Arnau de Vilanova i les Bregues Familiars a la València Medieval

Arnau de Vilanova: Metge, Teòleg i Pensador Medieval

Arnau de Vilanova nasqué probablement a València, on estudià medicina enmig d'un ambient de gran influència aràbiga, ja que a València es conservava encara tot el seu vigor. El coneixement de l'àrab el posà en contacte amb la ciència mèdica musulmana, molt desenvolupada, i això l'ajudà a adquirir ràpidament fama com a home de ciència.

Rebé ordres menors, com la majoria dels metges de l'època, i mantingué una estreta relació amb el món eclesiàstic, d'on deriva el coneixement del llatí i la seva gran obsessió: l'adveniment pròxim de l'Anticrist i la fi del món. Ens consta que mantingué un estret lligam amb la cultura jueva de l'època, estudià els escrits rabínics i la tradició talmúdica. Aquestes, entre altres fonts, podien explicar la gènesi de les idees teològiques de Vilanova, que tenen una base anticristiana o que plantegen una crítica moral i filosòfica dels dogmes fonamentals de l'Església cristiana. La seva simpatia pels beguins i l'apologia de la pobresa l'entroquen amb certa Església del seu temps.

Obra i Pensament d'Arnau de Vilanova

Els seus escrits es poden dividir en dos grans grups:

• Escrits Mèdics

  Com a metge, Arnau de Vilanova obtingué el prestigi més sòlid de tota la centúria i, encara tres segles més tard, era considerat una autoritat inqüestionable. Destaquen obres com el Llibre de règim de sanitat.

• Escrits Religiosos

  Va gaudir de la mateixa fama que com a metge. Però fou tractat de forma diferent pels papes i els reis quan parlava de qüestions religioses. Arnau creia que només la tornada als ideals dels primers cristians podia salvar el món davant la vinguda de l'Anticrist i de la fi del món, que s'havia de produir l'any 1378.

Viatjà sense descans al servei de les seves idees extravagants. El pas del temps i les amonestacions el dugueren a rebaixar el contingut de les seves prèdiques, que al final es varen limitar a la conveniència d'emprendre una croada contra els musulmans. Fou metge del papa Bonifaci VIII, al qual volia convèncer del seu ideal per tal de reformar l'Església. Es va fer amic de Francesc Bernat Deliciós, al qual pronosticà la pròxima mort del papa Benet XI.

Les Bregues Familiars a la València Medieval

Durant la Baixa Edat Mitjana, els llinatges eren encara forces molt rellevants en l'organització social. Com moltes altres ciutats, València hagué de patir una llarga i intensa guerra de bandositats, en què les famílies aristòcrates que les dirigien eren assistides per les seves respectives clienteles, que no defugien cap sacrifici.

Les bregues dels bàndols tingueren a València una violència major que a les altres ciutats de la Corona d'Aragó i tan sols foren comparables amb les de les repúbliques italianes. Des de la conquesta ençà, mai no havien mancat a València les baralles dels nobles, però esdevingueren especialment intenses l'any 1373, quan es combateren els sequaços de l'arquebisbe Jaume d'Aragó amb la família Vilasragut.

L'any 1379 es reproduïren les bandositats. Per tal de pacificar els esperits i restablir l'ordre públic, el governador i els jurats l'any 1391 cridaren Vicent Ferrer, que no va aconseguir la pacificació total.