Arquitectes Modernistes Destacats

Palau: 1905-1908

Audit.d.m.Bio: És considerat un dels millors arquitectes modernistes, però també és considerat un intel·lectual molt complert i ampli de la renaixença. Important com a historiador, polític, dissenyador de llibres, il·lustrador, etc. Políticament està lligat a la Lliga Regionalista. Com a historiador és especialitzat a l’art medieval. Mat: ferro, maó, pedra artificial, pedra, i el formigó, vidre i ceràmica. Estil: modern. Predomina les línies cobres. Horror vacui en la decor. S’inspiren en la natural, època medieval i l’arquitectura popular. Recuper.d tècniques artesanals, com el vidre amb els vitralls, el ferro furgat amb figures, etc. Època: mom.impor. de la revol.catalana, amb l’objectiu de modernitz. de la ciutat de Barcelona.I per iniciatives privades, es van creant equipament d’hospitals, teatres, auditoris. I es produeix la expansió urbanística amb el Pla Serà.

Pedrera: 1906-1912

Edifici civil. Edifici residencial. Passeig de Gràcia de Barcelona.Bio: Va ser un arquitecta modernista nascut a Reus. Va viure per les seves obres. Va fer molta obra privada, i poques obres publiques. Va poder sobreviure econòmicament gràcies a l’Eugeni Güell. Atropellat i mort per un tramvia. Està enterrat a la cripta de l’Església de la Sagrada Família. Mat: ferro, excepte +inclinat q utilitza un arc de pedra i maó. Estil: modern. Predomina les línies cobres. Horror vacui en la decor. S’inspiren en la natural, època medieval i l’arquitectura popular. Recuper.d tècniques artesanals, com el vidre amb els vitralls, el ferro furgat amb figures, etc. Adapta les idees generals del modernistes amb unes característiques pròpies. Utilitza agressivament les recursos pictòrics per expressar les pròpies sensacions. Composició del quadre dinàmic i amb formes irreals. Reducció esquemàtica de les figures. Ús de colors simbòlics. Visió subjectiva de la realitat.

Pavelló: 1929, 1986(recons)

Bio:Va néixer a Achen, Alemanya (1886-1969) va morir a Chicago. Un dels fundadors del funcionalisme. Un dels arquitectes més destacats del final del segle 19, principis del 20. De molt jove a Alemanya esta a l’avantguarda d’uns arquitectes que es van posar al nom “Bauhaus”. Va vida entre la primera guerra nasi a Alemanya. Però quan va aparèixer el nazisme que sorgir una nova forma de fer arquitectura. Va exiliar-se a Estats Units on va construir més arquitectures. Mat: acer inoxidable, formigó, vidre, marbre, i ònix.Estil: Funcionalista. És un estil racionalista. Edificis en que la planta és el màxim de lliure d’elements arquitectònics. Combinen materials constructius basics (formigó) amb altres materials nobles (marbre). Busquen una geometrització de l’espai.  No decoren de forma supèrflua, la bellesa està en l’espai. Els suports es basen en pilars. Els sostres de formigó. Les parets delimiten els espais però no tenen la funció de suportar l’edifici.Època: Han passat 10 anys de la 1 GM, i arribarà la segona. A Espanya predomina una arquitectura classicista, que contrasta amb la modernitat dels anys 20 alemany.

Casa Kaufmann:1935-1939Beat RUN (Pennsilvanià- EEUU)Bio:És un dels arquitectes d’Amèrica. Es va canviar l’ordre dels cognoms. Va participar en la revolució d’edificis de Chicago, aprenent de Sullivant. Una de les seves especialitats va ser construir cases unifamiliars integrades en espais naturals. L’any 1920 va fer la seva primera casa. A partir dels anys 30 fa gratacels i el MuseuGuggenheim. Tenia un caràcter independent. Desenvolupa un estil organicista, i es preocupa pels volums exteriors. estil:organicisme. És una arquitectura molt lliure que busquen integrar-se i harmonitzar-se en el paisatge. Un concepte del volum i de l’espai molt diferent. Una ornamentació sòbria i basada en recobriments de fusta i de pedra. L’espai d’habitatge és obert.  No tanquen l’espai interior. Integració urbanística.època: període entre guerres. Entre la primera i segona guerra mundial. Després del crac del 29.

