Aristòtil, metafísica i escoles hel·lenístiques: causes, ànima i teories

Qüestions de filosofia antiga

1. Què és la filosofia primera?

Resposta: La filosofia primera és la metafísica. Aristòtil ofereix diverses definicions, entre les quals destaquen:

• És la indagació de les causes últimes d'allò que existeix.
• És l'estudi de l'ésser en general.
• És la investigació sobre la substància.
• És la reflexió filosòfica sobre Déu.

2. Quins tipus de sabers diferencia Aristòtil? Anomena'ls i explica el saber pràctic

Resposta: Aristòtil distingeix tres grans tipus de saber:

• Saber teòric: orientat al coneixement de les causes d'allò que existeix (p. ex. física, metafísica, matemàtica).
• Saber pràctic: orientat a l'acció i a l'actuació de l'home a la polis (p. ex. política, ética, economia). El saber pràctic tracta de la virtut com a guia de l'acció humana i busca la bona conducta per aconseguir la vida en comú i la felicitat.
• Saber poètic o productiu: orientat a la producció (p. ex. arquitectura, medicina, retòrica, arts).

3. Què és la causa eficient?

Resposta: És l'agent que produeix una cosa, és a dir, la causa que provoca la realització d'un efecte o d'una obra.

4. Menciona les quatre causes

Resposta: Aristòtil distingeix quatre causes: material, formal, eficient i final.

5. Defineix l'hilemorfisme

Resposta: Teoria aristotèlica segons la qual la substància és un compost de matèria i forma.

6. Què entén Aristòtil per substància?

Resposta: La substància és un compost de matèria i forma; la forma és allò que determina i fa que una cosa sigui el que és, i la matèria és el substrat que pot ser format.

7. Què és la potència?

Resposta: La potència és la capacitat d'alguna cosa per arribar a ser o per ser determinada; és l'oposada a l'acte, és a dir, la possibilitat de canvi o realització.

8. Quins tres elements intervenen en el moviment segons Aristòtil?

Resposta: Segons Aristòtil intervenen la matèria, la forma i la privació.

9. Què és i quins tipus de canvi substancial hi ha?

Resposta: El canvi substancial és aquell que afecta la substància mateix. Hi ha diferents tipus:

• Generació: apareix una substància nova. Exemple: cuc de seda → papallona.
• Corrupció: la substància desapareix com a tal en perdre la seva forma. Exemple: quan un home mor, la seva substància com a ser viu deixa d'existir tal com era.

10. Defineix el món sublunar

Resposta: Regió que abasta l'esfera situada entre la Terra i la lluna; per a la física antiga, era la regió sotmesa al canvi i a la corrupció.

11. Què entén Aristòtil per ànima sensitiva?

Resposta: L'ànima sensitiva és la part de l'ànima present en els éssers vius que tenen la capacitat de percebre sensacions i emocions, però no la capacitat completa de raonar i comprendre conceptes abstractes (p. ex. els animals).

12. Per què diem que la física aristotèlica és teleològica?

Resposta: Perquè Aristòtil considera que tot moviment i canvi a la natura té un propòsit (telos). Cada cosa tendeix a la seva finalitat inherent —com una llavor que creix per convertir-se en arbre—; per això la explicació del moviment passa per la finalitat.

El silenci reflexiu.

13. Com defineix Aristòtil el moviment?

Resposta: El moviment és el pas de la potència a l'acte. És a dir, el procés mitjançant el qual una cosa en potència esdevé realment acta; quan ja està en acte, ja no està en moviment respecte a aquesta potència.

14. Què és l'estoïcisme? Nomena tres pensadors estoics

Resposta: L'estoïcisme és una escola que posa l'èmfasi en la raó i la virtut com a mitjans per aconseguir la felicitat. Els estoics sostenien la necessitat de viure d'acord amb la natura i d'acceptar els esdeveniments amb serenitat. Pensadors estoics destacats: Zenó de Citium, Sèneca i Epictet.

15. Què és l'ataraxia?

Resposta: Tranquil·litat i serenitat que s'assoleix amb la reducció de les necessitats i amb la renúncia, sovint acompanyada del silenci (aphasia). És considerada una condició per a la vida del savi en la filosofia hel·lenística.

16. Explica el tetrafarmakon d'Epicur

Resposta: El tetrafarmakon (les quatre medicines) d'Epicur són quatre principis per aconseguir la tranquil·litat mental i la felicitat:

• No cal témer els déus.
• No cal témer la mort.
• El bé és fàcil d'aconseguir.
• El mal és fàcil de suportar.

17. Defineix l'hedonisme

Resposta: L'hedonisme és una doctrina moral que considera el plaer com la finalitat suprema de la vida i el fonament del bé: allò que produeix plaer és considerat bo.

18. Què és i a quina escola pertany el concepte "epochè"?

Resposta: Epochè (suspensió del judici) és un estat mental en què es posposa o s'absté del judici sobre la veritat o falsedat d'una afirmació. Pertany a l'escola escèptica.

19. Què és l'Escolàstica?

Resposta: Moviment filosòfic i teològic desenvolupat a les universitats cristianes medievals (aproximadament des del segle IX fins al XVII). Es caracteritza per intentar reconciliar la fe cristiana amb la raó i amb els ensenyaments de l'antiguitat clàssica, especialment d'Aristòtil.

20. Què s'entén per nominalisme i qui el va proposar?

Resposta: El nominalisme és la posició que nega la realitat de les essències o formes universals i sosté que només existeixen els individus particulars. El principal defensor medieval va ser Guillem d'Ockham, segons el qual només les coses individuals existeixen realment.

21. Explica l'argument de l'existència de Déu de Sant Anselm

Resposta: Prova ontològica formulada per Sant Anselm de Canterbury:

• Déu es defineix com el «ser del qual no es pot pensar cap cosa més gran».
• Si Déu existís només en la ment i no en la realitat, podríem concebre un ésser igual que existís també en la realitat, i aquest seria més gran.
• Això contradiria la definició de Déu com a màxim ésser.
• Per tant, segons l'argument, Déu ha d'existir en la realitat per ser veritablement el màxim ésser.

22. Explica la 2a i la 4a via tomista

Resposta: Tomàs d'Aquino proposa cinc vies per demostrar l'existència de Déu; aquí es descriuen la segona i la quarta:

• 2a via (de la causa eficient): Tot el que existeix té una causa eficient; no és possible una regressió infinita de causes, per això cal una causa primera no causada que expliqui l'existència de tot allò que és causat.
• 4a via (dels graus de perfecció): Observem graus de bondat, veritat i perfecció en les coses; per poder parlar de més o menys, cal un grau màxim absolut, una perfecció summa que és l'origen de les altres per analogia.

Escepticisme i Pirró

Resposta complementària: Pirró és considerat el fundadors de l'escepticisme, però no va deixar textos directes (més aviat testimonis i fragments). Les seves idees ens arriben a través d'autors com Sèxt Empíric, autor de les Hipotiposis pirròniques.

Què és l'escepticisme?

Resposta: Els escèptics consideraven important la recerca de la veritat, però afirmaven que no es pot estar segur de res. Per això mantenien les qüestions obertes i evitaven afirmar rotundament la veritat o la falsedat d'una proposició. Algunes nocions claus:

• No tenir opinió (aporia): els escèptics preferien abstenir-se de judici perquè qualsevol idea admet arguments a favor i en contra.
• Epochè (suspensió del judici): postura d'abstenció de judici entre veritat i falsedat.
• Silenci (aphasia): davant la impossibilitat d'arribar a una veritat absoluta, s'adopta sovint una postura de silenci filosòfic.