Aristòtil: Substància, Ser i Categories. Contrast amb Plató

La Cosa Concreta en Aristòtil: Ser i Categories

Contrast entre Aristòtil i Plató

Aristòtil és el primer filòsof que té una visió global de la filosofia, sent conscient de l'activitat filosòfica i referint-s'hi des d'una perspectiva externa. Va estudiar a l'Acadèmia de Plató, on hi va passar 20 anys fins a la mort del seu mestre, convertint-se en el seu deixeble. Després de viatjar i d'ensenyar a Alexandre el Gran, va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia escola: el Liceu.

L'Obra Sistemàtica d'Aristòtil i les Seves Disciplines

La seva obra és molt sistemàtica. L'obra de Plató estava pensada per ser publicada i llegida, mentre que la d'Aristòtil era per a ús intern del Liceu. L'obra està dividida en diverses disciplines: física, lògica, ètica, política, poètica i metafísica. En ella es troba la base de la gramàtica, la lingüística, l'ètica i la terminologia filosòfica.

La Cosa Concreta i la Qüestió del Ser en Aristòtil

Per a Aristòtil, cada cosa és una cosa determinada, un ser A/B per a totes les coses A/B. Està bé fixar-se en les idees, però també necessitem les coses concretes. Distingeix entre l'aspecte formal (la idea) i l'aspecte material (la cosa concreta). No és el ser, sinó allò que fa concreta la cosa. Està d'acord amb Plató en què el ser A/B sempre hi és present, però del que es tracta és de posar el protagonisme en les coses o casos particulars. Li retreu a Plató el fet que, prestant atenció només a les idees, s'arriba a un punt en què sembla que les idees siguin l'única realitat i que les coses passin desapercebudes. La filosofia s'ocupa de la qüestió del ser, que Aristòtil formula de manera explícita: el ser és allò que fa que una cosa sigui una cosa.

Les Categories del Ser i els Seus Múltiples Sentits

Aristòtil s'adona que el ser té diversos sentits; hi ha diverses maneres de dir que una cosa és i diverses maneres de referir-se al ser d'una cosa. Això es manifesta formulant diferents preguntes: què, com, on, quan, quant, en quina posició, en quina relació amb altres coses, què fa, què li passa, què porta. No és el mateix ser en resposta a les diferents preguntes. D'aquestes preguntes, el “què” és fonamental, ja que sense ell les altres preguntes no tindrien sentit. La diversitat de preguntes només es poden formular sobre una cosa concreta, no sobre una idea, excepte el “què”. Al ser l'anomena categoria (del grec katēgoria, que significa predicatus en llatí), i al “què” hypokeimenon (que significa subjectum en llatí). Les categories del ser corresponen al que avui es coneix com la diferència entre la substància i allò que li passa a la substància en tots els altres sentits (els accidents).

Diferències Clau: Idees Platòniques vs. Coses Aristotèliques

Mentre Plató defensava que les Idees eren superiors a les coses (amb entitat pròpia), Aristòtil considera que les coses concretes també tenen entitat, ja que existeixen categories que les defineixen i les oposen les unes a les altres.