Guggenhein1991-1997Bilbao BioNascut 1929 a Canada. Frank va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia del Sud i urbanisme a Harvard. Va fundar la seva pròpia empresa, i molt aviat el seus projectes van mostrar una actitud totalment oposada a les formes del modernisme arquitectònic i el rebuig dels postulats funcionals. La seva arquitectura es vincula a les teories desconstructives i les seves obres desenvolupen un llenguatge expressiu molt personal en el qual l’edifici mateix és considera una obra d’art, com si fos una escultura colossal. Mat: acer inoxidable,pedra calcària,vidre i titani.estil:desconstructivisme: fragmentació del procés de disseny no lineal, aparença dels edificis és d’un caos controlat, idea impracticable. Alliberar l’arquitectura de les regles bàsiques. Ús de noves tecnologies i nous materials, sense les quals no es pot construir un edifici com aquest. busca desmuntar els objectes.època moment en que es crea la democràcia espanyola. Autonomia petita i rica del país Basc. Aposta de modernitat, nova visió de la ciutat.

Formes úniques1913bronze1,11 x 88Moma, NYBio:Mor molt jove. Principal representant del futurisme. Estudia a diferents llocs artístics juntament amb altres artistes. Fan exposicions sota aquest nom de moviment futurista.Recursosintenta reproduir el moviment, sobreposat, sobretot en el cos i les cames. Un dels aspectes que ajuden a entendre aquesta sensació és sobre posició de imatges. És com si fes diverses fotos i les fes moure.Per això és deformada. Simultaneïtat temporal, retratar el moviment en segons diferents. Unir l’espai amb el temps. Es basa en una influència cubista. Posa formes geomètriques amb angles molt accentuats. També utilitza bronze amb superfície brillant, color d’or. Representació en anar endavant com el que queda darrera. Reflexió complexa de l’artista.Estilfuturista: manifest “qualsevol objecte mostra, mitjançant les línies, de quina forma es disgregaria (trencaria) si continués les tendències de les seves forces internes”. Deformació que el moviment li provoca. “Concepció lírica de les formes interpretada per les infinites manifestacions de la relativitat del moviment absolut i relatiu”. Representar moviment absolut i relatiu. Obra busca visualitzar el moviment a través de l’espai i el temps. Vol representar energia interna i dinàmica de l’ésser  humà.èpioca inici del segle. Multitud de tendències escultòriques, pictòriques i artístiques, entre les quals trobem el futurisme. Neix com a rebuig radical del que es fa i és més popular a l’època.

Profeta1936nronza235x65cmMuseu Nacional Centro de Arte Reina Sofia (Madrid). Museu Gargallo (Saragossa)BioNeix a Aragó i mor a Reus amb 53 anys. Emigra a BCN. Estudia a l’escola artística de la Llotja. Coneix a diverses escultors i pintors del modernisme. Absorbeix el més important de cada corrent. Quan tenia 24 anys va viatjar a Paris, on es posa en contacte amb els avantguardes. La influencia directa de Picasso li canvia totalment la orientació artística, i entra en aquest món que és el cubisme. Garallo va una barreja d’aspectes cubistes. També és un redescobriment de l’art primitiu. S’especialitza amb l’escultura amb lamines metàl·liques, que s’anomena el vuit, no omple tota l’escultura, sinó l’observador acaba d’omplir el vuit.Mor per una pneumòniaRecursosús de planxes de metall retallades. En la composició un eix central format pel cap, columna vertebral i la cama esquerra. Espai vuit com a espai volumètric. L’ús de planxes dentades en els cabells, la pell, que dona dinamisme i tensió. Volum virtual.estilcubisme. És un estil influenciat pel moviment pictòric del cubisme. Superposa diferents plans de la figura per crear formes més expressives. Integra principis expressionistes, tant per la força com per l’expressivitat. Introducció del vuit com a elements volumètric. Clara influencia de l’art primitiu.Època:2na república espanyola. Totes aquestes avantguardes artístiques, es poden desenvolupar amb aquesta ambient d’innovació que representa en la 2na república. I que la guerra civil ho trenca completament.

Nit de lluna1935: 71 x 45.Exposició Logicofobista, BCN. Actual: MNAC. BioComença a esculpir de forma autodidacte. A Lleida es va començar a relacionar amb artistes, en ambients d’art abstracta. A Barcelona exposa algunes de les seves obres. A través d’una escultura intenta unir aspectes simbòlics, no figuratius, que suggereixen records. Amb la guerra civil fa de soldat, i després torna a experimentar en l’escultura. Guanya diferents premis artístics.Tècnics: fusta tallada, una versió pintada i l’altre natural. Contraposició entre un volum esfèric i corb amb un fus recte. Ens podria recordar a un arbre i la lluna. Desposseeix els objectes del seu us, els treu del seu us per fer-los suggerents per expressar el seu somni i desig.estil: surrealisme en escultura: ·El somnis , mites, visions i records són admesos en aquesta escultura. Per tant a traves de la fantasia es podria accedir a allò que es troba ocult. ·Les obres intenten alliberar la imaginació accedint al subconscient per trobar el més profund de l’esser humà. ·Tècnicament utilitzen l’automatisme que consisteix en esculpir, moderar, utilitzar l’objecte sense aparent lògica.·Utilitzen les desorientació reflexiva canviant objectes, formes, colors il·lògics en espais lògics i realistes. Època: 2na república, moment en que sorgeix multituds d’estils nous, modernitat, etc.

