L'Arquitectura Cristiana: De la Basílica a la Bizantina

La basílica cristiana: orígens i tipologia

Una basílica era un lloc que servia per dur a terme diferents activitats. Els cristians la feien servir com un lloc de reunió per practicar la seva religió, el cristianisme. En un principi, el cristianisme com a religió estava perseguit, però cap a l'any 300 d.C., el cristianisme es converteix en una religió oficial i adoptada pels romans. Aquestes basíliques van ser les predecessores del que serien les esglésies. Les basíliques eren de gran superfície i de forma rectangular. Tenien les entrades pels costats llargs i als costats curts era on estaven els absis. Agafada la idea de la basílica, els cristians la van remodelar i van començar a construir les esglésies. Aquestes esglésies eliminaven un dels absis per convertir-lo en entrada i, així, eliminar les laterals. També en el costat on estava l'absis, modificaven l'estructura de tal forma que quedés l'edifici amb forma de creu. Per la part exterior eren molt pobres, ja que el que era veritablement important era l'interior. Aquest interior estava molt més cuidat, treballat i polit.

Parts d'una basílica

• Claristori
• Nau central
• Nau lateral
• Nàrtex
• Absis
• Arc
• Altar
• Pinyó
• Cor
• Atri

Petxines i trompes: solucions estructurals

La petxina i la trompa van ser dos descobriments clau per a la construcció de cúpules a l'Imperi Bizantí, a diferència de l'Occident. Són les solucions geomètriques de la descàrrega en planta quadrada. La trompa, per a una esfera inscrita, és un element estructural que permet superposar dues estructures de diferent traçat geomètric (volta octogonal o esfèrica, cúpula) en una base quadrada, o bé per aixamfranar una cantonada. La petxina, per a una esfera circumscrita, és l'element estructural que resol la trobada entre la base circular d'una cúpula i una planta quadrada. És comú que s'insereixi un tambor cilíndric amb vitralls entre les petxines i la cúpula per augmentar la seva elevació i il·luminació.

La desmaterialització en l'arquitectura

La desmaterialització és fer que l'edifici sembli fet d'esperit. El tipus de desmaterialització més comú és gràcies a la llum, que per a ells era la materialització de l'Esperit Sant. Un exemple és la cúpula de l'església de Santa Sofia, que tenia finestres a la base de la cúpula per tal que semblés enlairada i "flotant". També s'utilitzaven obertures als murs per deixar entrar la llum a espais concrets per tal de fer entendre que és l'Esperit Sant.

A més, aplicaven revestiments molt més abstractes i creaven mosaics amb tessel·les folrades amb làmines d'or i vidriats. També es va produir la desmaterialització dels ordres dòric, jònic i corinti, que eren ordres pagans.

L'al·legoria i el seu paper en l'art cristià

Una al·legoria és una representació metafòrica d'idees abstractes per mitjà de figures o de temes plàstics, de manera que s'evoca gràcies a una semblança. Al cristianisme en trobem a l'art religiós, el qual representa Déu en forma de:

• Pescador: Jesús salvador d'homes (Iesus Christus Dei Filius Salvator).
• Colom: Esperit Sant.
• Pastor: Jesús guia els homes.

Aquest art paleocristià creu que no és important el refinament, sinó ser ràpid i reivindicatiu, ja que estava prohibit en un inici.

El concepte d'església i la seva evolució

La paraula església prové de la veu grega ekklesia, que vol dir assemblea. És el lloc de reunió de la religió cristiana on es recorda Jesús, celebrada inicialment en llocs públics i profans per tal de passar desapercebuts. Per aquest motiu s'escull la basílica, un espai de comerç ciutadà.

El desenvolupament històric de l'edifici és degut a l'acceptació d'aquesta nova religió i la permissivitat per construir temples de culte, que es quedaran amb el nom d'església i la forma de basíliques, tot i que a poc a poc s'hi afegiran i modificaran parts, com els deambulatoris.