L'Arquitectura del Ferro: Context Històric i Cultural de la Torre Eiffel

Fitxa Tècnica de l'Obra

Autor:

Alexandre Gustave Eiffel

Cronologia:

1887-1889

Material:

Ferro forjat

Estil:

Arquitectura del ferro

Localització:

Champs de Mars, París

Context Històric: La Segona Meitat del Segle XIX

La segona meitat del s. XIX es va caracteritzar per una sèrie d’esdeveniments històrics de gran transcendència política i social: la unificació italiana, el reordenament de grans imperis i la consolidació dels Estats Units d’Amèrica després de la Guerra de Secessió.

Es produeixen transformacions socioculturals importants. L’afirmació de la burgesia com a gran consumidora d’activitats culturals, la mercantilització de l’art i una nova forma de relació entre l’artista i el client. El creixement demogràfic, la major concentració urbana, el desenvolupament industrial i els canvis en les comunicacions (especialment el ferrocarril) van dur al replantejament de les necessitats urbanístiques de les grans ciutats i a la substitució del treball artesà pel treball mecànic.

La societat, cada vegada més industrialitzada i competitiva, va contribuir a la inevitable substitució del llenguatge artístic vigent per uns altres llenguatges més adequats a les noves perspectives.

El 1870, com a conseqüència de la derrota francesa en la Guerra Franco-Prussiana, cau l’imperi de Napoleó III i es proclama la Tercera República Francesa.

Després d’un període d’inestabilitat política i social i del fracàs de la Comuna de París, la Tercera República es consolida i França inicia un període de gran prosperitat econòmica, degut principalment a la creació d’un gran imperi colonial.

Context Cultural i Tendències Artístiques

El centre artístic europeu més important de la segona meitat del segle XIX va ser París. La capital francesa es va convertir en centre creador i receptor de les tendències pictòriques principals: Realisme, Impressionisme, Postimpressionisme i Simbolisme.

Des d’un punt de vista cronològic, l’evolució arquitectònica de la segona meitat del segle XIX començà amb un corrent historicista en convivència amb les noves propostes derivades de la utilització del ferro com a material constructiu. Precisament aquest progrés tècnic va suposar la base de la futura arquitectura funcionalista de l’inici del segle XX, alhora que va servir també per dur a terme els arriscats projectes modernistes.

Reptes i Necessitats de l'Arquitectura Industrial

El progrés va exigir trobar respostes vàlides als nous problemes plantejats:

• L’augment de la població va fer necessàries construccions ràpides i barates.
• Els nous mitjans de comunicació, com ara el ferrocarril, van exigir l’edificació d’estacions i la construcció de ponts i, en general, la realització de grans obres públiques.
• Les noves indústries necessitaven instal·lacions amb característiques i dimensions fins aleshores desconegudes.
• El progrés en cultura i educació va dur a la creació de museus i biblioteques.

D’altra banda, la gran riquesa produïda va estimular la cerca de nous mercats, i es van potenciar les Exposicions Universals, amb les seves grans instal·lacions efímeres que exigien un alt desenvolupament de la tècnica constructiva.