Aristòtil: teoria del canvi i el moviment
La teoria del canvi
Identificació d'acte i potència
La matèria amb la potència i la forma amb l'acte. La potència és la capacitat de produir o patir un canvi. L'acte és l'existència d'una substància en un moment determinat; aquesta equivalència permet explicar el canvi o moviment: és el pas de la potència a l'acte, o l'actualització d'una potència.
Tot el que existeix té una existència en acte i una en potència. Per exemple: som uns estudiants de segon de Batxillerat en acte (en un moment determinat) i som universitaris en potència. Hi ha canvi quan passem de la potència a l'acte (quan l'estudiant passa a ser universitari, passa de ser universitari en potència a ser universitari en acte). Tot canvi necessita una causa i Aristòtil distingeix quatre tipus de causes:
Les quatre causes
- Causa material: És la matèria primera de la qual està fet l'objecte que canvia. Exemple: una copa de plata. La causa material seria la plata.
- Causa formal: Seria el patró, el model que utilitza l'orfebre (qui manipula el metall) per fer la copa. Quan fa la copa pensa en la forma de copa, no en una cadira; per tant, la causa formal és la idea o la forma de copa.
- Causa eficient: És l'agent responsable del canvi (l'orfebre).
- Causa final: És la finalitat del canvi, l'objectiu (beure, decorar...).
Aquest plantejament, que s'aplica perfectament als ens (éssers, coses) artificials, no es pot aplicar tan fàcilment en el cas dels ens naturals. Aristòtil diu que tot el que és natural té en ell mateix un principi del moviment i del repòs, que ell anomena physis. Per exemple: el nen creix i es desenvolupa en funció de la seva physis (naturalesa) per convertir-se en adult. El que està dient Aristòtil és que la naturalesa té una dinàmica pròpia que fa que tots els éssers naturals s'esforcin per assolir la forma que els correspon (a la llavor li correspon la forma de planta). Per aquest motiu es diu que el pensament d'Aristòtil és finalista, teleològic (telos vol dir «fi» en grec).
El primer motor immòbil
Acabem de veure que tot canvi té una causa. Aristòtil diu que haurà d'existir a l'univers un primer motor immòbil que sigui causa incausada, que mogui sense ser mogut. El primer motor immòbil existeix per evitar el cercle viciós que tot sigui al mateix temps causa i efecte.
Aristòtil afirma que el primer motor immòbil no podrà tenir cap relació amb la potència, perquè la potència és la capacitat de produir o patir canvis. El primer motor immòbil és acte pur, no té cap relació amb la matèria i és immaterial. Per tant, el primer motor immòbil haurà de tenir els pensaments perfectes (perquè és acte pur); serà el pensament del pensament (haurà de pensar en ell mateix ja que és perfecte). Una entitat amb aquestes característiques no és altra cosa que un déu. El primer motor immòbil mou tot el que existeix com a causa final; per tant, tot el que existeix tendeix cap al primer motor immòbil.
El moviment (física)
Tipus de moviments segons Aristòtil
Segons Aristòtil hi ha quatre tipus de moviments:
- Substancial: La generació i la corrupció: del no ésser a l'ésser (generació) i de l'ésser al no ésser (corrupció o destrucció).
- Qualitatiu: Qualsevol alteració no quantitativa (per exemple, el canvi de color de les fulles a la tardor).
- Quantitatiu: Qualsevol canvi que es pugui mesurar en termes numèrics (tenim una paret de 1,5 m i l'augmentem a 2 m).
- Local: És el que més ens interessa aquí. Aristòtil dóna diverses classificacions del moviment local.
Classificacions del moviment local
- Si ens fixem en la trajectòria del «mòbil», tenim tres moviments: circular, rectilini i mixt.
- Si ens fixem en el motor, Aristòtil parla de quatre tipus de moviments: tracció, pulsió, rotació i translació.
- Aristòtil distingeix el moviment local en natural i violent.
El lloc natural dels quatre elements és aquest: l'aire i el foc tendeixen cap a la perifèria. Si agafem una pedra i la llancem, la pedra cau perquè torna al seu lloc natural; llençar una pedra és un moviment violent, perquè apartem la pedra de les altres pedres, del seu lloc natural. Aristòtil té una idea estàtica de l'univers: si cada element estigués on ha d'estar, no hi hauria moviment. El moviment és un acte de violència respecte a la naturalesa (physis).