Arquitectura Antiga i Medieval: De Roma a l'Islam

La Volta i l'Experiència de l'Espai

La volta, la bòveda. L'experiència de l'espai: plens vs. buits. En el Renaixement, Bramante recuperarà aquesta experiència murària de l'espai i influenciarà l'arquitectura occidental.

El Panteó de Roma: Espai i Percepció

El propi edifici, per la seva unitat, és el propi fons. Pèrdua d'escala del paisatge. Experiència interior com si es tractés d'un exterior amb les seves parts. Creació d'una nova percepció d'espai des de l'interior. Primer temple murari. La relació visual amb l'exterior desapareix. L'emperador ordena a tots els déus.

Arquitectura Paleocristiana i Islàmica

Transició de l'Arquitectura Murària a la Paleocristiana

Gran crisi de l'imperi i nova religió monoteista. El Panteó, inici de l'època d'August (s. I dC), era un temple dedicat a tots els déus planetaris.

El Territori: Crisi i Expansió de l'Imperi Romà

Crisi de recursos, explotació del cereal. Del s. I al s. III, el cristianisme va ser perseguit pels romans. Al segle IV, el cristianisme esdevingué religió oficial a tot l'Imperi. Dependència de la producció agrícola, desforestació, sobreexplotació de la terra, abandonament del camp, epidèmies. La religió com a eina per crear ordre davant del caos.

El Concepte d'Església: De l'Espai Públic al Religiós

És el principal factor que dominarà la cultura occidental fins al s. XV.

Noves Relacions Espacials de la Religió Oficial

Recorregut + Centre = Interioritat. Introducció de l'arc de mig punt, revestiment continu i tractament de la llum.

Precedent: La Basílica Romana

Arquitectura arquitravada, entrada lateral (eix transversal), influència de les stoas de l'àgora grega i funcions jurídiques i administratives.

La Basílica Paleocristiana

A partir del s. IV dC, s'obre una fase important d'activitat constructiva, no prou ben coneguda, ja que la majoria de grans edificis d'aquest període formatiu s'han perdut. El tipus arquitectònic destinat a dominar les construccions de culte serà l'anomenada basílica llatina o basílica paleocristiana. Aquesta no utilitza l'arquitectura murària, sinó l'addició de parts lligades a l'evolució del nou culte religiós.

Components de la Basílica

• Ús cívic (Basílica Romana)
• Ús religiós (Basílica Paleocristiana):
  • Nàrtex
  • Nau lateral
  • Nau central
  • Transsepte
  • Absis
  • Presbiteri

Forma Arquitectònica i Origen Litúrgic

Utilitza rudimentàriament parts arquitectòniques que no formen una unitat, sinó que apareixen tan soltes que amenacen descompondre's. Per entendre la seva forma arquitectònica, cal buscar el seu origen en les formes litúrgiques que es consoliden al segle IV després de Crist.

Elements Litúrgics Clau

• Litúrgies
• Eucaristies
• Misses
• Batejos
• Pregàries
• Cerimònies processionals
• Direcció a l'altar (símbol de salvació de l'ànima)

L'Absis: Nucli de la Basílica i Culte als Màrtirs

L'absis és el primer nucli de la formació de la basílica. Ve de l'antiga memoria, pròpia de la tradició romana, que es col·locava sobre la tomba. El punt de partida de la litúrgia cristiana va ser el culte als màrtirs (profetes i deixebles morts en mans dels romans); el procés va fer de l'absis l'origen de l'edifici de culte. (Exemple: SAN GIOVANNI IN LATERANO)

Basílica de Sant Pere del Vaticà (319-329 dC)

Construïda sobre una antiga necròpoli pagana preconstantiniana, damunt de les tombes. Va ser construïda per l'emperador Constantí en el lloc on s'havia enterrat Sant Pere després de morir martiritzat. El transsepte albergava la memoria de Sant Pere.

Arquitectura Islàmica: Expansió i Orígens

Expansió de l'Islam (632-750)

L'Islam neix en un context sense ciutats, al marge de dos