europa). Aquest context també inclou esdeveniments com la Revolució Cubana i les Dictadures Sud-americanes.

Els grans centres artístics de l'època eren París, Alemanya, Àustria, Rússia, Suïssa, Holanda i Nova York.

Frank Lloyd Wright i l'Arquitectura Organicista

Frank Lloyd Wright va treballar entre 1887 i 1893 al taller de Louis Sullivan, a Chicago. Es va adonar del perill que podia suposar l’excés de racionalisme funcional del seu mestre.

Per això, va proposar una arquitectura on la construcció havia de derivar-se directament de l’entorn natural i relacionar-s’hi, buscant l'harmonia dels edificis tant amb les necessitats de l’home com amb la natura. Aquesta formulació va donar pas a l’Arquitectura Organicista, de la qual Wright és el representant principal.

Anàlisi Formal de la Casa de la Cascada

La Casa de la Cascada és un habitatge unifamiliar de tres plantes que exemplifica l’arquitectura organicista, integrant-se perfectament en l’entorn natural.

Està construïda a partir de plans verticals de pedra i horitzontals de formigó en volada, evocant la cascada sobre la qual s’assenta. L’equilibri entre horitzontalitat i verticalitat genera una composició asimètrica i plàstica.

Criteris Compositius Clau:

• L’encreuament de volums.
• La projecció interior-exterior.
• La integració amb el paisatge.

A l’interior, la distribució és lliure i adaptada a cada espai. S'utilitza vidre als angles i grans obertures que connecten visualment amb la natura, evitant sensacions de tancament. A la planta superior hi ha els dormitoris i l’estudi.

L’edifici s’adapta al terreny mitjançant voladissos que actuen com a sostres i terrasses, imitant el relleu natural. La casa expressa la voluntat de viure en harmonia amb la natura, tot mantenint les comoditats modernes, i representa un dels màxims exponents de l’arquitectura orgànica.