Arquitectura i Context del Renaixement: Guia Essencial

Arquitectura Renaixentista: Característiques i Evolució

El Quattrocento: Orígens i Elements Clau

El Quattrocento va experimentar una atracció especial per la Toscana, i en especial la seva capital, Florència. El Renaixement trenca amb l'estil gòtic. Habitualment s'utilitzen els tres ordres grecs (dòric, jònic i corinti), als quals s'afegeixen els dos romans (toscà i compost). Com a elements de cobriment, destaquen l'arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula de mitja taronja.

El Cinquecento i el Manierisme: Innovació i Ruptura

Durant el Cinquecento, per decorar les edificacions, els artistes creen mostres que combinen elements animals i humans. Els arquitectes del segle XVI també tenen un interès per la normativa clàssica. El període manierista es caracteritza per la ruptura amb la normativa clàssica, alterant la morfologia dels ordres arquitectònics. El manierisme és un art aristocràtic lligat a les corts europees.

Urbanisme i Espais: De la Ciutat Medieval a la Ciutat Ideal

Els projectes urbanístics del Renaixement busquen trencar amb l'anarquia organitzativa de la ciutat medieval. En l'àmbit urbà, les seves propostes es dirigeixen a l'organització de ciutats ideals, mentre que en l'àmbit privat es tendeix a l'organització dels espais oberts.

Tipologies Arquitectòniques Renaixentistes

Les tipologies arquitectòniques renaixentistes més comunes són l'església i el palau.

L'Església Renaixentista

Les formes de les plantes de les esglésies són principalment dues:

• La basilical, en forma de creu llatina, amb tres naus i cúpula al creuer.
• La centralitzada.

És Alberti qui representa millor el nou estil renaixentista amb les seves obres realitzades a Màntua, com Sant Andreu i Sant Sebastià. Les façanes estan comunament organitzades en tres cossos verticals, el centre més alt que els laterals, que s'hi uneixen a través de volutes, com per exemple la façana de l'església gòtica de Santa Maria Novella a Florència, obra d'Alberti.

El Palau Renaixentista

Els palaus tenen una forma cúbica coronada per una cornisa, i motllures horitzontals que separen els tres pisos, estructurats en tres ordres: dòric, jònic i corinti. La façana, que dóna a la portalada principal, presenta nombroses finestres. Un exemple destacat és el Palau Rucellai d'Alberti.

Altres Tipologies

Una tipologia arquitectònica pròpia del segle XVI és la casa de camp, concretament les vil·les. Altres propostes arquitectòniques són els hospitals, com l'Ospedale degli Innocenti a Florència, o els teatres, com el Teatre Olímpic de Vicenza.

Context Històric del Renaixement

Conflictes i Canvis Polítics al Segle XVI

Al segle XVI, les lluites entre Francesc I de França i Carles I d'Espanya van convertir Europa en un camp de batalla. Aquest conflicte va tenir també grans repercussions a Itàlia, ja que el suport del papa al monarca francès va provocar l'assalt de les tropes imperials a la ciutat de Roma. Això va ser la causa principal de la decadència del papat.

Economia i Mecenatge al Quattrocento Italià

A la Itàlia del Quattrocento, les dinasties de prínceps van ser capaces de mantenir-se en el poder d'algunes ciutats durant molts anys. En el terreny econòmic, al final del segle XV es va produir un creixement notable. Aquesta nova riquesa va repercutir en l'art, ja que gràcies al poder econòmic es va produir un major desenvolupament cultural a les corts dels reis i a la residència dels mecenes.

Reforma, Contrareforma i Difusió Artística

La Reforma Protestant de Martí Luter va canviar el mapa religiós europeu. El papa Pau III va convocar la Contrareforma, la ideologia de la qual va estar molt vinculada a l'art. Al llarg del segle XV, les noves tendències artístiques es van desenvolupar per Itàlia. Florència i Roma van ser els centres més importants. Al segle XVI, el Renaixement es va estendre per tot Europa mitjançant els artistes viatgers. Cronològicament, el Renaixement comprèn dues etapes: el Quattrocento i el Cinquecento.