Dona i Ocell198222mParc Joan Miró a Barcelona.BioL’autor català va néixer a BCN i mor a Palma de Mallorca, va viure 90 anys. Esta influenciat per molts moviments del moment, el fauvisme, cubisme i el noucentisme.  El 1920 va a Paris on contacte amb el moviment artístic del surrealisme. La seva pintura surrealista pren uns valors diferents a la dels altres: troba una simbologia pròpia de colors i formes senzilles, busca una pintura arrelada a la terra, recerca d’un element estètic propi i únic, els seus temes és una universalització dels valors. tècnics:combina la verticalitat, monumentalitat i varietat de formes. També utilitza la tècnica del trencadís. Esilsurrealisme. Els somnis, els mite, les visions, els records són admesos en aquesta escultura.Època:forma part d’un moviment de les ciutats espanyoles, que volen sortir de la dictadura Franquista. És el moment d’obertura de places i monuments que identifiquin la ciutat. Durant aquest intent de modernitat, l’ajuntament de Barcelona demana construir aquesta obra i la situa a una de les entrades de la ciutat.

Elogi a l’aigua1987:7,2x12x6,5.Parc de la Creueta del Coll (BCN)Bio:Escultor basc. Es va dedicar a la vocació artística, també va iniciar-se com a arquitecta. Fins el 1947 va començar a dibuixar i esculpir. La seva obra és bàsicament abstracte. Treballà mb molts materials. Estudia molt el lloc on ha d’anar i l’ingeria en l’ambient. Sol fer obres monumentals que les té escampades. Té un museu, però actualment, per falta de recursos està tancat. tècnicsestà feta amb formigó armat, on encara es perceben les formes de l’encofrat. No la pinta, deixa el color del formigó. La penja enlaire. Tit i el seu pes. La deixa volant en mig d’aquest espai natural.estilabstracte. No intenta ni imita res de la realitat. Tot i així normalment estan basades a una idea.  Aquestes obres generalment utilitzen tècniques moderant, però que s’inspiren en l’art primitiu. Com a espectadors davant l’art abstracte tenim 3 possibilitat: el rebuig, intentar buscar la intencionalitat que potser l’autor va tenir en ferma, mirar-la i nomes buscar-li bellesa èpocafinals del segle 20. Inici de la democràcia. Moment d’ampliar l’art modern. Volen descentralitzar l’envelliment de la ciutat. Intenten reconvertir zones degradades en espais de lleure amb obres.

Maman1999:8,95x9,80x11,60Mueu Gugenhein (Bilbao)BioEscultora fracassa que s’inicia amb estudis de matemàtica i geometria que li és útil en l’arquitectura. Marxa de França per anar a viure a Estats Units. Estat influenciada en diferents artistes i obres. Ella no es vol encaixar en el moviment surrealista. I s’inspira en temes americans, com el naixement o la maternitat. No volia un fill, sinó una filla. El seu mare mantenia una relació amorosa amb una altre dona, i la mare ho consentia. Es va casar amb un home d’historiador de l’art. És una gran lluitadora d’iguals condicions de genera. tècnicsles potes ens pot semblar als arcs gòtics. No són potes tenses però si que hi ha sensació de duresa. De lluny dona una sensació de mobilitat de l’aranya. Aquesta superfície rugosa de l’aranya ho aconsegueix unint plaques entre elles com si fossin trossos de tela. Tècnicament aconsegueix un contrast entre la duresa del bronze i l’acer, amb la lluentor i blancor del marbre blanc dels ous. Hi ha una dualitat entre la vida dels ous blancs, i la protecció que hi ha a l’aranya amb el color fosc. Estil: expressionisme abstracte. Obres de grans dimensions. Materials diversos. Una expressió lliure, subjectiva i espontània. Moltes vegades interpretem una projecció de les pròpies vivències personals.èpocaèpoca de relativa pau mundial. Fi de la guerra freda. Tot uns conflictes internacionals, que encara ara no està resols. Encara no s’havia produït l’atemptat de les torres bessones. El País Basc busca una escultura d’una dona que acompanyi el museu Guggenheim