Aristòtil: Motor Immòbil, Ètica, Virtut i Política

El Motor Immòbil i l'Explicació del Moviment

La Prioritat de l'Acte sobre la Potència

• Teoria de les esferes: Aristòtil inicialment considerava que el cel estava format per esferes intel·ligents que es movien a si mateixes, però en la Metafísica ja no accepta aquesta doctrina.
• Per a ell, l'acte sempre és prioritari sobre la potència. Per tant, si alguna cosa es mou és perquè tenia el moviment en potència i una altra substància que el tenia en acte li comunica el moviment. Així, unes esferes mouen les altres.
• Aquesta cadena de coses que es mouen no pot ser infinita. Hi ha d'haver un motor, un Primer Motor.
• Aquest Primer Motor, si acceptem que res no es mou per si mateix, ha de ser immòbil.

Com pot un Motor Moure sense Canviar?

Això s'aconsegueix desmaterialitzant el motor, considerant-lo com un Acte Pur.

L'Acte Pur i la Causa Final

• Primer Motor Immòbil: L'Acte Pur (Déu) és la causa final. És totalment immaterial.
• Altres motors: Els cossos formats pels quatre elements (aigua, aire, terra, foc) són la forma material i els objectes en moviment.

Aristòtil havia iniciat la seva recerca tractant d'explicar la naturalesa per si mateixa, sense fer referència a res superior a ella. No obstant això, acaba acceptant l'existència d'una realitat transcendent que orienta i dona sentit al món, de manera similar a Plató.

Ètica Aristotèlica: Virtut i Felicitat

La Virtut com a Terme Mitjà

• La Teleologia és la ciència dels fins. La virtut és el mètode per arribar-hi i la felicitat és el fi final.
• Segons Aristòtil, la virtut que condueix a la felicitat no consisteix en l'adquisició d'un bé etern i absolut, sinó en l'equilibri, en el Terme Mitjà que s'adequa a cada situació.
• La virtut s'encarna en l'home assenyat, és a dir, el savi que la comunitat reconeix.
• Per arribar a la virtut s'ha de seguir una sèrie d'accions i “consells” per arribar a ser bo i savi. Si aquestes no són practicades, les teories no valen de res.

Realitat i Veritat

Aristòtil és realista: tothom pot arribar a trobar la veritat, encara que en diversos graus. Tothom té potencial, però no tothom el pot extreure. No hi ha éssers perfectes; això seria anar en contra de la natura.

Això desmenteix la postura de Plató, qui deia que de les ànimes corruptibles no se'n podia esperar res i que no trobarien la veritat.

El Terme Mitjà vs. l'Ideal Platònic

El concepte de Terme Mitjà s'oposa a la idea platònica de col·locar un ideal extrem al qual només alguns poden arribar (com la teoria del Rei-Filòsof). Aristòtil ho nega.

Política: La Sociabilitat Natural i la Ciutat Justa

Sociables per Naturalesa

• Aristòtil insisteix en la sociabilitat natural de l'ésser humà.
• Els humans som animals dotats de racionalitat i llenguatge (Zoon Politikon). Som animals que viuen junts, animals de ramat.
• Aplica el finalisme a l'organització social: s'ha de parlar per comunicar-nos i així assolir la millor societat, que és aquella que afavoreix el bé dels ciutadans.

Ètica i Política: Interdependència

El fi al qual aspirem els humans és la felicitat, i aquesta només es pot assolir en el si de l'Estat, una comunitat autosuficient que proporciona tots els béns que els individus necessiten per realitzar-se plenament.

1. L'Ètica descobreix els valors que la Política ha d'impulsar, però l'Ètica no adquireix plenament el seu sentit si no és formant part de la Política.
2. La Política ha de vetllar perquè els ciutadans s'habituïn a una vida regida per una raó equilibrada. Per això, cal imposar la llei mitjançant la vigilància i el càstig (ja que els homes responen més al càstig).

Aristòtil, a diferència de Plató (que creia en l'home perfecte diví), nega l'existència d'éssers perfectes per governar, per la qual cosa calen lleis dures i fiscalització.

La Ciutat Justa i la Classificació de Règims

Aristòtil fa una crítica directa a la teoria del Rei-Filòsof de Plató. Observa i analitza les societats existents, classificant els sistemes polítics:

Classificació dels Sistemes Polítics

• Formes Correctes (+): Monarquia, Aristocràcia i Democràcia (Politeia).
• Formes Degenerades (-): Tirania, Oligarquia i Demagògia.

Aristòtil afavoreix un règim intermedi entre la democràcia i l'aristocràcia. La millor forma de govern és l'aplicable, i no ha de sobrevalorar les capacitats ni la naturalesa de les persones.

Tipus de Justícia

La virtut que ha de presidir la vida de la ciutat és la Justícia:

1. Justícia Distributiva: Regula les relacions entre la ciutat i els seus habitants, distribuint béns i càrregues en funció de la jerarquia o el mèrit.
2. Justícia Correctiva: Els jutges intenten restablir les possibles desigualtats comeses (per exemple, en contractes o delictes).

Aristòtil conclou que hi ha qui té ànima de senyor i qui la té d'esclau. Alterar aquests papers no és més que un desordre, allunyat de la seva naturalesa.