Arquitectura de l'Antiga Grècia: Partenó, Epidaure i Pèrgam

El Partenó

Fitxa tècnica

• Autors: Ictinos i Cal·lícrates.
• Cronologia: Mitjans del segle V aC.
• Estil: Clàssic grec.
• Tipologia: Temple.
• Tècnica i materials: Tècnica arquitravada, amb marbre i fusta.
• Localització: Acròpoli d'Atenes.

Context i construcció

A mitjans del segle V aC, després de les Guerres Mèdiques (490-479 aC), Atenes va iniciar la reconstrucció de l'Acròpoli sota el govern de Pèricles, marcant el període daurat de la Grècia clàssica. Aquestes guerres van enfrontar les ciutats estat gregues, liderades per Atenes i Esparta, contra l'Imperi Persa, que intentava sotmetre Grècia. Entre els projectes destacats, el Partenó, dedicat a la deessa Atena, va ser el més emblemàtic. Els arquitectes Ictinos i Cal·lícrates en van dirigir la construcció, amb la supervisió de l'escultor Fídies, responsable de les decoracions i de l'estàtua d'Atena, simbolitzant el poder i l'esplendor d'Atenes.

Evolució històrica

• Va ser convertit en església cristiana, posteriorment en mesquita i, finalment, en un polvorí dels turcs.
• Va patir una gran explosió al segle XVII.
• Al segle XIX, diverses de les seves escultures van ser traslladades a museus com el British Museum.

Restauració moderna

Entre 1921 i 1929 es va dur a terme una restauració, però l'edifici encara s'enfronta a l'erosió causada per la contaminació mediambiental.

Altres edificis de l'Acròpoli

A més del Partenó, s'hi van construir altres edificis importants com l'Erectèon, el temple d'Atena Niké i els Propileus.

El Teatre d'Epidaure

Fitxa tècnica

• Autor: Policlet el Jove.
• Cronologia: 350-330 aC.
• Estil: Grec clàssic tardà (transició a l'hel·lenístic).
• Tipologia: Teatre.
• Tècnica i materials: Sistema arquitravat, construït en pedra.
• Localització: Epidaure, Peloponès (Grècia).

Context històric i característiques

El context històric del teatre està marcat per canvis profunds en el món grec:

• Segle V aC: Va ser l'època daurada de la Grècia clàssica sota el govern de Pèricles. Després de les Guerres Mèdiques, Atenes va emergir com a líder del món grec, però la seva arrogància va provocar tensions amb altres polis.
• Guerres del Peloponès (431-404 aC): La confrontació entre Atenes i Esparta va iniciar la decadència de les ciutats estat gregues.
• Segle IV aC: Els macedonis, liderats per Filip II i Alexandre el Gran, van unificar Grècia i van conquerir l'Imperi Persa, donant inici al període hel·lenístic.

L'arquitecte del teatre, Policlet el Jove, era probablement nét del famós escultor del mateix nom. També és l'autor del Thólos d'Epidaure, un edifici innovador per l'ús de columnes corínties. El teatre d'Epidaure destaca per la seva perfecta integració amb la natura i per l'harmonia derivada de la seva simetria i proporcions.

L'Altar de Zeus de Pèrgam

Fitxa tècnica

• Autor: Desconegut.
• Cronologia: 180-160 aC.
• Estil: Grec hel·lenístic.
• Tipologia: Altar monumental.
• Tècnica i materials: Sistema arquitravat, construït en marbre.
• Localització original: Pèrgam (actual Turquia).

Context històric

L'època de construcció de l'altar s'emmarca en el període hel·lenístic, posterior a l'època clàssica:

• Després de l'època daurada d'Atenes (segle V aC) i les Guerres del Peloponès (431-404 aC), les ciutats estat gregues van entrar en decadència.
• Al segle IV aC, els macedonis (Filip II i Alexandre el Gran) van unificar les polis i van conquerir l'Imperi Persa, expandint la cultura grega.

Història i característiques

L'Altar de Pèrgam va ser construït durant el regnat del rei Èumenes II de la dinastia atàlida. Representa un dels cims de l'art hel·lenístic i és una obra emblemàtica de l'escola escultòrica de Pèrgam, que destaca pel seu monumentalisme i el seu patetisme (expressió intensa de sentiments).

Va ser descobert per l'enginyer alemany Carl Humann al segle XIX. La seva imponent façana va ser traslladada i reconstruïda a Berlín, on s'exhibeix al Museu de Pèrgam des de 1930. Actualment, la sala del museu que l'acull romandrà tancada per remodelacions fins al 2027.