Arquitectura i Art de l'Antiguitat: Grècia i Roma

Exercici 1: Elements de l'Arquitectura Grega

Identificació de les Parts del Temple

• 1. Estereobata
• 2. Estilobat
• 3. Equí
• 4. Àbac
• 5. Arquitrau
• 6. Mètopa
• 7. Tríglif
• 8. Entaulament
• 9. Frontó
• 10. Acroteris

Conceptes Fonamentals

Èntasi: és quan una columna no és del tot recta, sinó que al mig fa una petita panxa. Els grecs ho feien expressament perquè, si la fessin totalment recta, l’ull humà la veuria com si s’estrenyés massa. Així aconseguien que la columna semblés més equilibrada.

Mègaron: era la sala principal dels palaus micènics. Normalment tenia forma rectangular, amb una obertura al davant i un foc al mig de l’habitació. Era on el rei feia reunions o cerimònies. Aquest tipus de sala va servir de model per a la construcció dels temples grecs més tard.

Diàzoma: és com un passadís que divideix les grades del teatre grec en dues parts: la de dalt i la de baix. Servia perquè la gent pogués circular millor i trobar el seu seient sense molestar els altres.

Paludamentum: era una mena de capa o mantell que portaven els generals i emperadors romans. Solia ser de color porpra o vermell i la subjectaven amb una agulla a l’espatlla. Representava poder i comandament militar.

Exercici 2: El Panteó d'Agripa

Fitxa Tècnica

• Nom: Panteó d'Agripa
• Autor: Originalment va ser encarregat per Marc Agripa, però l'edifici actual és una reconstrucció feta sota l'emperador Adrià.
• Cronologia: Al voltant de l'any 118-125 d.C.
• Localització: Roma, Itàlia.
• Estil: Arquitectura romana.
• Materials: Formigó romà, marbre i pedra.
• Funció original: Temple dedicat a tots els déus romans.
• Funció actual: Església cristiana i monument històric.

Descripció Formal

El Panteó combina una façana clàssica amb un espai interior totalment innovador. A l'exterior hi ha un pronaos amb vuit columnes corínties de granit que recorden un temple grec tradicional. Damunt hi ha un frontó triangular on encara es pot llegir la inscripció. Darrere la façana, però, hi ha la part més impressionant: una rotonda enorme coronada per una cúpula semisfèrica.

Aquesta cúpula és una de les més grans de l'antiguitat i té un òcul central per on entra la llum natural. L'interior forma una esfera perfecta: l'alçada fins a l'òcul és igual al diàmetre de la base. Les parets estan recobertes de marbre de colors, i dins hi ha nínxols entre les columnes on hi havia les estàtues dels déus. Tot està pensat per transmetre harmonia i equilibri.

Interpretació i Context

El Panteó d’Agripa es va construir durant el govern de l’emperador Adrià, en una època en què l’Imperi Romà vivia la seva màxima esplendor i es feien moltes obres arquitectòniques noves. La seva funció era ser un temple dedicat a tots els déus, i per això rep el nom de Pan-theon, que vol dir "tots els déus". També volia representar la grandesa i el poder de Roma.

La cúpula simbolitza el cel i l’òcul central, el Sol, creant una connexió entre el món dels homes i el dels déus. L’interior transmet una sensació d’equilibri i harmonia, que reflecteix la idea romana d’ordre i perfecció.

Exercici 3: El Partenó i l'August de Prima Porta

Evolució i Funcions del Partenó

El Partenó es va construir al segle V a.C. a l’Acròpoli d’Atenes i estava dedicat a la deessa Atena Partenos, protectora de la ciutat. La seva funció inicial era religiosa, ja que servia com a temple i tresor públic, on es guardava l’or i altres ofrenes per a la deessa.

Amb el pas del temps, el Partenó va anar canviant de funció: durant l’època romana va seguir sent un temple, després va ser convertit en església cristiana dedicada a la Mare de Déu, més tard en mesquita durant la dominació otomana, i finalment va quedar com un monument històric i símbol de la cultura grega.

Simbologia de la Cuirassa de l'August de Prima Porta

La cuirassa de l’escultura August de Prima Porta és plena de relleus simbòlics que representen el poder polític i diví de l’emperador. Al centre hi ha la imatge d’un soldat romà rebent els estendards que havien estat perduts, símbol de la victòria i la pau que August havia aconseguit per a Roma. A més, hi apareixen figures de déus i personificacions que mostren que el poder d’August és volgut pels déus. Tot converteix la cuirassa en un símbol de la seva autoritat, poder i paper com a salvador de l’Imperi.