Arquitectura Clàssica: Anàlisi de Monuments Grecs i Romans Emblemàtics

Escrito el 13 de Julio de 2025 en catalán con un tamaño de 8,29 KB

Partenó

Cronologia: 447-438 aC
Tipologia: Temple
Material: Marbre del Pentèlic i fusta
Estil: Grec Clàssic (ordre dòric)
Localització: Acròpoli d'Atenes
Biografies/Context: Arquitectes Fídies (escultor), Ictinos i Cal·lícrates. Ubicat a l'Acròpoli d'Atenes, símbol de la democràcia atenesa.
Funció/Significat: Temple religiós commemoratiu dedicat a la deessa Atena Pàrtenos, protectora d'Atenes.
Influència/Característiques: Aquest és un temple singular que va servir de model per a l'arquitectura renaixentista i neoclàssica. És l'exemple més pur de l'ordre dòric, amb refinaments òptics.

Cronologia: 421-405 aC
Tipologia: Temple
Material: Marbre del Pentèlic
Estil: Grec Clàssic (ordre jònic)
Localització: Acròpoli d'Atenes
Biografies/Context: Atribuït a Mnesicles (segons la llegenda, després d'un accident en la construcció, Atena li va mostrar en somnis una herba que el va curar).
Entorn: Situat al costat del Partenó, en el lloc on, segons la llegenda, Posidó va fer brollar una font d'aigua salada i Atena va fer créixer l'olivera sagrada. S'adapta a la topografia irregular de l'Acròpoli.
Funció/Significat: Dedicat a Atena Políada, Posidó i Erecteu. Lloc sagrat on es veneraven diverses divinitats i mites fundacionals d'Atenes. Destaca el pòrtic de les Cariàtides, que commemora les dones de Cària, capturades com a esclaves durant les Guerres Mèdiques.

Cronologia: 421 aC (projectat el 449 aC)
Tipologia: Temple
Material: Marbre del Pentèlic
Estil: Grec Clàssic (ordre jònic)
Localització: Acròpoli d'Atenes
Biografies/Context: Arquitecte Cal·lícrates, destacat de l'època de Pèricles. També va ser autor d'una part de les muralles de la ciutat d'Atenes.
Entorn: Situat al costat dels Propileus, formant part dels edificis sagrats que conformen l'Acròpoli. Orientat a l'est, cap a la sortida del sol.
Funció/Significat: Temple dedicat a la deessa Atena Niké (Victòria). Commemora la victòria d'Atenes sobre els perses. Temple religiós, situat a l'exterior del recinte principal.
Influència/Característiques: A diferència de l'Erectèon, la seva petita escala i la seva elegància el fan una joia de l'art grec, amb un fris continu que representa escenes de batalla.

Cronologia: c. 350 aC
Tipologia: Teatre
Material: Pedra
Estil: Grec Clàssic
Localització: Epidaure, Peloponès
Biografies/Context: Atribuït a Policlet el Jove, net del famós escultor del mateix nom. També va ser autor de temples circulars i estàtues.
Entorn: La càvea està situada al vessant d'un pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya, la qual cosa permet una perfecta integració amb el paisatge.
Funció/Significat: Funció lúdica i religiosa, ja que formava part del santuari d'Asclepi, déu de la medicina. Les representacions teatrals formaven part de les festes celebrades en honor a Dionís, tenint inicialment una finalitat religiosa i sent el lloc on es feien ofrenes al déu.
Influència/Característiques: Famosa per la seva acústica gairebé perfecta, que permet escoltar clarament des de qualsevol punt de la càvea. Va ser un model per a l'amfiteatre romà.

Cronologia: 180-160 aC
Tipologia: Altar monumental
Material: Marbre
Estil: Grec Hel·lenístic
Localització: Originalment a Pèrgam (actual Turquia), actualment al Pergamonmuseum de Berlín.
Context Històric: Construït durant el regnat d'Èumenes II de Pèrgam. Després de la mort d'Alexandre el Gran, els seus generals (diàdocs) es van repartir l'imperi, donant lloc als regnes hel·lenístics. El regne de Pèrgam va ser un centre cultural i artístic important.
Entorn: Situat a la part superior de l'acròpoli de Pèrgam, sobre una gran terrassa.
Funció/Significat: Expressió màxima de l'art hel·lenístic. Commemora la victòria del poble atàlida sobre els bàrbars gàlates, simbolitzada per la Gigantomàquia (batalla entre déus i gegants) representada en el seu gran fris.
Influència/Característiques: Va ser un dels altars més grans de l'antiguitat. Destaca pel seu dramatisme, moviment i expressivitat, característics de l'art hel·lenístic.

Cronologia: Segle I dC (72-80 dC)
Tipologia: Amfiteatre
Material: Blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc.
Estil: Romà Imperial
Localització: Roma
Context Històric: Construït per l'emperador Vespasià de la dinastia Flàvia, sobre l'antic estany de la Domus Aurea de Neró. Inaugurat per Tit.
Descripció: S'assenta sobre un estilòbat. Els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt amb columnes adossades, mentre que el quart nivell presenta un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars. Els ordres arquitectònics utilitzats són: dòric (o toscà) al primer nivell, jònic al segon i corinti al tercer. La seva planta és el·líptica.
Funció/Significat: Destinat a espectacles públics com combats de gladiadors, caceres d'animals salvatges (venationes) i recreacions de batalles navals (naumàquies). Símbol del poder i la grandesa de l'Imperi Romà.

Cronologia: 118-128 dC
Tipologia: Temple (posteriorment església)
Material: Formigó, granit, maó, marbre i fusta.
Estil: Romà Imperial
Localització: Camp de Mart, Roma
Context Històric: Reconstruït per l'emperador Adrià entre el 118 i el 128 dC, després d'un incendi l'any 80 dC que va destruir l'edifici original d'Agripa.
Entorn: Originalment situat al costat d'una plaça porticada.
Funció/Significat: Originalment dedicat a tots els déus de l'Olimp (un panteó). Va ser un temple de culte i religiós, i també un lloc de judicis al segle II dC. A partir del segle VII dC, es va convertir en una església cristiana (Santa Maria ad Martyres), la qual cosa va contribuir a la seva excel·lent conservació.
Característiques: Destaca la seva cúpula de formigó, la més gran del món antic, amb un òcul central que és l'única font de llum.

Cronologia: c. 16 aC
Tipologia: Temple
Material: Pedra calcària
Estil: Romà Imperial
Localització: Nimes, França
Context Històric: Construït durant el regnat de l'emperador Octavi August. És un dels temples romans millor conservats del món.
Entorn: Situat a l'antic fòrum romà de Nimes, en la intersecció del cardo i el decumanus.
Funció/Significat: Dedicat en honor a Gai i Luci Cèsar, néts i hereus adoptius d'Octavi August, i als déus de Roma. Monument commemoratiu i de culte imperial.
Característiques: Temple pseudoperípter, amb columnes adossades a les parets de la cel·la, i un pòrtic hexàstil.

Etiquetas: