Aristòtil vs. Plató: Coneixement i Realitat

Aristòtil: Les Idees a la Terra

Aristòtil va portar les idees platòniques del cel a la terra. La realitat substancial aristotèlica és una síntesi dels dos mons platònics. Aristòtil va donar al coneixement sensorial molt més valor del que li va donar Plató. L'actitud més realista d'Aristòtil enfront de l'idealisme platònic.

Comprendre les Afirmacions

Primer de tot, hem de saber que per a Plató les idees eren l'autèntica realitat, dignes de ser estudiades, el món immutable i perfecte separat del món sensible. En canvi, Aristòtil creia que no existia el món intel·ligible; creia que tot estava junt en el món sensible i palpable que ens envolta. Per això es diu que Aristòtil va "baixar" les idees platòniques del cel a la terra.

A diferència de Plató, la realitat per a Aristòtil és el que existeix, la substància. Qualsevol substància és un compost inseparable de matèria (el component físic) i forma (el conjunt de qualitats específiques). Aquesta teoria s'anomena hilemorfisme i és una síntesi dels dos mons platònics.

Plató i Aristòtil coincideixen a considerar que la ciència és un coneixement universal. Però, mentre que per a Plató els universals (idees) pertanyen a un altre món diferent del sensible, per a Aristòtil els universals (formes) es troben en les coses mateixes. Aquest canvi de perspectiva provoca un resultat diferent en la concepció del coneixement.

Per a Plató, el coneixement és bàsicament un procés de record. Aristòtil, en canvi, no accepta aquesta existència innata de les idees. Per a ell, quan naixem, la nostra ment està buida, i tot el que arribarem a conèixer ho anirem adquirint a través del que ens proporcionen els sentits. També creu que el coneixement no és la noció de cada cosa individualment, sinó l'essència d'aquesta, a la qual arribem a través d'un procés d'abstracció.

En la meva opinió, Aristòtil té una actitud molt més materialista enfront de Plató, que té una sèrie d'idees en la recerca d'un món en el qual els universals eterns, immortals, etc., es conserven i projecten la seva idea sobre el món de la matèria (sensible). Aristòtil és un realista perquè no creu en un altre món ideal, sinó que creu que els conceptes estan realment en el nostre món. És a dir, el que hi ha són individus i objectes, i a partir d'aquests individus i objectes, buscant les semblances, la nostra ment busca i crea el concepte.

Fe i Raó: Agustí i Tomàs d'Aquino

Comparació de Posicions

"Tot i que l'esmentada veritat de la fe cristiana excedeix la capacitat de la raó humana, no per això les veritats racionals són contràries a les veritats de fe. El que és naturalment innat en la raó és tan vertader que no hi ha possibilitat de pensar en la seva falsedat. I encara és menys lícit creure fals allò que posseïm per la fe, ja que ha estat confirmat tan evidentment per Déu. Així, doncs, com que només allò que és fals és contrari a allò que és vertader, com clarament proven les seves definicions, no hi ha possibilitat que els principis racionals siguin contraris a la veritat de la fe."

Sant Agustí no és un filòsof en sentit estricte; mai es va preocupar de traçar fronteres entre fe i raó. Pensa que totes dues, conjuntament i solidàriament, tenen com a missió l'aclariment de la veritat, que per a un creient no pot ser altra cosa que la veritat cristiana. L'objectiu de Sant Agustí és la comprensió de la veritat cristiana, i per això col·laboren la raó i la fe de la manera següent:

1. La raó ajuda l'home a assolir la fe.
2. La fe orientarà i il·luminarà la raó.
3. La raó contribuirà a l'aclariment ulterior dels continguts de la fe.

En canvi, per a Tomàs d'Aquino, les veritats de fe i les de raó han de coincidir, ja que, segons ell, totes dues provenen de Déu. Si alguna vegada la raó contradiu la revelació (paraula de Déu), és perquè l'home s'ha equivocat; sempre és la raó la que s'ha de sotmetre a la fe. Per tant, el pensament tomista ha consistit en un esforç per integrar la filosofia (aristotèlica) amb la teologia, creient útil la utilització d'ambdues per aconseguir la salvació.

Principis Racionals vs. Veritats de Fe

Sí, és possible que alguns principis racionals siguin contraris a veritats de fe religiosa. Com expressa Tomàs d'Aquino, hi ha veritats intel·ligibles que són demostrables racionalment, és a dir, que sense la fe podem arribar-hi per la raó humana. La ciència correspon a la raó perquè s'ha pogut demostrar, per exemple, que el Big Bang va ser el començament de la nostra vida, o que venim dels homínids, o l'extinció dels dinosaures, etc. Tot això fa que, per a mi, la religió, que defensa el creacionisme, sigui només una qüestió de fe; no es pot demostrar que Déu existeix, però sí que venim dels homínids.