Aristòtil i Plató: Biografia i Teories Clau

Aristòtil: El Filòsof de l'Antiguitat

Aquest text pertany a Aristòtil, el filòsof més important de l’antiguitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia.

Aristòtil va néixer a la ciutat d’Estagira, a la Península Calcídica. Va ser fill de Nicòmac, metge d'Amintes, rei de Macedònia. El fet de ser macedoni i pertànyer a una família vinculada a la casa reial, explica que fos nomenat preceptor d’Alexandre Magne i que, amb ocasió dels moviments secessionistes d’Atenes, hagués de fugir per dues vegades d’aquesta ciutat. L’any 367/366 aC ingressa amb 17 anys a l'Acadèmia de Plató, rebutjant l’escola del sofista Isòcrates. L’ingrés d’Aristòtil a l’Acadèmia platònica coincideix amb l’època en la qual Plató es trobava a Sicília, en el seu segon viatge a Siracusa. Aquest és el moment en què Plató comença a criticar la seva teoria de les idees.

A la mort de Plató, es nomena al seu lloc a Espeusip i Aristòtil, doncs, va deixar Atenes i l’Acadèmia acompanyat de Xenòcrates. Es va dirigir primer a Atarneo, després a Assos i finalment a Mitilene, a l’illa de Lesbos, on va romandre fins l’any 342 aC, data en la qual Filip de Macedònia el va nomenar tutor del seu fill Alexandre, de 13 anys d’edat.

Aristòtil, que donava gran importància a l’educació dels governants, va acceptar l’encàrrec. En el 340 aC, Aristòtil deixa la seva feina com a preceptor, però obté d’Alexandre la reconstrucció d’Estagira, la seva ciutat natal, on s’instal·la fins al 335 aC. Seguidament, torna a Atenes i inicia la tercera fase de la seva vida fundant la seva pròpia escola, el Liceu, que s’ocuparà d’investigacions relacionades amb la ciència de la naturalesa. Després de la mort del rei macedoni, es va refugiar a Calcis i morí, en plena maduresa dels seus 62 anys, d’una malaltia d’estómac.

Plató: El Mestre de l'Acadèmia

Aquest text pertany a Plató, el filòsof més important de l’antiguitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia.

Aristòtil va néixer a Atenes dins d’una família aristocràtica. L’entrada d’aquest personatge a la filosofia va ser a través de Cràtil, deixeble d’Heràclit. Fou, però, el coneixement de Sòcrates el fet que marcà la seva trajectòria personal i intel·lectual. L’any 404 aC, Atenes es rendeix a Esparta i aquesta imposa un règim oligàrquic, el govern dels Trenta Tirans. L’any següent cau aquest govern i s’instaura novament la democràcia. Però, l’any 399 aC Sòcrates és condemnat a mort. Plató, decebut, abandona Atenes i viatja al sud d’Itàlia on coneix les idees més importants de la mística òrfica i de la filosofia pitagòrica. Allà establí una relació d’amistat amb Dio, el governant de Siracusa (Sicília) i cunyat de Dionís I.

Novament a Atenes, fundà l’Acadèmia i va reunir un grup de professors que impartien matèries diverses, amb la finalitat de formar bons governants que dirigissin els destins dels estats. Plató va emprendre altres viatges a Siracusa per influir en el nou governant, sense èxit.

A Atenes segueix ocupat en la direcció de l’Acadèmia i en la redacció d’obres, que tracten tota classe de temes: polítics, ètics, cosmològics, epistemològics, literaris, religiosos…

Plató va enunciar la teoria de les idees, que són les causes del món sensible, perquè són la seva essència, allò que fa que cada cosa sigui allò que és. Per això, les idees són el coneixement vertader.

El Menó de Plató i la Reminiscència

MENÓ

El tema del text de Plató és la reminiscència, ja que la tesi principal defensa que el coneixement és el record d’allò que l’ànima immortal ja sabia i l’ha oblidat. Les idees fonamentals del text són: aprendre és recordar, el coneixement es posseeix de forma inconscient, la immortalitat de l’ànima i que amb les preguntes adequades s’arriba a una solució. Totes aquestes idees estan relacionades perquè pertanyen a la teoria de la reminiscència.

Estic d’acord amb la teoria de la reminiscència de Plató perquè jo també penso que conèixer una informació, un fet o una resposta implica recordar-lo.